Com a ciutat fronterera entre Suissa, França i Alemanya, aquesta ciutat protagonitza una sèrie de curiositats dignes de ressenyar.
La primera d’aquestes és el propi aeroport que li dona servei, que és un aeroport que té dues sortides, una cap a Alsacia (França) i una cap al cantó de Basel, a Suïssa.
El conegut com Euroairport, de fet, té com a nom oficial Basila-Mulhouse-Friburg i ha esdevingut exemple per altres casos semblants com ara el de Gibraltar (al qual se li va afegir una sortida a Andalusia, sense gaire èxit per cert) o el que volia fer Andorra a l’aeroport de La Seu d’Urgell, amb el telefèric que havia de ser el més llarg del món i que li havia de permetre instal-lar una duana al propi aeroport, evitant així talls de carreteres i embussos a la frontera.
D’altra banda, el sistema tramviari de Basilea i de tot el país destaca pel seu bon funcionament, i tenen la gentilesa de que amb la taxa turística (de 24 euros per habitació doble i quatre dies) te regalen una targeta de transport públic.
A més, destaquen els seus vehicles llarguíssims i accessibles on no hi ha per picar bitllet i amb freqüències bastant bones, també en dies festius.
I és que com dic sempre que volt per Europa, l’antitramviarisme provincià se cura viatjant…
Però a banda d’això aquesta xarxa tramviària destaca per tenir dues connexions internacionals, precisament amb França i Alemanya (la línia 10 i la 8, respectivament).
De fet, vàrem entrar a la localitat alemanya de Welle Am Rhein i en la megafonia del tramvia es va anunciar que entravem en un altre país i hi podria haver controls policials I així va ser, a la duana varen entrar agents de la policia alemanya i ens varen demanar la documentació (i jo sense DNI…).
Després de visitar el Pont dels Tres Països vàrem fer una volta pel poble (d’uns 30.000 habitants) que no té res a destacar ja que és bastant anodí, però se pot visitar el modern ajuntament, la seva plaça i l’estació de tren que està devora el pont i devora un centre comercial, que sent festiu estava tancat.
D’aquest indret a nivell històric cal esmentar que a l’octubre del 1702 en el marc de la Batalla de Friedlingen de la Guerra de Successió, el Duc de Villars va creuar el Rhin per aquí.
A França no hi hem entrat en tramvia sinó que, com que anavem més lluny, vàrem anar a la part de SNCF de l’estació de Basilea i d’allà, de l’andana 31, vàrem agafar un TER direcció Estrasburg per baixar a Colmar.
El cotxe era molt antic però els seients comodíssims, res a veure amb els seients antivandalisme a què ens té acostumats Renfe…
Aquesta ciutat alsaciana val molt la pena, allà hi vàrem fer un freetour que, tot i que se va fer un poc llarg, va ser interessant.
Hi destaquen les cases de fusta de conte i els mercadets de Pasqua, a més d’una part amb canals que anomenen la Petita Venècia.
A nivell gastronòmic tenen una gran varietat de postres típics però per dinar hi vàrem menjar “codillo”, cols fermentades, salsitxes, cordon bleu i fondue de patata.
Després de l’excursió varem tornar cap a Suissa, en aquest cas amb un tren dels que a Espanya només he vist en un museu, i és que hi havia compartiments tancats amb vuit seients en posició de tertúlia i un passadís en un lateral.
Un altre dia vàrem visitar Zuric, capital econòmica helvètica, i també ho varem fer en tren.
El sistema ferroviari d’aquest país mereixeria un escrit per sí mateix però aquí només deixarem escrit que les estacions pareixen aeroports, molt grosses i ben cuidades, amb un material rodant que està a un altre nivell.
El nostre tren estava format per una locomotora que arrossegava deu cotxes, incloent cotxe restaurant, i tres cotxes de primera classe.
Els seients també eren molt còmodes i la puntualitat fou, mai més ben dit, suissa.
A Zuric vàrem fer una panoràmica de la ciutat i com a nota curiosa vàrem anar al Museu de la Força Aèria d’aquest país, que si t’agraden aquests temes és ben recomanable.
Aquest museu se troba situat a Dubendorf, a l’àrea metropolitana de Zuric (a tres parades de Zurich HB, amb l’S9 o l’S14) i per això vàrem anar en un tren de rodalies de dos pisos, que també era bastant còmode.
Parlant de la companyia ferroviària helvètica, cal destacar que no només el nom està en trilingüe, mostra del federalisme lingüístic que se dona en aquesta nació; sinó que SBB CFF FFS també aplica aquest trilingüisme als sistemes d’informació al passatge.
Ah, i la seva web està molt bé i permet fer un seguiment de molt bona qualitat dels trajectes seleccionats.
A Zuric també mos va agradar molt el Polybahn, un funicular clàssic amb un balcó exterior a la proa que fa les delícies d’aficionats i turistes. No sé perquè avui en dia no tornen a construir trens, trams, funiculars… descapotats.
Tornant a Basilea, i a Suïssa en general, cal destacar la netedat, ja que en aquests quatre dies només hem comptat quatre merdes al carrer així com també la confiança que els operadors de transport tenen en els usuaris del transport públic, ja que no hi ha barreres tarifàries i rarament passen revisors. De fet, això és molt útil als busos, ja que poden entrar i sortir per totes les portes, la línia és més eficient.
I paralnt de busos, el de l’aeroport i molts altres són biarticulats, la qual cosa permet una gran capacitat.
A més, a Zuric també hi ha troleibusos.
Parlant de menjar a Suïssa, com tot és bastant car. En aquest cantó té molta influència germànica però també hi ha menjar globalitzat i fastfood, que tampoc son barats.
De fet, un súper anomenat Migros que té gran varietat de menjars preparats tampoc no ho és.
De Basilea també hem d’esmentar les seves Portes medievals, especialment la d’Spalentor.
La "Porta d'Spalentor" és una part integral de les muralles de Basilea, Suïssa. Aquesta porta medieval, també coneguda com a "Spalentor", es va construir originalment al segle XIV com a part de les defenses de la ciutat. Va ser una de les diverses portes d'accés a Basilea durant aquell període. Amb el temps, va experimentar diverses restauracions i canvis estructurals per adaptar-se a les necessitats de la ciutat en evolució.
Aprop d’allà s’hi troba el
Jardí botànic, que destaca pels seus jardins tropicals tancats, en els que quan hi entres notes la humitat càlida pròpia d’aquests climes; però que per l’evident contrast no deixa de sorprendre.
En un altre ordre de coses. travessar el Rhin amb una barca sense motor, sustentada amb un sistema de cables, és molt agradable per la tranquil-litat de navegar sense motor…
En resum, visitar Basilea permet explorar Suíssa però també Alsàcia i la Selva Negra i és una regió transfronterera que val mlt la pena visitar, no només per Nadal.
