Desprès d'un mes de silenci, o de vacances, digueu-ho així com volgueu, torn a escriure a les histèries ja que tenc moltes coses que contar i es van acumulant de mala manera.
Del 20 al 26 del mes passat es va dur a terme l'anomenada Quedada a Mallorca '09 a Sa Mola en que tres amigues aragoneses (na Laura Labat, na Claudia i en Jorge), una valenciana (n'Irene) i tres andalusos (en Jose, en Moi i n'Antonio) van exercir d'okupes per ca nostra. Casualment, varem triar la que crec jo ha estat la setmana més calurosa de l'estiu a Mallorca; cosa que, unit a l'alt grau d'humitat que hi ha per les nostres terres, els va pareixer bastant tòrrid. Encara és més casualitat si tenim en compte que varem triar anar a Sóller justament el dia en que aquest pintoresc poble fou notícia per tenir la temperatura més alta de tot Europa...
A banda de la calor, ens ho varem passar molt bé i, especialment, els va agradar la fauna de Sa Mola (en Puc principalment) i la "playa privada sin arena" o com la coneixem per aqui, es mollet o ses tabletes...
Varem montar una estesa de matalassos a la sala gran i, això si, una cosa què no els va agradar molt va ser l'invasió de formigues i altres insectes que varem patir en diverses ocasions però han de tenir en compte lo què jo les deia: "Que estamos en el campo, eh?
En un altre ordre de coses, ens varen estafar a CIutat amb una galera, varem visitar La Granja d'Esporles i, per tornar, varem esser a Son Sant Joan com mai antes hi haviem estat ja que els primers tenien el vol a les 6:30, així què, com vos suposareu, aquella nit no varem dormir.
En quan a gastronomia, bé, diguem que no els va acabar de convènçer. A Randa varen trobar que hi havia massa verdura i es frit tampoc els va fer especial il·lusió, i és què en aquest sentit, en Ramón i en Javi tenen millor paladar... També varen assistir a dos dinars consecutius de Sant Jaume i aqui si que varen menjar una mica.
Una cosa he de dir, tot i explotar sa família amb set okupes durant una setmana, encara no m'han tret defora...
La setmana passada, i desprès d'haver superat (o no del tot, quan vaig partir) un petit episodi de diarrea (que em va fer estar aprop de s'excusat i passar 24 hores a base d'aquarius) i un poc de febre; vaig embarcar-me amb Air Berlin cap a Santiago de Compostela amb en Ramón i en Javi, a l'hospitalària casa del primer a Vilagarcia d'Arousa. Respecte la companyia aeria he de dir que em varen tractar bastant bé i, respecte el tema del català, tenint en compte que gairebé no parlen castellà, es dificil demanar a la tripulació alemanya que aprengui català... Sigui com sigui, he de dir que he comprat amb ells un vol per al setembre a Barcelona per 11,30 €.
Encara què els primers dies no vaig poder menjar amb normalitat, vaig poder apreciar les generoses raccions de la cuina gallega (a excepció del càtering de les convivències de JUP). També vaig poder apreciar que calor no en feia gens ja què, entre d'altres coses, havia de dormir amb manta (i sense ventilador com suposareu) i no vaig poder dur els calçons curts ni les auvarques. De fet, si no tengues una tan curiosa acumulació de temes, hagués titulat aquest escrit amb una cosa semblant a "A Galicia no hi ha estiu".
A grans trets, el que ferem per allà, turisticament parlant, fou per una banda, una visita a Santiago on varem gaudir de les explicacions de son pare d'en Ramón. També ferem una excursió a les Illes Cies, que em varen agradar molt, més inclús que Cabrera amb els seus boscos d'eucaliptus i els seus nombrosos esbarts de gavines. He de dir, fins i tot, que me vaig banyar, amb una aigua de 15ºC, en la que un diari anglès va considerar la millor platja del món.
D'altre banda també varem anar en tren a A Coruña on, entre d'altres, varem pujar els 234 escalons de la Torre d'Hércules.
El dijous ja varem partir cap al CRE de Pontevedra (l'antiga escola on anava als campaments d'anglès) on haviem de preparar les activitats per a les convivències de JUP Galicia (Juventuts d'Unitat Progressista, un partit de dins la ONCE). La melangia dels moments viscuts allà s'agreujava veient, per una banda, alguns encara coneguts que participaven al campament d'anglès i, d'altra banda, l'estat de trista degradació que pateix l'entorn, amb, segons ens contà el segurata o, com el definiria en Javi "madero de supermercado", incursions de yonquies i tot.
Les convivències poc tenen de càrrega política i es que tothom que hi va ho fa per la bauxa que allà es munta.
