Publicat a El Felanitxer
Aquest estiu he tengut l'oportunitat de visitar un grapat de pintorescos pobles del pirineu aragonés. Aquests pobles, els que no s'han abandonat, no son massa grans i, fruit del seu enclavament han tornat eminentment turístics i no per això han perdut l'encant dels seus carrers empedrats i del seu patrimoni que, ben conservat i juntament amb el paisatge i els esports de muntanya, constitueix un dels seus principals al·licients turístics.
En aquest sentit, no em fou massa dificil establir una comparació, cruel, entre l'estat d'aquests centres històrics amb el de Felanitx, ple de cases que abandonades cauen pel seu propi pes mentre les seves façanes estan ornamentades amb aparatosos cablejats, ja siguin telefònics o de corrent, i cotxes per tot arreu.
Ja fa temps que varem parlar del patrimoni de la Vila, centrant-nos una mica en Es Sindicat, el Castell de Santueri, El Calvari o l'estació de tren. Aquesta vegada, però, m'agradaria centrar-me en el centre històric. Ja fa uns mesos que va començar a córrer per la xarxa la iniciativa "Idea Felanitx RE-FEL", mitjançant un bloc (http://ideafelanitx.blogspot.com) i més recentment mitjançant un perfil al Facebook. A l'escrit de presentació, s'afirmà que l'objectiu és la recerca de "formes d’actuació a fi d’evitar la contínua degradació del centre històric de Felanitx i els seus entorns tant a nivell urbanístic, social com econòmic i cultural". Per altra banda, s'apuntà que primerament és pretén "crear una base de diàleg per a l’argumentació del futur de Felanitx. Les propostes que es desenvolupen són de forma propositiva, com un inici d’un diàleg, i no com formes impositives".
D'aquesta manera, tenen l'intenció de redactar "un document aportat per distints col·lectius de Felanitx, a fi de crear un debat social".
Amb tot, aquesta iniciativa s'ha de valorar com a molt positivament en el marc d'una vila en moltes ocasions apàtica, sense sentiment de poble, que veu amb resignació com molts de carrers del centre de Felanitx es van abandonant, mentre multitud d'edificis van perdent l'esplendor de que van fruir temps enrere (procés afavorit sens dubte per la péssima qualitat del marès de Sa Mola), els comerços tanquen i els propietaris veuen molt limitada la seva capacitat actuació perquè moltes façanes han estat catalogades com a patrimoni, freqüentment amb dubtós criteri, amb la qual cosa les vivendes no es poden reformar així com molts voldrien. En aquest sentit, pareix que enlloc de donar facilitats per tal de revitalitzar aquesta zona la gent troba que les administracions els donen l'esquena.
Possiblement aquesta decadència no es pot deslligar de la manca de segons quins tipus de llocs de feina al municipi, que fan que Felanitx vagi adoptant tendències de poble dormitori.
Sigui com sigui, a la vila és te la sensació de que la crisi ja ve de vell, i que l'actual no ha fet més que agreujar-la una mica, dificultant les coses a l'indústria i al comerç.
Davant aquest panorama, trobam com hi ha situacions en que aquest mateix centre s'omple de vida. Un bon exemple que representaria aquest esperit de revitalització podria ser l'exitosa Nitx de l'art, que ve celebrant-se des de fa uns anys en el marc de les festes de Sant Agustí, tot i que probablement el millor exemple d'això en son els animats mercats que, diumenge rere diumenge, fan que un grapat de carrers centrics s'omplin de paradetes i de gent. Sens dubte, aquest dia de la setmana deu ser l'únic en que turistes venguts de les zones costeres visiten sistemàticament el poble. Això, al meu entendre, s'hauria d'aprofitar per promocionar les virtuds patrimonials de la vila. En aquest sentit, record una excursió que varem fer amb l'assignatura d'Història mentre estudiava el batxillerat a l'IES Felanitx en que ens varen mostrar diversos estils de cases i altres conjunts arquitectònics de diverses èpoques que es troben a la vila. Potser seria positiu que aquesta ruta es pogués dur a terme per als felanitxers així com també pels turistes, podent-la combinar, per exemple, amb una visita a la Fundació Cosme Bauçà, amb una excursió al Calvari o al Castell i, perquè no, a la recent descoberta presó de la Casa Consistorial.
I ja que parlam de l'Ajuntament, que per cert podria esdevenir en un futur la primera pedra de la reforma integral del barri que l'envolta, podriem mencionar aquell projecte que, segons diuen les veus majors del poble, es remunta als temps de la II República, que consistiria en crear una plaça davant el citat edifici.
Reconec que no som coneixedor d'aquest projecte en profunditat però crec que seria molt positiu pel poble, si hi hagués qualque batle que s'atrevís a portar-lo a terme. I no només això, sinó que crec que qualsevol actuació que permetés guanyar espai pels peatons mentre es troben solucions pels cotxes en forma d'aparcaments, ja siguin subterranis o no, podria reduir l'asfalt en favor d'altres paviments més estètics.
En definitiva, es necessitaria fer un gran pla de reforma integral, fruit d'un procés participatiu i amb un ampli consens de tots els sectors socials i dotat d'una visió a llarg termini per fomentar l'ús residencial però també comercial i turístic del conjunt de Felanitx, especialment del seu centre. Aquestes iniciatives haurien de contemplar des de subvencions per reformar vivendes fins a ajudes per a la instal·lació d'emprenedors, establint un equilibri entre la conservació del patrimoni i la renovació de la zona.
D'aquesta manera, i salvant les distàncies i les formes, es podria comparar amb la Platja de Palma en el sentit de que, vista la situació actual de zona degradada, es pretén revitalitzar-la tot adaptant-la als nous temps.
Però no tot depén de les grans inversions o de l'actuació llunyana dels governants ja que cada persona, en la mesura de les seves possibilitats, podria endiumenjar ca seva amb plantes o flors, cosa que dóna al meu entendre una sensació de vitalitat i de frescor al barri o al poble.
Sigui com sigui, la qüestió es mostra extremadament complexa, ja que hi entren aspectes que van des de la integració social (diferents onades d'immigració i la coexistència d'aquestes entre si i amb la societat d'origen) fins a la planificació econòmica i urbanística. Així la solució, si es que n'hi ha, es veu llunyana, tant com els centres històrics dels pobles dels pirineus que no s'han deixat perdre o, per no anar tan enfora, d'altres municipis mallorquins com Sóller o Santanyí.
2 comentaris:
Certament és necessaria una reforma urgent del centre de Felanitx... a més del Castell de Santueri.
Per la reforma del castell és necesaria una gran inversió, amb l'ajut d'alguna subvencio del govern autonòmic o central.
Però pens que la reforma del centre no és tan fàcil. A diferencia del castell aquí xerram d'uns immobles amb molts de propietari. Per organització, una reforma integral és impossible. Com que ja parlam de propietat privada, l'Ajuntament hi té poca cosa a fer. Es evident que el centre de Felanitx s'ha abandonat. S'intenten vendre les cases, a un preu desorbitat, però ningú les vol comprar per el cost que suposa la remodelació per una vivenda o per el risc de montar-hi un negoci. Aquest estat decadent es un cercle viciós i no hi veig cap solució a curt termini. No és una cosa endémica de Felanitx, totes les poblacions passen o han passat per un estat de decadència del centre urbà. Algunes aconsegueixen reviure'l, altres no, i en la majoria dels casos la planificació per part del consistori de torn gairebé no afecta, llevat de qualque obra puntual: una plaça per aquí o un parking per allà.
També cal tenir en compte, maldament fagi mal al cor dir-ho, que els felanitxers sempre tiram pedres damunt el nostre terrat. Sembla que anímicament ens agrada tenir un Felanitx decadent, sempre ho recordam i són pocs els negocis que abans d'obrir, el xiuxiu popular ja els ha col·locat la creu del "no funcionara". La invasió del cotxe particular permet anar a Manacor o a Ciutat a comprar, malgrat els preus a Felanitx -comptant les despeses del trasllat- siguin igualment competents. Els eixos comercials actualment s'estan movent, entre el 31 de març, passeig Ernest Mestre i Ramón Llull, la part baixa del carrer Major, la Via Argentina i fins i tot la Via de Cintura. Llocs que tenen en comú el fàcil accés i l'aparcament dels maleïts automòbils. Per desgràcia, això és el taranna actual del gruix de la població, especialment felanitxera, que mentre a altres pobles la gent va més sovint a peu, aquí sembla que no tenim problemes de colesterol.
Pel que fa a la hipotètica plaça, afecta a molts de propietaris i vivendes habitades o negocis oberts i es de preveure un lògic descontent entre aquests propietaris.
A vegades s'ens oblida lo elemental, i és que vivim en un món més controlat per els diners i el mercat que per la planificació que pugui fer l'administració pública. Fins i tot aquests diners no sols afecta en forma d'inversió, sinó també en forma de produïr l'enveja i el desig que no funcioni la cosa, carregant-nos així el mercat local i més sostenible.
De totes formes, es un bon article i una bona reflexió, com també ho és la iniciativa de IDEA FELANITX.
Salut!
Bones Pere,
Ningú ha dit que fos fàcil, en cap moment. No totes les reformes passen per les cases, que també, sinó que l'ajuntament hi té molt a dir en tot allò que fa referència a la via pública (embelliment, enllumenat, pavimentació, gestió de la mobilitat, ajardinament...), a més d'actuacions concretes com l'esponjament urbanístic per augmentar els espais públics i fer l'entorn més acollidor concentrant els vehicles en aparcaments o d'altres.
En això de l'estat animic crec que tens raó i, per això, s'ha d'invertir aquesta tendència amb actuacions que il·lusionin el poble, que deixin d'esser actuacions puntuals (que apenes es noten) per ser més globals, més enérgiques.
També pens que vas encertat en això de la traslació dels eixos comercials i, repetesc, per això s'ha de fer alguna cosa. Es veritat que la gent va massa en cotxe, però això també es causat, per exemple, perquè ha d'anar a treballar fora poble.
Parlant de la plaça, clar que s'ha de preveure el lògic descontent dels propietaris (que tampoc son tants com això, vull dir, per fer una carretera s'ha d'expropiar molta més gent i, a més, moltes cases estan desocupades i en ruines) però potser hauria d'esser el poble en el seu conjunt qui decidís si val la pena fer aquesta actuació.
D'altra banda, en això del control dels doblers hi estic també d'acord però, no obstant, crec que la planificació, si es fa ben feta, té un poder d'influència considerable. Així i tot, també com ja vaig dir, perquè la cosa funcioni ha de comptar amb el suport de tot el poble, ha de ser un projecte de consens.
Res més, gràcies per comentar. Modestament, crec que el debat i la reflexió son la base per millorar.
Publica un comentari a l'entrada