 |
| Imatge de l'homenatge improvisat a les víctimes, a la Font de Canaletes |
Tot i la pretesa unitat que de cara enfora s’ha
demanat per part de les diferents institucions, la veritat és que dóna la
sensació de que aquest tràgic succés ha estat aprofitat en el marc de la
macrocampanya de l’Operació Catalunya per tractar de desprestigiar el Cos de
Mossos d’Esquadra i, en general, les institucions catalanes.
Anem per parts. Des del moment dels atemptats, la
premsa nacional i internacional va lloar la gran tasca desenvolupada per la
policia catalana, que va aconseguir desarticular la cèl·lula terrorista en pocs
dies, demostrant una eficàcia que contrasta amb el descontrol de la policia
belga i estatal a l’11M, que va començar amb les dues vies d’investigació i va acabar
amb l’explosió a Leganés, produint unes morts de policies que alguns
consideraren evitables.
Aquells dies, alguns mitjans internacionals varen
posar l’accent en que Catalunya havia actuat quasi com un Estat independent i
això no va agradar a Madrid. A partir de llavors es va encetar per part de la
premsa estatal una campanya de difamació col·locant a l’ull de l’huracà les
forces policials enlloc dels terroristes.
D’entrada, hem de tenir clar que, tot i que la nota de
la CIA fos certa, que no està clar, era una alerta molt genèrica al CITCO
estatal que, atenent a les noves tàctiques de terrorisme low cost amb vehicles llogats, no veig clara la fórmula per
evitar-la, a no ser que és prohibeixi el transit per tot el centre de la
ciutat.
En aquest sentit, i en relació amb la polèmica dels “bolardos”
o matacecs, s’ha de pensar que el risc zero no existeix i, com bé va afirmar
Ada Colau, és inviable instal·lar aquests elements a tota la ciutat.
Per tant, les insinuacions mesquines que apunten a que
hagués estat possible evitar aquest atemptat a La Rambla no són realistes. D’altra
banda, poc es diu de l’atemptat de Cambrils que, de fet, fou en bona mesura
avortat.a
D'altra banda, alguns insensats apunten que l’Estat sempre s’ha sabut
beneficiar políticament del terrorisme i, fins i tot, alguns encara afirmen que
podia haver evitat l’atemptat i no ho va fer amb l’objectiu de que els Mossos
fracassessin i poder apujar el nivell d’alerta antiterrorista a 5, cosa que
hauria permès que l’exèrcit prengués els carrers i, de retruc, dificultés la
celebració del referèndum de l’1 d’octubre.
Crec que afirmar que l’Estat va consentir o permetre
aquests atacs és molt desencertat però, en tot cas, l’Estat ha d’explicar com l’existència
d’un imam amb antecedents penals mai fou comunicat als Mossos ni a la comunitat
de Ripoll.
A més, tampoc hem d’obviar que aquesta campanya
mediàtica no és casual i ens està allunyant del vertader debat en l’àmbit de la
coordinació en la lluita antiterrorista, que no és altre que respondre a la
pregunta de perquè els Mossos no poden participar en els fòrums internacionals
en aquest àmbit, com si ho fa per altra banda l’Ertzainza, que no té tanta
amenaça terrorista a dia d’avui.
Per tant, s’hauria d’acabar amb les campanyes de
difamació i començar a posar les pedres per construir un sistema antiterrorista
més sòlid, sense que s’oculti informació d’islamistes i deixant participar tots
els cossos de seguretat de l’Estat als fòrums pertinents.
A més, s’ha de vetllar perquè els agents socials tinguin
elements per detectar els ràpids processos de radicalització de joves d’aquí.
Per tot això, entenc que com deia el proverbi, hem de
ser crítics i hem de saber mirar la lluna enlloc de quedar-nos amb el dit del
savi que ens la mostra. No cal dir que, en aquest cas, la lluna és el sistema
de coordinació, prevenció i detecció en la lluita antijihadista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada