Des de fa temps s’há sentit a dir allò de que els principals factors d’unió de l’Estat espanyol son la Lliga de futbol i la banda terrorista ETA. Avui en dia, tot i el desmantellament d’ETA, encara és clar que aquests dos elements, juntament amb d’altres més concrets com la ONCE o la sangria, segueixen actuant en pro de la unitat d’Espanya. Això, en el cas del futbol, s’ha aguditzat en els darrers mesos en que han crescut les manifestacions independentistes i els nacionalistes espanyols han adoptat aquest com un dels principals arguments per refermar la unitat d’Espanya. Ho fan amb preguntes com “I que passarà amb el Barça?” que, per jo, no son d’allò més rellevants a les portes d’una ruptura de l’statu quo estatal però, així i tot, essent conscients de que el futbol és l’opi del poble i els èxits esportius del Barça son considerats socialment més importants que troballes científiques o creacions culturals, crec que seria bo plantejar-nos que podria passar amb la Lliga i amb el Barça.
D’entrada consider que una secessió de Catalunya no hauria d’implicar necessariament la ruptura d’institucions o organismes ben valorats dins la societat catalana, que podrien passar a tenir un caràcter supranacional, d’abast ibèric o regional, emparats pel fet de que cada vegada les fronteres estatals son més difuses. Això és el que podria passar amb la LFP, per raons històriques, geogràfiques i socials, ja que si bé és cert que pel futbol català una sortida d’una de les millors lligues del món suposaria una baixada de nivell, pels equips castellans també ho seria, i sinó ho pensau així, teniu en compte que l’actual lliga espanyola no és res més que un (avorrit) duopoli entre Reial Madrid i Barça, adquirint bona part dels altres clubs el rol de comparsa amb greus dificultats de satisfer els seus deutes. A més, pels que puguin afirmar que en aquesta lliga ibèrica els equips catalans ho passarien malament en forma de catalanofòbia, no creis que això ja succeeix?
En tot cas, però, si el futbol del Principat fos expulsat de la Lliga BBVA, i seguint la famosa tesi d’en Carod-Rovira en aquell mític programa de TVE, es podria cercar una solució enginyosa i mútuament profitosa amb altres nacions veïnes com ara Portugal o França. En ple segle XXI a Europa, la logística amb Portugal o França no suposaria el més mínim problema i, a més, aquesta competició esdevindria una bona manera de preservar el nivell del futbol català i, de passada, augmentaria el nivell d’aquestes altres lligues.
Així, per exemple, es podria crear una Lliga de 18 equips unint-se a la Superlliga de Portugal, partint de la base que els lusos hi aportassin uns 10 equips, entre els quals hi podria haver el Benfica, l’Sporting, el Porto o el Braga, i els catalans 8, i és que no només s’ha de comptar amb Barça i Espanyol ja que al Principat hi ha altres clubs històrics que no es poden menysprear com ara el Sant Andreu, el Sabadell, el Terrassa, el Girona, el Nàstic o el Lleida.
I ja avançant en la utopia, si la resta dels Països Catalans s’afegissin a la independència es podria tenir una de les millors lligues del món sense haver de sortir de casa, amb l’inclusió d’equips com el Mallorca, l’Atlètic Balears i el València, el Llevant, l’Hércules... Això estaria bé però si a més se li unissin clubs com l’Athletic de Bilbao o la Reial Societat, al final serien els clubs de la Meseta els qui gairebé quedarien relegats a la semiprofessionalitat.
Tot això a hores d’ara son romanços, encara que és una mostra de que hi haurà grans dificultats durant el procés de transició nacional però no s’ha de deixar de perdre de vista que sempre, però especialment a l’hora de construir un país, s’ha de deixar obrar l’enginy i la imaginació per trobar projectes i solucions engrescadores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada