diumenge, 30 d’agost de 2009

Futbol: Pedreres de Barça i Mallorca, comissions i cas Eto'o

Ja fa temps que no escric massa, per no dir gens, de futbol i menys encara del Reial Mallorca. Tal vegada, segur, això és un reflex de que des de fa temps, potser des de que vaig començar a estudiar (o a viure) a Cerdanyola he perdut un cert interès per aquest negoci, alguns encara en diuen esport, que mou tant de milions i que, movent també un gran flux de passions i emocions, podria ben bé considerar-se l'opi del poble de la contemporaneitat.
Encara record aquells primers horabaixes de diumenge al pis del carrer Toledo en que intentava escoltar per internet les retransmissions d'IB3 Ràdio amb un escàs grau d'exitositat ja que es tallava constantment, les d'en Tomeu Terrassa ja ni parlar-ne. Això succeia desprès de cinc temporades d'haver-ne estat sòci encara que, com dic, l'interès ha anat minvant; no volent dir això que no segueixi els resultats de l'equip mallorquí ni que m'alegri quan guanya.
Avui comença una nova temporada i he de dir que durant l'estiu he anat seguint una mica les notícies referents a l'entitat. En relació a elles m'agradaria dir, en primer lloc, que consider molt trist i lamentable que la SAD torni a mans forasteres i aqui m'agaradaria fer notar l'escassa sensibilitat dels empresaris de les illes que no son capacos de retornar a la societat part dels beneficis que els ha donat. En aquest mateix sentit, he de dir que no m'importa d'on provenguin els nous propietaris sempre hi quan creguin en el Mallorca i hi facin inversions en forma de, per exemple, fitxatges que il·lusionin a la soferta afició de Son Moix.
Per altra banda, en el terreny més esportiu, m'agradaria expressar el meu desencís i certa animadversió cap a Gregorio Manzano, qui ja em va emprenyar signant l'asquerós "Manifiesto por la Lengua Común", que no te la més mínima sensibilitat cap a la pedrera i, en qualsevol cas, intenta evitar que qualsevol jugador procedent de les Illes vesteixi la camiseta del club. Per a Manzano, no seria necessari fer una inversió (ell la deu considerar despesa) en la pedrera ni en l'equip filial recentment ascendit a Segona B. Bon exemple d'això es veu a la convocatòria per al partit d'avui en que Manzano ha convocat tan sols 17 jugadors, no fixant-se en el planter.
És més, segons apunten ja alguns analistes, el que preten el técnic andalús amb les seves incisives i ofensives declaracions cap a l'entitat que li paga el sou, és que el despedeixin per mala conducta i així poder seguir cobrant la seva abultada nòmina sense haver de fer feina.
Per altra banda, hi ha un escàndol en aquest club que no s'ha fet públic. Potser s'hi hauria de fer... Ja no parlam del director esportiu Nando Pons, els èxits del qual son poc apreciables (tot el contrari que els d'altres equips com el Sevilla o Vila-real). Garcia Quilón és el cognom del representant del tècnic andalús i, segons es comenta, molts de jugadors que han acabat a l'entitat de Ciutat en els darrers anys ha estat per aquest motiu. Aquest món mou molts de milions a base de comissions i és per això que és una pràctica generalitzada que molts entrenadors la de triar jugadors, no en base a les expectatives esportives sinó a la comissió esperada pel seu traspàs. Com a exemple recent, Rubén, que també comparteix representant amb Gregorio.
Com dic, me sent frustrat amb el Mallorca no tant pel fet de que no hagi fet fitxatges competitius de cara a la nova temporada sinó pel fet de que no dona ni la més mínima oportunitat a les joves promeses de l'illa que sovint acaben triomfant en entorns tan dispars com Grècia, Inglaterra o la Península. A més, hi ha el caire dretà i espanyolista de gran part de la grada de l'Ono Estadi i de la nova propietat desconeguda. Per tot això i molt més, ben bé podria dir que em sent certament més aprop d'equips com l'Athletic de Bilbao o el Barça que fan pais amb jugadors de la casa. Jo de petit (quan en Nadal jugava per allà) ja era del Barça, segurament per influència paterna.
De La Masia surten molts de jugadors molts bons, potser sigui perquè en Guardiola els dona tantes oportunitats i els fa sentir, tal vegada, necessaris. A més, el conviure amb la societat catalana i les seves recents celebracions fa que es desperti en qualsevol un cert sentiment blaugrana... D'altra banda, d'aquest club no m'ha agradat el despreci que ha demostrat cap al magnífic jugador que és Samuel Eto'o, disgustant-me, com a molts d'altres mallorquins, la decisió esportiva de cambiar-lo per Ibrahimovic, suposant que en Samuel té un valor 40 milions inferior al nou "9" del FC Barcelona.
Bé, de moment seguiré diguent que som mallorquinista perquè m'agrada passar pena i som sofridor, encara que el model del Barça, excepte per lo de n'Eto'o, m'agrada bastant. Sigui com sigui, seguesc pensant que el futbol, tal com la premsa rosa, és l'opi per al poble occidental.

Cap comentari: