La unificació italiana, així com també l’alemanya, fou tardana en comparació als altres Estats europeus del seu entorn i això va motivar que com si d’una pizza es tractés, els imperis colonials ja s’havien repartit el món en porcions.
Alemanya
encara va bastir un imperi considerable, consolidant possessions a l’Àfrica
subsahariana i al Llunyà Orient, on havia adquirit alguns arxipèlags al
decadent imperi espanyol.
Així, Itàlia
es va haver de conformar amb el tros de pizza que ningú havia volgut, i se la
va haver de menjar freda i sense gaires condiments. Els territoris que quedaven
sense ocupar eren una part de l’actual Líbia, una part de l’actual Somàlia i
Eritrea. Salvant aquest darrer, els altres dos avui en dia són estats
fallits...
Malgrat
això, l’expansionisme imperialista va continuar de la mà del feixisme italià
que, com l’alemany, el japonès o l’espanyol es consideraven races superiors amb
dret de colonitzar altres pobles.
El cas del
feixisme espanyol i els seus quaranta anys de pau mereix un capítol apart ja
que, tot i la retòrica, va aconseguir perdre un terç del territori nacional, sense
comptar les que ja havia perdut (Cuba, les Filipines i Puerto Rico) a finals
del XIX, però això és una història per un altre dia.
Tornant a
Itàlia, Mussolini va emprendre una campanya per colonitzar Etiòpia, també
coneguda com Abissínia. Aquell era, de fet, l’únic territori africà que no
depenia d’una potència estrangera i era un imperi en mans del conegudíssim Ras
Tafari Makonnen, el Negus o emperador Haile Selassie I d'Etiòpia que va
esdevenir icònic de la mà dels jamaicans amics de la marihuana.
El feixisme
italià, per tal de justificar la guerra contra l’esmentat imperi, es va basar
en la voluntat d’alliberar el poble etíop de l’esclavatge, ja que en aquell
indret no estava abolida aquesta pràctica, i la mostra més representativa
d’aquesta propaganda feixista fou la cançó Faccetta
nera, que traduïa al català seria careta negra.
Per mi, la
lletra d’aquesta cançó és un dels majors despropòsits que s’han donat en el
segle XX ja que tracta de justificar la colonització en base al suposat
alliberament de l’esclavatge per caure en mans d’un imperi feixista i racista
que no els elevava a la condició de ciutadans sinó només de súbdits.
La lletra
original és la següent.
Se tu dall'altipiano guardi il mare,
moretta che sei schiava fra gli schiavi
vedrai come in un sogno tante navi
e un tricolore sventolar per te.
Facetta nera,
bella abissina,
aspetta e spera, che già l´ora si avvicina.
Quando saremo
Insieme a te,
noi ti daremo una altra legge, un altro rè.
La legge nostra è schiavitú d´amore,
il nostro motto e libertà e dovere.
Vendicheremo noi, camicie nere,
gli eroi caduti, liberando te!
Facetta nera,
bella abissina,
aspetta e spera, che già l´ora si avvicina.
Quando saremo
Insieme a te,
noi ti daremo una altra legge, un altro rè.
Faccetta nera, piccola abissina,
ti porteremo a Roma, liberata.
Dal sole nostro tu sarai baciata,
sarai in camicia nera pure te.
Faccetta nera,
sarai romana;
la tua bandiera sarà sol quella italiana.
Noi marceremo
insieme a te
E sfileremo avanti al Duce e avanti al Rè!
Crec que no
fa falta traducció ja que tots parlem derivats del llatí més o menys parescuts.
En la lletra
de la cançó es fa referència a que la negra abissínia desfilarà a Roma davant
el rei i el Duce com si fos una
feixista més (“E sfileremo avanti al Duce e avanti al Rè!”), però hom s’ha de
plantejar si desfilarà com a persona o com a animal de fira.
I per si
això fos poc, un capítol apart és l’esclavatge sexual que varen patir aquestes
dones envers els militars italians, que es va allargar durant dècades.
Però si,
amics, aquesta fou una gran victòria colonial d’un imperi superior, havent de
valer-se de gas mostassa per combatre contra exèrcits d’arreplegats i mal
armats, que gairebé combatien amb llances contra la força aèria italiana que
els barcelonins varen patir gairebé simultàniament, durant la guerra del 36-39.
La rellevància
d’aquesta cançó, però, va traspassar les fronteres transalpines i es va
incrustar, encara que no tant com el Bella
Ciao de l’altra bàndol, en la cultura popular. Sense anar més lluny, la
coneguda pel·lícula espanyola Ay, Carmela!
reprodueix aquest himne feixista. D’altra banda, les tropes republicanes feien
befa dels italians en la batalla de Guadalajara, fent esment a que allò no era
Abissínia i que algun havia corregut tant que havia arribat fins a Badajoz.
Així acabam,
acomiadant-nos de la bella abissínia esperant que no sigui alliberada per la
bandera tricolor i l’anomenada esclavitud d’amor del feixisme romà.
I és que,
s’ha de reconèixer, una altra cosa no però els feixistes tenen gràcia a l’hora
de crear himnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada