Ahir vaig anar a votar en mà per primera vegada. S’acostava ja el migdia quan ens varem apropar al col·legi electoral situat al vell Auditori de Felanitx. Feia un bon sol i, si he de ser sincer, l’aspecte d’aquell col·legi resultava dessolador. Quan hi varem entrar no hi havia absolutament ningú al darrera de les dues taules i un grapat d’apoderats, pocs i tots del mateix partit, segons pareix esser; feien sa xerradeta a defora. La primera impressió què em va donar és que qualsevol dels referèndums anti-Bolonya que s’han fet a les nostres facultats era substancialment més seriós però bé, varem entrar a cercar sa papereta i varem votar. Varem votar tots menys n’Aina i no serà perquè jo no li insistís...
Si hem de fer una mica d’anàlisi direm que les meves prediccions per a la vila no varen ser gens encertades. Vaig errar lo referent al PPSOE i crec que només vaig intuir amb precisió el lleuger augment d’IU-ICV. En relació als nacionalistes tenc excusa ja que quan vaig escriure allò ERC encara no havia fet la grosseria que li va fer al PSM en forma de veto a la llista.
En aquest sentit crec que s’ha demostrat el poc pes d’Entesa amb ERC al conjunt de les Illes, faltant-hi el PSM-EN com a referent de l’esquerra nacional illenca. EU, per la seva banda, puja una mica tot i quedar darrera dels xenòfobs d’UPyD, així i tot, és la tercera força política a Menorca i Eivissa.
En tercer lloc hi queda UM-UMe i el tàndem PPSOE perd vots, encara que en perd molts més la llista de n’Estaràs, tant en termes relatius com absoluts.
Per altra banda, Iniciativa Internacionalista aconsegueix sumar tan sols 1500 vots, quedant per darrera el grup verd raro aquest que emprenya tant sempre perquè lleva vots i no aconsegueix res...
Al panorama estatal es demostra la teoria de què la corrupció (que fa la dreta) només perjudica a l’esquerra ja que el seu electorat es desencanta mentre l’electorat de dretes, afins a les seves conviccions i a les tesis del “Que llests que son si saben robar” es mobilitzen i van a votar en massa. Així almenys ha passat a la Comunitat de Madrid i al País Valencià.
En total, el PSOE perd 700.000 vots i el PP en guanya 300.000 encara que tots dos perden diputats a Brussel·les. No ho fa així IU-ICV què, tot i reduïr lleugerament vots aconsegueix mantenir en Raül Romeva a l’eurocambra. No ho he mirat però m’aventuraria a dir què bona part de la caiguda succeeix a Catalunya on les càrregues dels Mossos poden haver reduït el percentatge de vots.
I UPyD capta 450.000 vots profundament espanyolistes mentre Ciutadans demostra que va esser un partit xampinyó, que s’anomena en Ciència Política (o això crec...) què està en procés d’enfonsament.
Els Verds raros es queden com sempre amb un bon grapat de vots però sense seient. Els acompanya Iniciativa Internacionalista que, tot i tapar els cartells d’ICV de l’Autòonoma no aconsegueix res de res. Potser si aquests dos s’haguessin unit amb el PACMA i amb aquells de Por un Mundo más Justo haguessin rascat qualque cosa però això, supòs, és fa un exercici de políticaficció.
Al continent les orgies amb menors d’en Berlusconi sembla que no li impedeixen ser la primera força, igual que a en Sarkozy. I és que a França, com per tot arreu, les forces d’esquerra estan molt debilitades i no son capaços de fer que el seu electorat potencial deixi de mirar la televisió per sortir el carrer i anar a votar.
L’únic positiu és que els verds pujen fins als diputats què acompanyaran en Romeva i, crec que també, en Junqueras aquest (cosa que no entenc perquè Esquerra va criticar molt ICV quan aquests es van negar a que el govern català subvenciones la compra de cotxes contaminants... I és que aquests usurpadors d’ERC....).
Si hem de fer una mica d’anàlisi direm que les meves prediccions per a la vila no varen ser gens encertades. Vaig errar lo referent al PPSOE i crec que només vaig intuir amb precisió el lleuger augment d’IU-ICV. En relació als nacionalistes tenc excusa ja que quan vaig escriure allò ERC encara no havia fet la grosseria que li va fer al PSM en forma de veto a la llista.
En aquest sentit crec que s’ha demostrat el poc pes d’Entesa amb ERC al conjunt de les Illes, faltant-hi el PSM-EN com a referent de l’esquerra nacional illenca. EU, per la seva banda, puja una mica tot i quedar darrera dels xenòfobs d’UPyD, així i tot, és la tercera força política a Menorca i Eivissa.
En tercer lloc hi queda UM-UMe i el tàndem PPSOE perd vots, encara que en perd molts més la llista de n’Estaràs, tant en termes relatius com absoluts.
Per altra banda, Iniciativa Internacionalista aconsegueix sumar tan sols 1500 vots, quedant per darrera el grup verd raro aquest que emprenya tant sempre perquè lleva vots i no aconsegueix res...
Al panorama estatal es demostra la teoria de què la corrupció (que fa la dreta) només perjudica a l’esquerra ja que el seu electorat es desencanta mentre l’electorat de dretes, afins a les seves conviccions i a les tesis del “Que llests que son si saben robar” es mobilitzen i van a votar en massa. Així almenys ha passat a la Comunitat de Madrid i al País Valencià.
En total, el PSOE perd 700.000 vots i el PP en guanya 300.000 encara que tots dos perden diputats a Brussel·les. No ho fa així IU-ICV què, tot i reduïr lleugerament vots aconsegueix mantenir en Raül Romeva a l’eurocambra. No ho he mirat però m’aventuraria a dir què bona part de la caiguda succeeix a Catalunya on les càrregues dels Mossos poden haver reduït el percentatge de vots.
I UPyD capta 450.000 vots profundament espanyolistes mentre Ciutadans demostra que va esser un partit xampinyó, que s’anomena en Ciència Política (o això crec...) què està en procés d’enfonsament.
Els Verds raros es queden com sempre amb un bon grapat de vots però sense seient. Els acompanya Iniciativa Internacionalista que, tot i tapar els cartells d’ICV de l’Autòonoma no aconsegueix res de res. Potser si aquests dos s’haguessin unit amb el PACMA i amb aquells de Por un Mundo más Justo haguessin rascat qualque cosa però això, supòs, és fa un exercici de políticaficció.
Al continent les orgies amb menors d’en Berlusconi sembla que no li impedeixen ser la primera força, igual que a en Sarkozy. I és que a França, com per tot arreu, les forces d’esquerra estan molt debilitades i no son capaços de fer que el seu electorat potencial deixi de mirar la televisió per sortir el carrer i anar a votar.
L’únic positiu és que els verds pujen fins als diputats què acompanyaran en Romeva i, crec que també, en Junqueras aquest (cosa que no entenc perquè Esquerra va criticar molt ICV quan aquests es van negar a que el govern català subvenciones la compra de cotxes contaminants... I és que aquests usurpadors d’ERC....).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada