D'entrada voldria fer dues apreciacions que entenc que
són rellevants:
Per una banda, s'ha de distingir entre els grans
tenidors de pisos turístics i les famílies o petits tenidors que pretenen
aconseguir una renda addicional del seu sou o pensió.
D'altra banda, entenc que s'ha de distingir entre els
allotjaments turístics situats en zones en risc de col·lapse i en zones sense
gairebé infraestructura turística i, al mateix temps, cal diferenciar entre
habitatges aïllats, unifamiliars i plurifamiliars.
Fetes aquestes apreciacions, cal posar de manifest els
avantatges que té l'economia col·laborativa i, concretament, el lloguer
d'habitatges vacacionals entre particulars.
En primer lloc, quan un turista ve a Mallorca
mitjançant un gran touroperador
acostuma a tancar-se a l'hotel corresponent amb una polsera que li permet beure
tot allò que pot aguantar mentre s'empatxa d'aliments precuinats procedents del
bufet lliure.
D'altra banda, si vol acabar les seves vacances havent
conegut més racons de Mallorca que els circumdants del seu hotel haurà de pagar
una quantitat exorbitant per una excursió programada que, de ben segur,
aportarà molt poc valor als botiguers locals ja que les grans empreses pacten
amb establiments afins uns preus tancats per augmentar el marge de beneficis.
D'altra banda, el perfil de turista que s'allotja a
cases particulars, no disposant de la possibilitat d'un tot inclòs, anirà al
poble a comprar queviures i donarà beneficis al comerç local. Prova d’això és
que la patronal de la petita i mitjana empresa s’ha mostrat favorable a aquest
fenomen vacacional.
A més, els beneficis que aporta aquest turisme també
revertiran en la comunitat ja que probablement el propietari de la casa hi farà
millores o inversions i, en rares ocasions, invertirà aquests diners en mercats
turístics emergents distants com si fan les empreses hoteleres globals i els touroperadors.
Parlant de la saturació, el fet de que les cases de
lloguer es troben repartides per tota l'illa, afavoreix allunyar Mallorca del procés
anomenat de "balearització" que implica l'estructura de donuts demogràfic amb infraestructura
turística arran de mar i despoblament estival del centre de l'illa.
Per si això no bastés, el model d'explotació extrema
amb que es lucren els hotelers (aquí resulta interessant veure el moviment de
"las kellys") enfront d'una economia col·laborativa que fomenta
l'autoocupació i les petites empreses de serveis de l'entorn.
Per tant, entenc que no es pot culpar de la saturació
turística (només) el lloguer vacacional mentre s'amaguin intencionadament les
xacres dels rent a car, els creuers,
els hotels o dels iots privats.
En aquests sentit, crec necessari un debat sobre el
decreixement turístic a Balears però aquest s'ha de fer de forma justa i
global, comptant no només l'allotjament sinó també els transports ja que, per
exemple, si l'aeroport de Son Sant joan cada estiu té més vols, és lògic que venguin
més turistes. I aquí entra en joc la cogestió aeroportuària, ja que mentre AENA
només vegi els nostres aeroports no com un servei públic pels ciutadans sinó
com una gallina d'ous d'or, no deixarem de tenir aquest problema.
D'altra banda, tampoc vull donar a entendre que en el
lloguer turístic tot s'hi val ja que entenc raonables dues limitacions com són
l'activitat en els edificis plurifamiliars i l'activitat per part de
grans acumuladors o tenidors de vivendes.
En aquest sentit, també entenc que s'ha d'evitar, com
en els altres camps de l'activitat econòmica, l’evasió d’impostos i l'economia
submergida.
Així, veig bé que s'augmentin els inspectors per part
de la Conselleria de Turisme i d'Hisenda però aquests han d'inspeccionar tot el
sector i no només els peixos petits, com a vegades dóna la sensació que
succeeix.
Amb això vull dir que l'economia submergida a vegades
també ve donada per part de grans empreses. A més, aquestes empreses han abusat
durant molts d'anys de la seva posició i per tant la competència de les
vivendes turístiques els pot ajudar a millorar.
Vos posaré un exemple. Fa uns anys, al mes d'agost,
uns amics madrilenys varen venir a Mallorca i em varen demanar que els
aconsellés un bon hotel. tenint en compte que volien romandre a Portocolom, els
vaig aconsellar el que pensava que era el millor hotel i, quan hi varen
arribar, es varen trobar amb la desagradable sorpresa de que hi havia overbooking. Davant aquesta
circumstància, l'hotel els va haver de reallotjar en un altre hotel de quatre
estrelles, però amb les gestions varen perdre el seu primer dia de vacances.
En arribar al nou hotel vaig sentir vergonya ja que,
tot i ser de quatre estrelles, vaig tenir la sensació d'haver estat en albergs
de més qualitat: Era una habitació minúscula amb decoració dels anys seixanta
que no donava a la badia sinó a un carreró.
Per sinó fos suficient, als matalassos se'ls hi notaven
totes les molles com si fossin les costelles d'un cavall desnodrit. A més,
davant la súplica feta a recepció perque els canviessin, els varen respondre que
tots els de la casa eren iguals.
Vos podeu imaginar que els preus d'una habitació de
quatre estrelles de l'agost mallorquí podrien convidar a pensar en unes millors
condicions d'hospedatge pero no. Per tot això, la pròxima vegada que algú me
demani opinió, crec que li recomanaré que llogui una casa d'airbnb.
A mode de síntesi, amb aquestes línies volia posar de
manifest que, al meu entendre, els hotelers han aprofitat el debat sobre la
saturació turística per demonitzar el lloguer turístic vacacional i el govern
progressista de Balears els hi ha fet el joc, amb la conclusió de que els
hotelers sempre guanyen, governi qui governi.
I que consti que en determinats barris de Palma o
Barcelona, entenc justificada la moratòria turística però en general també crec
que als municipis de l'interior de Mallorca o de l'interior del Principat
aquesta activitat turística d'àmbit local i descentralitzat els pot ser molt
favorable pel seu desenvolupament econòmic així com per també, socialitzar els
beneficis del turisme i no només les pèrdues.