Sigui com sigui, les varem haver d'abandonar el dissabte ja que jo tenia el vol aquest dia (de fet el vaig comprar quan encara no s'havia planejat les convivències, cosa que per cert no va impedir que em costàs més de 200 €, bé, a mu mare). Em varen acompanyar a l'aeroport de Santiago els pares d'en Javi. Ho ferem així, primer facturarem, anarem a dinar a un lloc proper a l'aeroport on vaig menjar un deliciós caldo gallego i un solomillo a la pimienta, i desprès tornarem a l'aeroport però com que hi havia retras vaig quedar amb ells a la cafeteria una estona més.
La mare d'en Javi es professora universitària i no es correspon amb el perfil de hippiosos antibolonya ni amb una carrera desprestigiada amb la nova política universitària (crec què arquitectura o enginyeria) però també en parla pestes en tots els sentits, com per exemple què no es compleixen les promeses de grups reduïts, hi ha molta desinformació, i s'afavoreix a l'universitat privada. Això era un apunt.
I res, vaig tornar cap aqui i a Ciutat les maletes no venien i aquella patètica però graciosa dona de l'assistència era petita, vella, estrangera i no en tenia ni puta idea fins al punt de que vaig veure jo la meva maleta abans què ella què, per més inri, n'havia agafat una altre d'un color diferent (segons ella era perquè a la foto del mòbil es veia d'un color diferent). Abans d'això, m'havia agafar del braç tot i haver-li jo repetit 20 vegades que no feia falta. També s'ha de dir que la cinta de les maletes la varen canviar 5 vegades en el transcurs dels 40 minuts que les varem esperar. Com va dir ella en el seu castellà d'accent anglòfon: "Esto es una mierda".
Parlant també d'assistència dir què per jo tot sol va venir a l'avió un d'aquells camions hidraulics per a persones amb cadira de rodes cosa completament innecesària però que va impedir que haguès de baixar les escales. Per cert, una treballadora de l'assistencia però de quan m'en vaig anar (que, tot sigui dit, vaig passar per les mans de quatre o cinc) comentava que proliferaven els avions en posicions remotes (sense finger) perquè ara havien apujar els preus dels fingers, cosa que m'inquieta ja que les jardineres-llaunes de sardines no m'agraden massa.
Bé, ara com ja he dit, he comprat el Palma-Barcelona de dia 6 de setembre per anar a fer l'examen de dia 9 pel qual hauria de començar a estudiar ja... Començ classes el 26 (o 28) i el que fare entre aquestes dates es encara a dia d'avui una incògnita.
Del 20 al 26 del mes passat es va dur a terme l'anomenada Quedada a Mallorca '09 a Sa Mola en que tres amigues aragoneses (na Laura Labat, na Claudia i en Jorge), una valenciana (n'Irene) i tres andalusos (en Jose, en Moi i n'Antonio) van exercir d'okupes per ca nostra. Casualment, varem triar la que crec jo ha estat la setmana més calurosa de l'estiu a Mallorca; cosa que, unit a l'alt grau d'humitat que hi ha per les nostres terres, els va pareixer bastant tòrrid. Encara és més casualitat si tenim en compte que varem triar anar a Sóller justament el dia en que aquest pintoresc poble fou notícia per tenir la temperatura més alta de tot Europa...
A banda de la calor, ens ho varem passar molt bé i, especialment, els va agradar la fauna de Sa Mola (en Puc principalment) i la "playa privada sin arena" o com la coneixem per aqui, es mollet o ses tabletes...
Varem montar una estesa de matalassos a la sala gran i, això si, una cosa què no els va agradar molt va ser l'invasió de formigues i altres insectes que varem patir en diverses ocasions però han de tenir en compte lo què jo les deia: "Que estamos en el campo, eh?
En un altre ordre de coses, ens varen estafar a CIutat amb una galera, varem visitar La Granja d'Esporles i, per tornar, varem esser a Son Sant Joan com mai antes hi haviem estat ja que els primers tenien el vol a les 6:30, així què, com vos suposareu, aquella nit no varem dormir.
En quan a gastronomia, bé, diguem que no els va acabar de convènçer. A Randa varen trobar que hi havia massa verdura i es frit tampoc els va fer especial il·lusió, i és què en aquest sentit, en Ramón i en Javi tenen millor paladar... També varen assistir a dos dinars consecutius de Sant Jaume i aqui si que varen menjar una mica.
Una cosa he de dir, tot i explotar sa família amb set okupes durant una setmana, encara no m'han tret defora...
La setmana passada, i desprès d'haver superat (o no del tot, quan vaig partir) un petit episodi de diarrea (que em va fer estar aprop de s'excusat i passar 24 hores a base d'aquarius) i un poc de febre; vaig embarcar-me amb Air Berlin cap a Santiago de Compostela amb en Ramón i en Javi, a l'hospitalària casa del primer a Vilagarcia d'Arousa. Respecte la companyia aeria he de dir que em varen tractar bastant bé i, respecte el tema del català, tenint en compte que gairebé no parlen castellà, es dificil demanar a la tripulació alemanya que aprengui català... Sigui com sigui, he de dir que he comprat amb ells un vol per al setembre a Barcelona per 11,30 €.
Encara què els primers dies no vaig poder menjar amb normalitat, vaig poder apreciar les generoses raccions de la cuina gallega (a excepció del càtering de les convivències de JUP). També vaig poder apreciar que calor no en feia gens ja què, entre d'altres coses, havia de dormir amb manta (i sense ventilador com suposareu) i no vaig poder dur els calçons curts ni les auvarques. De fet, si no tengues una tan curiosa acumulació de temes, hagués titulat aquest escrit amb una cosa semblant a "A Galicia no hi ha estiu".
A grans trets, el que ferem per allà, turisticament parlant, fou per una banda, una visita a Santiago on varem gaudir de les explicacions de son pare d'en Ramón. També ferem una excursió a les Illes Cies, que em varen agradar molt, més inclús que Cabrera amb els seus boscos d'eucaliptus i els seus nombrosos esbarts de gavines. He de dir, fins i tot, que me vaig banyar, amb una aigua de 15ºC, en la que un diari anglès va considerar la millor platja del món.
D'altre banda també varem anar en tren a A Coruña on, entre d'altres, varem pujar els 234 escalons de la Torre d'Hércules.
El dijous ja varem partir cap al CRE de Pontevedra (l'antiga escola on anava als campaments d'anglès) on haviem de preparar les activitats per a les convivències de JUP Galicia (Juventuts d'Unitat Progressista, un partit de dins la ONCE). La melangia dels moments viscuts allà s'agreujava veient, per una banda, alguns encara coneguts que participaven al campament d'anglès i, d'altra banda, l'estat de trista degradació que pateix l'entorn, amb, segons ens contà el segurata o, com el definiria en Javi "madero de supermercado", incursions de yonquies i tot.
Les convivències poc tenen de càrrega política i es que tothom que hi va ho fa per la bauxa que allà es munta.
Sigui com sigui, les varem haver d'abandonar el dissabte ja que jo tenia el vol aquest dia (de fet el vaig comprar quan encara no s'havia planejat les convivències, cosa que per cert no va impedir que em costàs més de 200 €, bé, a mu mare). Em varen acompanyar a l'aeroport de Santiago els pares d'en Javi. Ho ferem així, primer facturarem, anarem a dinar a un lloc proper a l'aeroport on vaig menjar un deliciós caldo gallego i un solomillo a la pimienta, i desprès tornarem a l'aeroport però com que hi havia retras vaig quedar amb ells a la cafeteria una estona més.
La mare d'en Javi es professora universitària i no es correspon amb el perfil de hippiosos antibolonya ni amb una carrera desprestigiada amb la nova política universitària (crec què arquitectura o enginyeria) però també en parla pestes en tots els sentits, com per exemple què no es compleixen les promeses de grups reduïts, hi ha molta desinformació, i s'afavoreix a l'universitat privada. Això era un apunt.
I res, vaig tornar cap aqui i a Ciutat les maletes no venien i aquella patètica però graciosa dona de l'assistència era petita, vella, estrangera i no en tenia ni puta idea fins al punt de que vaig veure jo la meva maleta abans què ella què, per més inri, n'havia agafat una altre d'un color diferent (segons ella era perquè a la foto del mòbil es veia d'un color diferent). Abans d'això, m'havia agafar del braç tot i haver-li jo repetit 20 vegades que no feia falta. També s'ha de dir que la cinta de les maletes la varen canviar 5 vegades en el transcurs dels 40 minuts que les varem esperar. Com va dir ella en el seu castellà d'accent anglòfon: "Esto es una mierda".
Parlant també d'assistència dir què per jo tot sol va venir a l'avió un d'aquells camions hidraulics per a persones amb cadira de rodes cosa completament innecesària però que va impedir que haguès de baixar les escales. Per cert, una treballadora de l'assistencia però de quan m'en vaig anar (que, tot sigui dit, vaig passar per les mans de quatre o cinc) comentava que proliferaven els avions en posicions remotes (sense finger) perquè ara havien apujar els preus dels fingers, cosa que m'inquieta ja que les jardineres-llaunes de sardines no m'agraden massa.
Bé, ara com ja he dit, he comprat el Palma-Barcelona de dia 6 de setembre per anar a fer l'examen de dia 9 pel qual hauria de començar a estudiar ja... Començ classes el 26 (o 28) i el que fare entre aquestes dates es encara a dia d'avui una incògnita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada