Quan l'any 1973, encara amb el dictador moribundejant per Madrid, a Manacor
un parell de persones compromeses amb la llengua catalana s'atrevissin a planta
cara a la dictadura pancastellanista tot ensenyant a la gent del poble la
llengua dels seus repadrins, el català.
Amb aquest motiu varen crear l'Escola Municipal de Mallorquí, que de ben
segur degué ser la primera institució d'aquest tipus a tots els Països Catalans
en reprendre aquesta tasca.
Idò bé, desprès de 40 anys és just retre homentatge a tothom que duran aquestes quatre dècades ha fet feina pel mallorquí a la comarca de Llevant.
Idò bé, desprès de 40 anys és just retre homentatge a tothom que duran aquestes quatre dècades ha fet feina pel mallorquí a la comarca de Llevant.
Avui, al magnífic Teatre de Manacor gairebé ple, s'ha escenificat aquest
homenatge amb un documental així com també un discurs d'Antoni Pastor i un
petit concert d'Antònia Font, que de ben segur serà el darrer que viuré... En
aquest sentit, el grup predissolt ha començat amb Iglu i ha seguit amb
portavions i mecanismes i ha acabat amb Wa Yeah, alegria i Calgary 88.
El batle de Manacor ha postulat Manacor com a capital de la cultura catalana
de Mallorca ja que "ni a Ciutat de Mallorca tenen una institució com
aquesta", ha dit.
L'Escola de Mallorquí, a més de
fer cursos de ball de bot i recuperar la dansa dels Cossiers manacorins ha
ensenyat català a molta gent de la comarca però darrerament ha perdut molts
d'alumnes perquè els joves hem estam escolaritzats (fins ara) en català i, a
més, perquè ara ja no son necessaris els coneixements de mallorquí per
treballar a l’Administració mallorquina.
D’aquesta manera, i amb el suport
de l’Ajuntament de Manacor, s’ha reconvertit l’Escola, adaptant-se a la
societat actual, fent cursos monogràfics i d’altres més específics.
Fets 40 anys,
toca ara felicitar l’efemèride als manacorins i desitjar que al poble de n’Alcover,
en Guillem d’Efak, en Toni Gomila i tants d’altres, la conservi per molts d’anys.
