 |
| Navàs nevat. Un Ajuntament i plaça dignes d'una capital |
Recentment ha començat a fer pràctiques a l’ajuntament un company secretari interventor que ha aprovat fa poc i està fent el curs selectiu a l’INAP.
Això m’ha fet pensar en els meus inicis en aquesta professió ja que durant aquest mes d’ara fa set anys vaig començar les pràctiques a l’Ajuntament del Papiol, on vaig aprendre bastant, tot i que foren bastant curtes.
En aquella època jo vivia a Barcelona i just el dia d’inici de pràctiques hi va haver un incident a un magatzem de productes químics que va provocar que s’aturés la circulació de trens, amb la qual cosa vaig quedar tirat a Molins de Rei, a només una parada...
Més enllà d’aquesta anècdota, les pràctiques me varen servir per veure com funcionava un ajuntament i aprendre d’un molt bon secretari interventor, n’Alfons, que me va mostrar bastantes coses.
Unes setmanes després, el divendres 13 de novembre i en una assemblea del Col·legi de Secretaris, vaig conèixer na Montse que me va dir que estava acumulant un ajuntament i que ho volia deixar a final d’any. Me va oferir la possibilitat i, tot i que no era la primera opció (vaig anar a fins a tres entrevistes amb alcaldes), vaig anar a fer una entrevista amb l’alcalde.
En aquell temps, tot i que vivia a Barcelona de feia vuit anys, no coneixia gaire la Catalunya Central. De fet, havia estat una vegada a Manresa repartint enquestes amb un grup d’estudis de la facultat als assistents d’un congrés d’un partit que ja no existeix però no havia passat d’allà.
Amb aquelles, el dimecres dia 25 de novembre vaig agafar un bus d’Alsa i me vaig dirigir a Navàs. Me’n record com si fos ahir de la conductora de l’autobús, que me va explicar que al poble hi havia dues parades (Carai, vaig pensar, un poble important!) i que per anar a l’Ajuntament me convenia més l’estació d’autobusos, la segona. Si, el nom és un poc pretensiós...
Aquella conductora va resultar ser una de les més simpàtiques. Malauradament, la trobava molt de tant en quant i alguna vegada pensava en dir-li que havia estat la primera persona que m’havia conduit a Navàs, però no ho vaig fer mai...
No va ser el millor dia per anar-hi ja que aquell dia va morir a la mina de Vilafruns a Balsareny un navassenc de la meva edat, anomenat Sergi Font Vilardell. Tot i això, l’alcalde em va rebre i em va explicar la situació de l’Ajuntament.
Vaig prendre possessió amb nomenament provisional el 4 de gener de 2016 i poc després vaig haver de concursar a altres ajuntaments ja que el secretari interventor titular d’allà estava (i encara ara està) en comissió de serveis sense alliberar la plaça.
El concurs es va resoldre al 2017 i me varen adjudicar Calaf, que no era la primera opció. Allà l’alcalde em va signar la comissió de serveis però me va dir que l’any següent potser no me la signaria, perquè volia un secretari del cos.
A prendre possessió i signar la comissió de serveis (en paper) hi vaig anar amb el descapotable dels pares d’en Diego, sent la primera visita a l’ajuntament i al poble. Tot i que n’Encarna, la secretària interina, me va mostrar l’Ajuntament, era el migdia i no hi havia gaire gent...
Me va sobtar que enviés a través del vigilant el paper a signar a ca l’alcalde, perquè nosaltres a Navàs ja havíem implantat l’administració electrònica i signàvem pel mòbil.
I va passar aquell any i l’alcalde de Calaf no me va renovar la comissió de serveis. Allò va ser un trasbals perquè jo a Navàs hi estava molt bé, amb els companys i amb el poble, molt ben connectat amb autobusos directes a Barcelona pels túnels de Vallvidrera.
Poc abans vaig anar amb mons pares i na Marina a visitar Calaf, amb ocasió d’una fira que hi celebraven (l’ecofira), i fou llavors la primera ocasió on vaig veure el poble. Les impressions no varen ser negatives i, com se va fixar mon pare, d’un nom a l’altre només hi canviaven les consonants als llocs senars, les “a” dels llocs parells eren les mateixes...
Durant els primers mesos vaig incorporar-me a Calaf i seguia acumulant Navàs, on encara residia. Des d’allà agafava un bus a Manresa i de Manresa un altre a Calaf. Allà coincidia amb la mateixa conductora, també una dona, molt agradable i en aquest cas si que era la mateixa. En aquella hora, a més, el bus era tot per jo...
L’Ajuntament de Calaf representava tot un repte ja que havia canviat molt de secretaris i tothom me donava el condol per haver-m’hi d’incorporar, ningú en parlava bé i amb lo bé que estava jo a Navàs...
A més, com ja he dit, encara ho feien tot en paper i el govern estava amb minoria, amb un clima als plens bastant violent.
Amb tot, me vaig instal·lar aquí a l’abril del 2018 amb la idea de marxar el més aviat possible i amb la conya han passat quatre anys i mig, on hem fet alguns avanços a l’Ajuntament (en àmbits com administració electrònica, procediment administratiu, regularització dels recursos humans així com dotar d’estabilitat al lloc de secretaria intervenció), tot i que queden reptes pendents.
En tot cas, el que se pot extreure de tot això és que l’ajuntament te l’has de fer teu però tenint en compte que existia abans de que tu hi fossis i seguirà existint quan tu marxis. També estic agraït amb tot l’equip, tant de Navàs com de Calaf, perquè en aquests set anys i amb comptades excepcions m’he trobat amb molt bons equips, polítics però sobretot treballadors i treballadores públiques, compromeses amb donar un bon servei a la ciutadania, esdevenint amb pocs recursos l’administració més propera al ciutadà; o a vegades pareix que l’única...
