Si hom vol mesurar l'estat social i polític de la societat se sol agafar com a referéncia un punt en concret que sintetitzi les tendencies imperants en aquella societat.
Això succeeix, en la societat catalana, amb l'aeroport del Prat.
En aquesta infraestructura, considerada estratègica per l'Estat espanyol, s'hi poden copsar molts fenomens que adesiara s'hi van donant, dels quals en destacarem alguns.
El primer, que ens ha acabat de decidir a escriure aquests mots, és el coronavirus. Aquesta psicosi pel virus d'orígen xinès es veu en aquesta infraestructura a través de diferents fets. En primer lloc, parlant amb els treballadors i veient el flux de passatgers, es posa de manifest que moltes persones han optat per cancel·lar el seu viatge i això es nota també en els passadissos.
De fet, algunes companyies asiàtiques han cancel·lat els seus vols amb la capital catalana, com succeeix amb les aerolínies coreanes que la connecten amb Seul.
D'altra banda, veus com alguns passatgers es freguen amb excitació les mans amb esprais o tovalloletes desinfectants i també es veuen alguns treballadors amb mascaretes.
I no només passa amb la psicosi pel coronavirus. El procés d'alliberament nacional català també s'ha vist reflectit a El Prat. El moment culminant fou quan un tsunami de ciutadans va aturar l'activitat de la infraestructura durant hores.
Però abans d'això, a l'aeroport del Prat, ja s'havia posat de manifest la situació del procés polític quan els GRS de la Guardia Civil el varen prendre i, amb armes llargues, varen formar part del desplegament de l'"A por ellos" durant l'octubre del 2017.
Per aquella época, o una mica abans, també es varen popularitzar les furgonetes de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra i els agents amb armes llargues que feien controls preventius a les entrades de la terminal. Llavors, la psicosi no venia d'un virus sinó del fanatisme jigadista.
Pel que fa a les lluites socials, cal destacar els enfrontaments entre taxistes i VTC dels que ha estat testimoni l'aeroport. Això sense parlar de les constants vagues de taxistes que provocaven la imatge poc habitual de terminals sense cotxes bicolors.
Però aquestes no han estat els únics conflictes socials que han tingut el seu reflex en l'aeroport. El fet d'estalviar diners en les licitacions públiques acaba revertint necessàriament en una minva de les condicions laborals dels treballadors. A El Prat, això s'ha vist amb les netejadores, els vigilants de seguretat, els agents de handling...
En aquests casos, tot i ser qüestions més concretes, també s'emmarquen en les dinàmiques de les retallades que vàren provocar idèntiques conseqüències en diferents sectors.
Però això són només alguns dels exemples més recents, perquè si ens remuntessim més en el temps, de ben segur que en trobaríem més.
Tot això, en un món globalitzat i hiperconnectat, no és d'estranyar ja que els aeroports compleixen la funció econòmica, social i política de grans nodes de comunicacions mundials que, al seu torn, repercuteixen els seus efectes a les societats a les quals serveixen.
Enviat des del meu iPad
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada