diumenge, 31 d’agost de 2008

Sant Tornem-hi!?

S'acaba l'agost, i amb ell les festes de Sant Agusti, per donar pas al setembre que, com cada any, ens duu el final de l'estiu, els dies curts i foscos, el sindrome postvacacional, entre d'altres. A jo, crec recordar, encara me queda gairebé un mes de vacances (som afortunat) si faig cas del que me diuen els treballadors de l'Spar referint-se a que el que faig ara (seure tot l'horabaixa amb aire condicionat, música i vegent-los fer feina) no pot considerar-se treballar.
I menos mal que començ tard les classes, dia 29, i per això hauré d'agafar l'avió dia 25, dia pel qual esper (i desig) esvaides les pors i temors col·lectius nascuts arrel de l'accident de Barajas. Hem de pensar, en aquest sentit, que l'accident greu que succeeix cada cert temps en aviació ja ha ocorregut al mateix temps que es d'esperar una major atenció per part dels mecanics i altre personal indicat en la seva tasca. Ja que hi som, i sense voler capficar-me massa en el tema, comentar l'estrategia d'Spanoir, que ha substituit el, per altra banda, típic terme "problemas técnicos" per un més novedós i manco preocupant "cuestiones operacionales".
Per altra banda, el mallorca farà aigua enguany i sino devalla serà perquè n'hi ha que son inclús pitjors. Per desgràcia, l'Atlètic Balears també ha perdut, com l'Eivissa, en el seu debut a la categoria de bronze.
Tenc al mòbil una acumulació d'imatges que en breu m'agradaria inserir, això fruit de que no he publicat gairebé res en tant de temps, deixant el bloc al relenti emperò sense paralitzar-lo de tot. Ha estat, en la meva opinió, com el que fan les televisions també a l'estiu, dipositar continguts enllaunats evitant la producció pròpia i de qualitat (de qualitat a la tele, no vol di que en aquest bloc hi hagi qualitat, eh?), i és que, per altra banda, tampoc hi havia perquè matar'm-hi estat la majoria dels il·lustres lectors i lectores de vacances i sense activitat blogosfèrica. Per tot això, no se fins a quin punt seria adient encetar el setembre amb el típic "Sant Tornem-hi" que he pogut descobrir aquests dies en diversos blocs del Principat. He de dir que aquesta expressió m'ha cridat l'atenció ja que crec que no l'havia sentida mai, m'ha agradat i potser seria un bon titol pel present post.
Crec que avui inseriré un grapat d'imatges que he anat recol·lectant al llarg de tot l'estiu per diversos indrets i que, per un o diversos motius, m'han cridat l'atenció.



Aquesta imatge la vaig agafar fa ja temps al carrer d'en Pizà de Felanitx. A jo m'agrada particularment ja que crec que mostra una frase que no pot significar res o pot significar molt. És, tal volta, un crit d'esperança en aquesta paret carregada d'anys i d'història i menjada pel pas del temps, entre aquests carrers del centre de Felanitx al llindar de l'abandó i la marginalitat per la deixadessa de la classe política governant.

Aquesta pintada, prou clara i divertida, la vaig agafar de l'anomenada popularment "plaça de toros" a Porreres (encara que, afortunadament, sigui un aparcament on els joves de la localitat s'hi venen expressant, encara que darrerament pareix una mica abandonat.

Aquesta, com la següent, és del dia de Sant Agustí a Felanitx. Està a la plaça de toros (aquesta si que ho és) i, com dic, la vaig retratar el dia en que es celebra la vergonyosa correguda de bous en que, aquest any, es comenta que els novilleros aquests, aprenents de toreros i aspirants de marits de folclòriques, varen trigar més a matar els bous, torturant-los més de l'habitual, inclús. Però mira, això és la fiesta nazional.

Aquesta també la vaig trobar molt curiosa. És una colorista pancarta penjada a les portes de la parròquia de Sant Miquel de Felanitx. Normal, per un capellà decent que hi havia, i a damunt mallorquinista...

Finalment, aquesta també es de l'aparcament de Porreres. És una afirmació molt encertada.
Esper que vos hagin agradat i mem si en penjarem més.
Per cert, encara no he venut el cuponazo! Potser te tocarà a tu...

Feliç sindrome postvacacional... i sort als examens!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones, Joan!!! Si que és ben ver que s'acaben ses vacacions... jo ja partesc dijous...
En quant a lo de s'avión, no hi ha por; tot i que si notes algo raro penses que te pot passar algo o estàs una mica + atent que altres vegades, tot va la mar de bé. T'ho dic perquè aquest cap de setmana he estat a Galícia, fent escala a Barajas (varem aterrizar a sa pista accidentada i per tornar hem anat per sa des costat, vegent sa taca negre de sa cremada) i no ha passat res i tot està ben normal. Lo únic va ser s'anada, que varem tenir retrassos a nes 2 vols, el primer, segons els rumors, ocasionat perquè a s'avión d'Iberia que mos havia de dur cap a Madrid, hi havia "la infanta" que venia d'allà cap aquí i va partir + tard de Madrid.
Per cert, Joan, quin dia acabes sa feina??? Perquè dijous me'n vaig i encara no he vengut a comprar-te cap cupón...
Bé, que te vagin bé lo que te queden de vacances. Jo m'hauré de posar ses piles a nes tope per estudiar tota sa setmana i així poder treure la majoria de ses assignatures (per anar bé, haurien de ser totes).
Fins aviat!!

Joan M. Roig ha dit...

posa't ses piles, jo vendré fins dia 17, crec recordar.

Anònim ha dit...

la psicosi que provoca un accident sempre dura una temporadeta....però també tens raó, i na margalida també m´ho va dir, si hi ha una gran catastrofe cada cert temps...podem estar tramquils!!!! jajjjajja
m´han agradat molt ses fotos que has penjat.
a veure si venc abans de dia 17 i miraré de trobar-te per comprar-te un cupó....o dos!!!
petonets!!!!!

Joan M. Roig ha dit...

Molt be! Encara no he donat es "gordo", mem si el t'en dus tu...

Anònim ha dit...

Joan, me sap molt de greu donar-te sa notícia, però sa teva planta la veig molt mala de surar diria que és ben morta, però per si de cas l'he regada una miseri no fos cosa encara li quedi algo vida. Per cert, tens 2 cartes, una de la ONCE BCN i s'altre és sa revista TREBALL. Ja diràs coses si vols res. ;)

Joan M. Roig ha dit...

Sa revista TREBALL i sa carta no se si les duguessis. Sa planta crec que deu ser difunta, però ja tenc substitut (un cactus preciós), si te fa il·lusió i/o t'aburreixes la pots tirar, sinó ja ho faré jo.


Sort!