Aquesta
Llei finalment fou la 14/2009 i després va arribar la crisi econòmica i
la política, amb algunes sentències desfavorables emeses pels alts
tribunals espanyols. Tot això va fer que els plans de desenvolupament
del sector aeri català quedessin aturats.
Una dècada després,
la situació ha canviat bastant. L’aeroport del Prat ha assolit xifres
històriques de viatgers, especialment en l’àmbit intercontinental,
mentre com a altra cara de la moneda Reus i Girona han decrescut per la
baixada dels xarters i el trasllat de les low cost.
Mentrestant,
Lleida s’ha adreçat a xarters d’hivern i a un trist vol de cap de
setmana a Mallorca, que a l’estiu s’amplia a les altres illes balears.
Pitjor
sort ha duit l’aeroport Pirineus - Andorra, que té un nom pretenciós
però no ha aconseguit aixecar el vol. D’igual manera, l’aeroport de les
Terres de l’Ebre, de caràcter corporatiu i empresarial, i l’altiport
dels Pirineus han quedat només als plànols.
Malgrat això, seria necessari un nou pla d’aeroports de Catalunya, per solventar els nous reptes aeroportuaris del Principat.
Pel
que fa a El Prat, més enllà del necessari traspàs de competències, s’ha
de plantejar si realment la construcció de la T1 S serà suficient per
evitar les aglomeracions.
Al meu entendre suposarà agreujar
la saturació de les dues pistes operatives i del control de seguretat de
la T1. Per tant, sinó és viable construir una nova pista per raons
mediambientals del Delta del Llobregat, s’ha de plantejar si s’ha de
construir un segon aeroport a Barcelona.
Entenc que la
interconnexió ferroviària dels aeroports de Vilobí d’Onyar i Reus és
necessària i arriba tard, però no deixa de ser una solució low cost per
no plantejar la construcció d’un nou complex aeroportuari a la província
de Barcelona.
Així esdevindria un nou pol de creixement per alguna comarca que podria ser l’Anoia, l’Alt Penedès o el Bages.
La
nova instal·lació ha d’estar ben comuunicada i ser capaç d’atraure com a
mínim a alguna de les tres grans aliances d’aerolínies, com ara Skyteam
o Star Alliance.
Perquè sigui competitiva, una opció seria connectar-la amb la xarxa d’ample internacional, dotant-lo d’una llançadora Avant.
D’altra
banda, pel que fa a l’aeroport d’Alguaire s’hauria d’impulsar.
D’entrada hauria de disposar d’un bus a demanda que el connectés amb
l’estació de busos i de trens de Lleida. En un futur, si hi ha demanda,
es podria plantejar la construcció d’un ramal ferroviari. Però abans
d’això s’ha de treballar per la incorporació de vols regulars low cost. A més, cal completar l'autovia de Lleida als Pirineus.
Pel que fa al de La Seu, tal vegada s’ha d’impulsar la participació del govern andorrà, que n’és el principal interessat.
A
més, l’aeroport de les Terres de l’Ebre tampoc entenc que sigui
necessari atenent a l’escassa demanda potencial i a la proximitat dels
aeroports de Castelló i Reus.
En tot cas, si s’ha d’impulsar l’aviació corporativa per descongestionar El Prat hauria de ser a la demarcació de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada