dimarts, 26 de setembre de 2017

“Después de niños y pensionistas, los independentistas manipulan ahora a los discapacitados” o la vilesa del periodisme unionista

Normalment, no acostum a dedicar temps a comentar notícies o articles de mitjans de comunicació, menys encara si es tracta de pamflets o fulletons de propaganda esbiaixats i radicals.
En aquest cas, però, faré una excepció i comentaré la notícia amb que el pamflet d’Eduardo Inda ens va obsequiar aquest dilluns. Els mallorquins tenim la desgràcia de conèixer aquest periodista des de fa bastants anys. Per sort, fa temps que per Madrid i ara el patim més indirectament.
La notícia versa sobre la suposada utilització per part dels independentistes de persones amb diversitat funcional amb el següent titular: “Después de usar a niños y pensionistas, los independentistas manipulan ahora a los discapacitados”.
Només aquest titular per si mateix ja seria motiu suficient per a abandonar qualsevol anàlisi amb més profunditat d’aquesta peça infesta ja que del mateix es desprèn que els ciutadans, pel fet de tenir una discapacitat, necessariament ja han d’estar manipulats quan participen en política. Aquesta, en la meva opinió, és una tesi antidemocràtica i quasi feixista ja que no ens pressuposa ciutadans aptes per a poder decidir i actuar políticament de forma autònoma.
En aquest sentit, i pel que jo sé, aquest acte fou organitzat per la sectorial de capacitats diverses de l’ANC, amb la col·laboració del grup Cecs per la independència en el qual he participat. Aquest grup deriva d'un grup anterior que es deia Cecs.cat el qual, entre d’altres iniciatives, va impulsar un manifest i també va elaborar el llibre blanc de la discapacitat visual a la nova república (Propostes per a Catalunya en matèriade diversitat funcional visual).
Per tant, totes aquestes persones, que tenen (o tenim) en comú com a mínim el fet de ser independentistes i de patir un problema visual, tenen trajectòries personals, cíviques i professionals molt remarcables i varen iniciar aquest moviment de motu propi i amb total llibertat.
Més enllà del titular, i per aprofundir en la vilesa d’aquest article, hem de seguir esmentant que es compara de forma tendenciosa la situació de les retallades en l’àmbit de la dependència, i més concretament dels centres especials de treball, que treu les ajudes a les persones amb un grau de discapacitat lleu.
Més enllà d’això es compara de forma gratuïta amb la situació dels pensionistes que també estan a favor de la independència. En tot cas, aquesta és una altra batalla que perdonarem ja que ens faria estendre massa...
Sigui com sigui, aquesta notícia és una prova més de pamflet antisobiranista provinent d’un digital low cost realitzat des de la redacció de Madrid mirant el Twitter i ben lluny de la realitat catalana i, de fet, ben lluny de la realitat de les persones amb diversitat funcional.
Per tant, serveixin aquestes línies com a desgreuge per tots els companys que s’han esforçat en l’organització d’aquest acte que, segons em consta, ha estat tot un èxit en la defensa d’una república inclusiva i plural en la diversitat.
És més, crec que davant aquesta situació de menyspreu als col·lectius amb diversitat funcional que s’expressen políticament, s’hauria de veure una condemna clara no només dels independentistes sinó, i especialment, de tots els demòcrates i persones que creuen en la igualtat ja que no pot ser que en la lluita contra l'1-O aquest atac passi inadvertit.
Dit això, i a risc de que em tanquin el blog, he de dir que tenia la intenció de participar d’aquest acte però per mor de l’estat gripós en que estava hi vaig haver de renunciar a darrera hora.

dimecres, 13 de setembre de 2017

La mort dels artesans, també a les xarxes



Imatge d'una pàgina web censurada

A dia d'avui per tothom es sabut que l'artesania ha desaparegut. La majoria dels productes que consumim son industrials i, d'entre aquests, la gran majoria provenen de la Xina i altres països del sud-est asiàtic.
Això es dóna per processos com la globalització i la lowcostització en un marc d’increment de la societat de consum a nivell global.
El que potser no és tan evident, però, és que aquesta dèria per la producció en massa i a baix cost ha arribat també al món de la informació o la desinformació, amb l’aparició de multitud de mitjans de comunicació o pamflets digitals de totes les tendències.
De fet, fins i tot a les xarxes socials s’hi pot apreciar aquest fenomen ja que cada vegada tenen menys rellevància les pensades i ocurrències de cadascun dels usuaris o ciutadans.
En efecte, aquestes publicacions més o menys espontànies dels usuaris han anat perdent pes i a hores d'ara la majoria es dediquen (o ens dediquem) a a copiar o retuitejar publicacions d'altres que ens agraden o fins i tot que no ens agraden; fent bona la màxima RT doesn’t mean endorsement.
Al principi del món digital amb les xarxes socials, als blocs i als foto logs hom es preocupava per produir els seus propis continguts que eren apreciats pel seu cercle d’amistats. Ara, s’ha anat canviant aquesta dinàmica i ens trobem amb el fet de que determinades piulades de personatges coneguts acaparen la major part de l’atenció pública.
Però això no és massa greu, ja que els grans ídols pops passen a relacionar-se en un marc B2C amb el seus seguidors, evitant intermediaris. Aquests esdevenen així els anomenats influencers, que creen tendència a la xarxa.
Però el més greu és l’aparició comprovada de xarxes de bots que, al servei de grans organitzacions empresarials o governamentals, es dediquen a crear opinió de manera burda així com difondre o, perquè no, vomitar rumors i altres informacions que els siguin d’interès per la seva estratègia de comunicació política.
Ben mirat, aquest fenomen podria emmarcar-se en el marc del que podríem anomenar “tupinada digital”, que inclou la censura de determinades webs o també la manipulació d’enquestes virtuals a determinats mitjans de comunicació.
Per tant, hem de ser conscients d’aquesta situació i saber detectar aquests usuaris robòtics. De fet, les darreres setmanes han estat un bon moment per notar aquesta aparició. No sé ben bé quin és l’antídot però d’entrada diria que és anar alerta i bloquejar aquells perfils que ens semblin bots, sent conscients que la xarxa no és neutral i al mateix temps tractant d’esdevenir artesans i consumidors de la opinió i la informació de quilòmetre zero.

