Europa, entesa com a Unió Europea, mai no ha estat una potència amb vocació expansionista, més enllà d’assumptes mercantils i, si es vol, d’uns pretesos valors compartits.
En l’àmbit militar, mai no ha estat capaç d’actuar
unitàriament, ferida pels inútils nacionalismes que passegen cabres en
desfilades folklòriques i filofeixistes que es mengen els eraris públics, que
no han estat capaços de crear un euroexèrcit més eficient i adaptat als nous
temps.
La crisi dels Balcans, Líbia, Síria o el Nagorno Karabaj han
tornat a posar en evidència que aquesta Unió ni tan sols té una política comuna
en matèria de defensa o d’interposició, que permeti defensar els drets humans,
ni que sigui tan sols per evitar fluxos d’immigració.
De fet, el neotomanisme d’Erdogan segueix sense aturador i
no pareix que des de Brussel·les se’ls pretengui plantar cara. Veurem com s’ho
fan els grecs...
Però més enllà d’aquest poder dur o tradicional, la Unió
Europea preocupa perquè tampoc no disposa del que els processistes catalans
anomenarien “estructures d’Estat”.
Per començar, les dades no es controlen a nivell europeu sinó que la gran majoria dels “clouds” són fora del mercat comú.
Això va lligat amb la venda d’smartphones, tot i algunes
excepcions, segueix el duopoli EUA-Xina. Les xineses també són líders en xarxes
5G per tot el món, tot i Ericsson.
En aquest sentit, els mètodes de pagament que utilitzam cada dia també acaben fora dels límis de la Unió. Començant per les omnipresents Visa i Mastercard i seguint per Apple Pay, Amazon Pay,..
D’això sembla que se n’han donat compte i els caps pensants del BCE, amb l’ajuda de bancs grossos europeus, estan preparant quelcom com European Payments Initiative, que inicialment s’havia de dir PEPSI però no varen voler que l’empresa de begudes ensucrades els demandés com a Pep Lemon i per això li varen canviar el nom.
Però és que en aquest àmbit els xinesos, indis o russos van més avançats, amb eines com Rupay, UnionPay o Mir payment system.
Però la cosa no queda aquí. Tothom que compra per internet
és conscient que les grans empreses d’ecommerce no són europees. Serveixin d’exemples
Amazon, eBay, Rakuten, Aliexpress...
I en les xarxes socials la cosa no va gaire millor, entre les americanes i les xineses està la cosa. Amb els cercadors passa tres quarts del mateix i és que entre els americans (Google, Bing, Duckduckgo, Yahoo..) i els xinesos (com QQ o Baidu). D’europeu només he trobat Ecosia, amb seu a Berlin i que recoman perquè lluita contra el canvi climàtic i la desertització encara que no està en català.
En definitiva, la Unió Europea no té estructures sobiranes
per esdevenir una potencia al segle XXI, i potser el 2021 i els plans Next
Generation seria una bona ocasió per tal d’incentivar “Sillicon Valleys”
europeus.
