Aquesta és una setmana de mobilització per la llengua a les Illes, que tindrà el seu clímax aquest diumenge a les 18 hores a la Plaça de la Porta Pintada (nom tradicional de la Plaça d’Espanya) de Palma i punt simbòlic per diversos motius.
Aquesta plaça esdevé un punt neuràlgic de les comunicacions a l’illa per la seva estació intermodal i les seves nombroses parades de busos urbans de Ciutat, i per això aquest és un lloc on habitualment es donen cita les distintes mobilitzacions, siguin del caire que siguin, a més tenint en compte les seves generoses dimensions.
Però més enllà d’aquestes circumstàncies més pragmàtiques ve bé no oblidar, especialment en aquests moments de confusió i interès en fer-nos perdre la nostra història, el simbolisme d’aquest indret de la nostra ciutat.
En primer lloc s’ha de tenir en compte que aquella zona acull l’antiga porta musulmana de Bâl al-Kahl, que fou el lloc per on va entrar a la ciutat la conquesta catalana del 1229, essent anomenada llavors Porta de l'Esvaïdor (del Conqueridor) o Porta Pintada, per les creus que s'hi pintaren relacionades amb el cerimonial commemoratiu de la conquesta. Així, aquest punt és simbòlic ja que és per on va entrar a Madina Mayurca la llengua i cultura catalanes.
Més enllà d’això, aquest lloc també és simbòlic per com s’ha anat arraconant la toponímia tradicional en favor d’una altra més de caire estatal, essent aquest un procés molt vigent a les Illes, amb els exemples de Palma de Mallorca a Mallorca i Mahó-Mahón a Menorca, per no parlar del cas d’Eivissa.
En aquesta línia, el 1862 es va traduir per plaza de la Puerta Pintada, nom que va durar tres dècades, fins que l’Ajuntament va rebatejar la plaça amb el nom de plaza de Juanot Colom, canvi simultani al que convertí el carrer de Colom en calle de Colón.
Per altra banda, la Plaça de la Porta Pintada nova, la plaça d'Espanya, té el seu origen en l’enderrocament de la citada Porta el 1902, fet que propicià que la Plaça de Joanot Colom quedàs oberta cap a un gran rectangle que confrontava amb l'antiga plaça de la Porta Pintada (Joanot Colom) i per l'altra amb l'estació del tren.
Tal com explica el lingüista Gabriel Bibiloni, aquesta explanada, després d'estar identificada provisionalment amb les lletres P i Q, va rebre el nom de plaza de Eusebio Estada, cap a l'any 1914, tot essent una plaça independent, sobre els papers, de la de Joanot Colom, que continuava amb el seu nom, malgrat que tot formava una unitat de fet.
Ja a l’octubre del 36, baix el règim feixista, es canvià el nom de plaza de Eusebio Estada per plaza de España, mentre Eusebi Estada era mogut a un carrer contigu. Pocs anys després desapareix també el títol plaza de Juanot Colom, perquè aquesta plaça es va integrar dins la plaza de España.
Desprès de la Transició, la gran plaça va ser retolada plaça d'Espanya però, i citant el mateix lingüista, “l'espai triangular situat entre la plaça rectangular i el carrer dels Oms va ser titulat plaça de la Porta Pintada, amb la qual cosa es recuperava un nom històric que havia correspost aproximadament a la plaça de la Porta Pintada actual. Tanmateix, la pràctica més general a totes les ciutats, i la més correcta, és que quan s'enderroca una porta de murada, l'espai que queda a banda i banda del lloc on hi hagué aquesta porta rebi el nom del monument enderrocat, com ha passat amb la porta del Camp. Per la qual cosa continuam reivindicant el nom de plaça de la Porta Pintada per a tot l'espai situat entre l'avinguda i el carrer de Sant Miquel i consideram desitjable que entre la gent s'escampi la pràctica d'utilitzar la denominació històrica, cosa que ajudarà a recuperar-la oficialment.”
D’aquesta manera, ja tenim que aquest lloc fou el punt d’entrada de la ciutat a la civilització catalana i occidental i que és un símbol de toponímia (i per tant historia) arraconada; però no son els únics…
A principis del segle XX, i per una Reial Ordre es declarà monument nacional la Porta Pintada però tot i aquesta declaració, l'Ajuntament de Palma començà a enderrocar la Porta Pintada la nit de dia 27 de febrer del 1912, dimitint de manera immediata tota la Comissió de Monuments de les Balears, amb l’excepció d’Eusebi Estada, qui era favorable a l'enderroc i, curiosament, fou recompensat com ja s’ha vist anteriorment.
A més, i sense deixar de banda la nomenclatura, aquest lloc fou dedicat a Joanot Colom, felanitxer i cap de la Germania de Mallorca, qui desprès d’haver estat derrotat fou degollat, arrossegat i esquarterat, essent els quarters del seu cos exposats damunt quatre columnes construidess a distints indrets de Palma, inclosa la Porta Pintada, la qual acollí el cap del felanitxer dins una gàbia durant segles, ben situat perquè el veiessin els forans quan arribaven a Ciutat
En poques paraules, a banda del fet de la Conquesta (i de l’estàtua del rei en Jaume, que ni hem anomenat) i de la toponímia robada tenim que aquesta plaça va esser escenari també d’un cas flagrant de destrucció del patrimoni, qüestió que no sembla tampoc perdre actualitat, i a més a més va acollir (el cap d’) un agermanat, felanitxer per més inri.
Per tot això, quan diumenge a les 18 hores vos congregueu en aquesta plaça en defensa dels nostres drets lingüístics com a mallorquins, pensau que ho feis en un bon lloc, atenent a totes aquestes circumstàncies que, sens dubte, formen part de debats encara vigents avui en dia com la preservació del patrimoni i de la toponímia autòctones.
Altres, per sort o per desgràcia, diumenge no hi podrem ser però des de la Ciutat Comtal farem també un poc de renou, en aquest cas divendres a les 20:30 hores a Jardinets de Gràcia, per exigir als nostres governants que respectin la llengua i la cultura pròpies de Mallorca.
