Imatge d'una pàgina web censurada |
A dia d'avui per tothom es sabut que l'artesania ha desaparegut. La majoria
dels productes que consumim son industrials i, d'entre aquests, la gran majoria
provenen de la Xina i altres països del sud-est asiàtic.
Això es dóna per processos com la globalització i la lowcostització en un marc d’increment de la societat de consum a nivell global.
Això es dóna per processos com la globalització i la lowcostització en un marc d’increment de la societat de consum a nivell global.
El que potser no és tan evident, però, és que aquesta dèria
per la producció en massa i a baix cost ha arribat també al món de la
informació o la desinformació, amb l’aparició de multitud de mitjans de
comunicació o pamflets digitals de totes les tendències.
De fet, fins i tot a les xarxes socials s’hi pot apreciar
aquest fenomen ja que cada vegada tenen menys rellevància les pensades i ocurrències
de cadascun dels usuaris o ciutadans.
En efecte, aquestes publicacions més o menys espontànies dels usuaris han anat perdent pes i a hores d'ara la majoria es dediquen (o ens dediquem) a a copiar o retuitejar publicacions d'altres que ens agraden o fins i tot que no ens agraden; fent bona la màxima RT doesn’t mean endorsement.
Al principi del món digital amb les xarxes socials, als blocs i als foto logs hom es preocupava per produir els seus propis continguts que eren apreciats pel seu cercle d’amistats. Ara, s’ha anat canviant aquesta dinàmica i ens trobem amb el fet de que determinades piulades de personatges coneguts acaparen la major part de l’atenció pública.
En efecte, aquestes publicacions més o menys espontànies dels usuaris han anat perdent pes i a hores d'ara la majoria es dediquen (o ens dediquem) a a copiar o retuitejar publicacions d'altres que ens agraden o fins i tot que no ens agraden; fent bona la màxima RT doesn’t mean endorsement.
Al principi del món digital amb les xarxes socials, als blocs i als foto logs hom es preocupava per produir els seus propis continguts que eren apreciats pel seu cercle d’amistats. Ara, s’ha anat canviant aquesta dinàmica i ens trobem amb el fet de que determinades piulades de personatges coneguts acaparen la major part de l’atenció pública.
Però això no és massa greu, ja que els grans ídols pops passen
a relacionar-se en un marc B2C amb el seus seguidors, evitant intermediaris.
Aquests esdevenen així els anomenats influencers,
que creen tendència a la xarxa.
Però el més greu és l’aparició comprovada de xarxes de bots
que, al servei de grans organitzacions empresarials o governamentals, es
dediquen a crear opinió de manera burda així com difondre o, perquè no, vomitar
rumors i altres informacions que els siguin d’interès per la seva estratègia de
comunicació política.
Ben mirat, aquest fenomen podria emmarcar-se en el marc del
que podríem anomenar “tupinada digital”, que inclou la censura de determinades
webs o també la manipulació d’enquestes virtuals a determinats mitjans de
comunicació.
Per tant, hem de ser conscients d’aquesta situació i saber
detectar aquests usuaris robòtics. De fet, les darreres setmanes han estat un
bon moment per notar aquesta aparició. No sé ben bé quin és l’antídot però d’entrada
diria que és anar alerta i bloquejar aquells perfils que ens semblin bots, sent conscients que la xarxa no és neutral i al mateix temps tractant d’esdevenir artesans i consumidors de la opinió i la informació de
quilòmetre zero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada