diumenge, 29 de març del 2020

Aneu amb calma i serenitat als vostres refugis: 7 consells pel confinament


"Atenció barcelonins hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis, que la Generalitat vetlla per vosaltres
Aquesta locució era habitual durant la Guerra del 36-39 quan les tropes nacionalistes espanyoles atacaven la ciutat de Barcelona. 
Avui l’enemic no són les bombes sinó el conegut coronavirus que, tanmateix, ens ha duit en molts aspectes de la vida a una situació de guerra, tenint una sanitat de guerra amb hospitals de campanya, una economia de guerra amb tots els esforços centrats en cobrir les necessitats bàsiques i una societat de guerra, en que han quedat restringits tots els contactes socials que ens eren habituals com a mediterranis.
 Tot això per no parlar de l’èpica cutrota i casposa que veiem per les televisions estatals, on els discursos militars amb olor de naftalina han pres el protagonisme als veritables herois de guerra, que són els sanitaris. I és que pretendre que els militars salven vides és un oximoron tan gran com La Seu de Mallorca. 
De fet, encara ara no entenc com les brigades de desinfecció de la UME han de passejar-se amb metralletes i en grups tan grans. 
En fi, dit això, ja que els paguem, que pareixi que fan qualque cosa, però essent conscients de que l’exèrcit que salva vides és el dels sanitaris, el dels transportistes, el dels botiguers d’alimentació i els dels fematers. Per tot això, quedem-nos en calma i serenitat als nostres refugis que, a dia d’avui, no són altres que les nostres llars. 
De fet, si ho mirem amb perspectiva, que són unes setmanes a ca nostra? A més avui en dia, que estam més interconnectats que mai i que, de fet, hem de treballar i continuar fent moltes de les tasques que fèiem fins ara, però d’una manera un poc diferent. 
És cert que hi ha moments en que ens sentim tots sols i que no duïm bé la incertesa de quant durarà tot això, però l’estratègia és clara i es basa en els punts següents: 

1. Mantenir una rutina. Pels que teletreballem, no mesclant tasques domèstiques amb tasques professionals.

2. Fer esport. Tampoc ens flipem, ara. Moure’ns una mica, però sense estar tot el dia fent classes on-line. 

3. No sobreinformar-nos. La xifra de morts va creixent, ja ho sabem. Però tampoc solucionarem res anant-la seguint al minut. 

4. Menjar sà. Aprofitem per comprar productes de proximitat i a dedicar més temps a cuinar. 

5. Estar connectats, però no interconnectats. Guadim de la solitud. 

6. Aprofitem el temps, no només per mirar Netflix sinó per llegir llibres, escriure, estudiar... Perquè quan això acabi en sortim més forts i més savis. 

7. Anar pensant en que farem quan tot això s’acabi. Fer plans no és dolent. Tot tornarà a la normalitat i tots tornarem a viatjar i com deia Bauçà: “Tornarem tots a les illes i dels ulls farem brotar els estels que encara hi ploren”. 

 Aquests punts no els hem inventat aquí i ara, només els hem intentat sintetitzar però, com passa en tot, cadascú té els seus. Si algú en té algun més, el pot compartir!

dissabte, 7 de març del 2020

L’aeroport com a termómetre sociopolític





Si hom vol mesurar l'estat social i polític de la societat se sol agafar com a referéncia un punt en concret que sintetitzi les tendencies imperants en aquella societat.
Això succeeix, en la societat catalana, amb l'aeroport del Prat.
En aquesta infraestructura, considerada estratègica per l'Estat espanyol, s'hi poden copsar molts fenomens que adesiara s'hi van donant, dels quals en destacarem alguns.
El primer, que ens ha acabat de decidir a escriure aquests mots, és el coronavirus. Aquesta psicosi pel virus d'orígen xinès es veu en aquesta infraestructura a través de diferents fets. En primer lloc, parlant amb els treballadors i veient el flux de passatgers, es posa de manifest que moltes persones han optat per cancel·lar el seu viatge i això es nota també en els passadissos.
De fet, algunes companyies asiàtiques han cancel·lat els seus vols amb la capital catalana, com succeeix amb les aerolínies coreanes que la connecten amb Seul.
D'altra banda, veus com alguns passatgers es freguen amb excitació les mans amb esprais o tovalloletes desinfectants i també es veuen alguns treballadors amb mascaretes.
I no només passa amb la psicosi pel coronavirus. El procés d'alliberament nacional català també s'ha vist reflectit a El Prat. El moment culminant fou quan un tsunami de ciutadans va aturar l'activitat de la infraestructura durant hores.
Però abans d'això, a l'aeroport del Prat, ja s'havia posat de manifest la situació del procés polític quan els GRS de la Guardia Civil el varen prendre i, amb armes llargues, varen formar part del desplegament de l'"A por ellos" durant l'octubre del 2017.
Per aquella época, o una mica abans, també es varen popularitzar les furgonetes de la BRIMO dels Mossos d'Esquadra i els agents amb armes llargues que feien controls preventius a les entrades de la terminal. Llavors, la psicosi no venia d'un virus sinó del fanatisme jigadista.
Pel que fa a les lluites socials, cal destacar els enfrontaments entre taxistes i VTC dels que ha estat testimoni l'aeroport. Això sense parlar de les constants vagues de taxistes que provocaven la imatge poc habitual de terminals sense cotxes bicolors.
Però aquestes no han estat els únics conflictes socials que han tingut el seu reflex en l'aeroport. El fet d'estalviar diners en les licitacions públiques acaba revertint necessàriament en una minva de les condicions laborals dels treballadors. A El Prat, això s'ha vist amb les netejadores, els vigilants de seguretat, els agents de handling...
En aquests casos, tot i ser qüestions més concretes, també s'emmarquen en les dinàmiques de les retallades que vàren provocar idèntiques conseqüències en diferents sectors.
Però això són només alguns dels exemples més recents, perquè si ens remuntessim més en el temps, de ben segur que en trobaríem més.
Tot això, en un món globalitzat i hiperconnectat, no és d'estranyar ja que els aeroports compleixen la funció econòmica, social i política de grans nodes de comunicacions mundials que, al seu torn, repercuteixen els seus efectes a les societats a les quals serveixen.


Enviat des del meu iPad