dissabte, 2 de setembre de 2017

Atemptats a Catalunya: Hem de mirar la lluna, no el dit



Imatge de l'homenatge improvisat a les víctimes, a la Font de Canaletes
Fa unes setmanes Catalunya va patir un atac terrorista a la capital i a Cambrils que va colpir l’opinió pública internacional pel lloc on va succeir i també pels afectats, que varen resultar de diferents nacionalitats.
Tot i la pretesa unitat que de cara enfora s’ha demanat per part de les diferents institucions, la veritat és que dóna la sensació de que aquest tràgic succés ha estat aprofitat en el marc de la macrocampanya de l’Operació Catalunya per tractar de desprestigiar el Cos de Mossos d’Esquadra i, en general, les institucions catalanes.
Anem per parts. Des del moment dels atemptats, la premsa nacional i internacional va lloar la gran tasca desenvolupada per la policia catalana, que va aconseguir desarticular la cèl·lula terrorista en pocs dies, demostrant una eficàcia que contrasta amb el descontrol de la policia belga i estatal a l’11M, que va començar amb les dues vies d’investigació i va acabar amb l’explosió a Leganés, produint unes morts de policies que alguns consideraren evitables.
Aquells dies, alguns mitjans internacionals varen posar l’accent en que Catalunya havia actuat quasi com un Estat independent i això no va agradar a Madrid. A partir de llavors es va encetar per part de la premsa estatal una campanya de difamació col·locant a l’ull de l’huracà les forces policials enlloc dels terroristes.
D’entrada, hem de tenir clar que, tot i que la nota de la CIA fos certa, que no està clar, era una alerta molt genèrica al CITCO estatal que, atenent a les noves tàctiques de terrorisme low cost amb vehicles llogats, no veig clara la fórmula per evitar-la, a no ser que és prohibeixi el transit per tot el centre de la ciutat.
En aquest sentit, i en relació amb la polèmica dels “bolardos” o matacecs, s’ha de pensar que el risc zero no existeix i, com bé va afirmar Ada Colau, és inviable instal·lar aquests elements a tota la ciutat.
Per tant, les insinuacions mesquines que apunten a que hagués estat possible evitar aquest atemptat a La Rambla no són realistes. D’altra banda, poc es diu de l’atemptat de Cambrils que, de fet, fou en bona mesura avortat.a
D'altra banda, alguns insensats apunten que l’Estat sempre s’ha sabut beneficiar políticament del terrorisme i, fins i tot, alguns encara afirmen que podia haver evitat l’atemptat i no ho va fer amb l’objectiu de que els Mossos fracassessin i poder apujar el nivell d’alerta antiterrorista a 5, cosa que hauria permès que l’exèrcit prengués els carrers i, de retruc, dificultés la celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
Crec que afirmar que l’Estat va consentir o permetre aquests atacs és molt desencertat però, en tot cas, l’Estat ha d’explicar com l’existència d’un imam amb antecedents penals mai fou comunicat als Mossos ni a la comunitat de Ripoll.
A més, tampoc hem d’obviar que aquesta campanya mediàtica no és casual i ens està allunyant del vertader debat en l’àmbit de la coordinació en la lluita antiterrorista, que no és altre que respondre a la pregunta de perquè els Mossos no poden participar en els fòrums internacionals en aquest àmbit, com si ho fa per altra banda l’Ertzainza, que no té tanta amenaça terrorista a dia d’avui.
Per tant, s’hauria d’acabar amb les campanyes de difamació i començar a posar les pedres per construir un sistema antiterrorista més sòlid, sense que s’oculti informació d’islamistes i deixant participar tots els cossos de seguretat de l’Estat als fòrums pertinents.
A més, s’ha de vetllar perquè els agents socials tinguin elements per detectar els ràpids processos de radicalització de joves d’aquí.
Per tot això, entenc que com deia el proverbi, hem de ser crítics i hem de saber mirar la lluna enlloc de quedar-nos amb el dit del savi que ens la mostra. No cal dir que, en aquest cas, la lluna és el sistema de coordinació, prevenció i detecció en la lluita antijihadista.