dijous, 15 de novembre de 2012

Apología del variat, la forma pròpia de tapejar de Mallorca



Per definir-ho per als profans, es podria dir a grans trets que un variat és un plat, tirant a petit, on s’hi combinen diverses i variades racions. És, per entendre’ns un petit plat combinat o una conglomeració de totes o diverses tapes en una.
És una petita delicia que concentra en poc espai diverses receptes típiques de la gastronomia mallorquina, però també no tan típica.
Històricament, el variat era concebut com un vermut que es feia, especialment, el cap de setmana abans o desprès d’anar a missa però avui en dia, tot i que encara és manté aquesta tradició, diria que ha anat evolucionant de tal manera que moltes vegades amb un variat d’un tamany més gros un ja es dóna per dinat o sopat.
Respecte el seu contingut, no hi ha un patró exacte ja que a cada poble i a cada establiment va variant el seu contingut habitual (fins i tot en alguns bars mateixos la composició va variant en funció de les tapes de que disposen).
En tot cas, hi ha alguns trets característics com son els següents. En primer lloc, l’e
nsaladilla constitueix la peça clau, el ying del variat, la frescor i la cremositat de la qual és combina amb el yang, que és allò que mes varia, essent decisió personal de cada cuiner o de cada establiment, tot i així, allò mes comú son les pilotes en salsa (mandunguilles), la sípia en salsa o pica-pica, la llengua, el fetge o els xampinyons.
En tot cas, tendeix a estar coronat per una peç
a o dues d'alguna fritura, com una croqueta, una rodanxa de calamar a la romana, una gamba o un musclo farcit.
 
A més, tampoc hi pot faltar una galleta d'oli per acompanyar o, en el seu defecte, un tros de pa. I parlant de pa, una altra opció és fer un variat en format entrepà...
El variat, en la meva opinió, constitueix un apartat curiós de la nostra gastronomia
que s'hauria de donar a conèixer i també preservar com s'ha fet a altres indrets de l'Estat amb les tapes o els pintxos. Així, s’hauria de potenciar aquesta particular forma de tapejar pròpia de l’illa.
Es tracta sens dubte de man
tenir viva aquesta rica tradició culinària adaptant-la als nous temps, i donant-la a conèixer a propis i estranys, i qui sap si esdevenint una peça mes del puzzle turistic com a atractiu gastronòmic i, per tant, cultural.
No estan malament iniciatives com la Rutapa, que s'ha popularitzat
fins a perdre l’originalitat, però en la meva opinió s'hauria de fer un pas endavant i promocionar el "variat".
Finalment, i tot convidant-vos a demanar un variat, dir-vos que s'ha de ser
valent i demanar-ho de tot allò que hi ha, ja que es aixi com aquest plat combinat se'ns mostra en la seva major esplendor.
 
 
 

dimecres, 7 de novembre de 2012

Mort i resurrecciò autogestionada de l'Espai Mallorca

La primera vegada que vaig sentir a parlar de l'Espai Mallorca jo era un estudiant de primer que no coneixia massa coses de la capital així que, amb les companyes de pis, qualque dia baixàvem de Cerdanyola a fer excursions per la ciutat.
Uns dels primers dies ja ens varem apropar a l'Espai Mallorca tot i que, malauradament, estava tancat. Sigui com sigui, durant aquell curs hi varem tornar un parell de vegades, recordant entre d'altres un gran combat de glosat entre en Mateu Xurí i un menorquí.
Després, durant aquests anys, l'he anat visitant en comptades ocasions, a alguna exposició, a comprar una rondalla...
En tot cas, en els darrers temps si hi he anat ha estat bàsicament als actes en contra del seu tancament, recordant un dia del curs passat, amb actes variats i ben montats...
Després va parèixer que la cosa tornava a arreglar-se però, com en tantes altres coses, no hi ha voluntat política per mantenir l'art ni la cultura, menys per la pròpia, i molt menys si hi ha perill de "contagio de la epidemia nacionalista, con riesgo de pandemia a otras comunidades", que deia en Boadella, i no es referia tenc per mi al nacionalisme espanyol.
Sigui com sigui, l'altre dia hi tornava a haver molta gent, amb elevat nombre d' intel·lectuals i bohemis per metre quadrat, i encara que només vaig poder ser-hi una estona, també va estar ben montat, iniciant-se una nova etapa autogestionada. Molt de coratge per la gent que s'hi ha posat al davant i, en tot cas, esperem que el Consell i el Gremi d'Editors recuperin aquest petit consolat cultural de Mallorca a Barcelona.