dissabte, 19 d’abril de 2008

JUP+CC+Compra+Aigua








Crec que tenc al davant la llarga tasca d’escriure una megahistèria perquè, com vos n’haureu donat compte, fa un parell (no-mallorquí) de dies que no escric.
Dimecres havia de fer s’examen de sa pràctica de política espanyola i també havia de presentar, o això pensavem des del nostre grup, el cleavaje social del qual a jo me tocava EAJ-PNV, nacionalistes-capitalistes. En es final, emperò, allò va resultar una mena de debat i, com comprendreu, si a jo no m’obliguen, no xerr. Me va resultar interessant, en aquell moment, com la gent que parlava d’un partit començava les seves intervencions així “Nosaltres des d’Esquerra Republicana fem una passa més...” o “la postura d’Iniciativa per Catalunya Verds Izquierda Unida...”.
I res, dimecres horabaixa/nit varem acabar de pulir/fer el treball de sociologia que haviem de presentar per dijous. Va ser molt interessant la pràctica aquesta de l’educació, però me fa vessa xerrar-ne.
Ahir divendres sa cosa estava ja més tranquil·la. Quan varem acabar a la una vaig haver d’esperar en Victor, un company de la once que estudia de dret, per anar a Barcelona. En aquells moments tenia dues opcions, o dinar mentre l’esperava que, amb tres quarts, no valia la pena anar a la biblioteca, o dinar, com de fet va fer ell, d’un bocata als ferrocatas. Com comprendreu vaig optar per la primera i varem partir cap al CRE on els universitaris assistirem a una reunió sobre tiflotecnologia per desprès anar a una conferència en que distintes persones del col·lectiu explicaven, largo y tendido (o això vaig trobar jo) les seves experiències laborals. Això si, varen ser ben variades, hi havia un fisioterapeuta, una secretària judicial, una psicopedagoga, un telefonista-music, i crec que no n’hi havia més. Va estar bé i allà hi vaig conèixer un futur estudiant de dret i un quasi llicenciat de Geografia de la UB.
Bé, ara faré una pausa per anar a comprar.

Tres hores desprès...
Desprès amb un parell varem anar a afiliar-mos a JUP. No vos considereu incults políticament per no conèixer aquest partit, ni tampoc vos penseu que sigui un partit radical judeomasón-comunista-separatista-antisistema o qualque cosa similar. No, encara no he arribat a tant, per ara. Se tracta de Joventuts d’Unitat Progressista, el partit de govern de la ONCE. Per aquest motiu hagués estat bé posar-li a aquesta histèria el títol de “Ya estoy dentro”, però com que m’han passat més coses...
En haver sortit de la ONCE varem agafar el metro L1 i quan sortíem de l’estació de plaça Espanya es puta tren va pegar una frenada en sec i varem quedar una estona que supòs que va ser curta encara que a jo no m’ho semblàs. Per cert que estan canviant tots els combois de la línia u per la qual els vagons son d’aquests que estan intercomunicats.
Com sempre, vaig arribar a l’estació de Fabra i Puig a les vuit en punt i el bus ja havia passat. Vaig haver d’esperar mitja hora.
Ja vaig arribar amb fosca i no crec que ahir vespre passàs res més destacable. Bé, en sa nit, na Marga i jo havíem sentit un parell de veus, en Sergio mos havia dit que s’en havia anat a sopar amb un parell de companys, i segons hem deduït, havien quedat a dormir aquí. Això s’ha confirmat quan estàvem a punt de partir quan n’ha sortit un d’es quarto d’en Sergio. Ha estat molt simpàtic i li hem indicat com ho havia de fer per agafar es tren. Es dubte que tenim es si ho haurà trobat... A banda d’això, hem obert una porra per saber quanta gent ha dormit aquí avui vespre. S’accepten apostes.
Com deia, hem partit en busca del Baricentro. L’hem trobat i res, només hem anat per sa vorera d’una carretera nacional i hem travessat dos carrils d’aquests secundaris.
Hi ha hagut un parell de cotxes que mos han pitat, supòs que s’han fitxat amb sa meva bellesa natural...
Dins es centre comercial, que es bastant gran, hem anat de shopping i hem comprat un parell de coses. Jo a sa botiga aquella que té nom de sa ciutat d’ets Simpson m’hi he comprat una camiseta que no se si li agradarà a s’assesora d’imatge. Hem dinat d’hamburgueses cien por cien vacuno, o això diuen almanco. Encara que hem tengut certs problemes per tirar allà on dinàvem perquè hi ha tants de llocs...
Abans d’això, haviem fet dues partides de trivial a una sala de jocs i ha estat una pèrdua total perquè a sa primera partida hi hem jugat tots tres (3€) i he guanyat jo per lo qual m’han donat 45 punts. Com que moltes coses eren de 50 punts n’hem hagut de jugar una altre na Miquela i jo (2€ més) guanyant-me na Miquela i aconseguint vint punts.
En teniem ara devers 75 però ens hem trobat amb que no hi havia res per una xifra escassament inferior però hem agafat per cinquanta un pollet blau extremadament cutre i sospitosament femení que tenc penjat a n’es vidre d’es meu quarto.
Per cert, ses madones, a n'es centre comercial han pujat (i baixat) amb un ascensor panoràmic.
Més tard hem tornat i hem anat a comprar a n’es Macabro na Margalida i jo. A jo no m’han bastat els dobbers i he hagut de pagar amb visa, amb la qual cosa he comprovat que això funciona i, per altra banda, que no els ha importat que el nom de la targeta Macabro Oro fos Isabel Maria.
Hem tengut importants problemes perquè, de tant que hem comprat, mos caien els trastos del carretó. Hem iniciat llavors la Operació Merluza, que no te res que veure amb la operació Botifarra, per tal de salvar els productes congelats.
Quan hem tornat hem trobat que no hi havia aigua i hem tornat devallar los tres a la recerca d’un establiment que estàs obert i tengués garrafes d’aigua. Doncs bé, hem anat a devers cinc i fins al cinquè, un Charter regentat per gent de no se quina procedència, no hem trobat un lloc obert on en venguessin. N’he comprat sis iniciant així la expedición Aguador.
I res, aquesta setmana a hores d’ara he fotut uns vuitanta ebros i altres tants la setmana passada. Anirem a sa bancarrota a n’aquest ritme.

P.S.1: Histèria important: S'MP4 no me furula.
P.S.2: No, no m'havia pentinat... Ni afeitat. Aina, estalviat els comentaris i no m'associis amb certes races i és que ahir me va dir un ecosocialista que amb sa meva melena ja pareixía massa comunista... Però avui es vent també hi ha influit, eh!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

He de dir que, tot i ses dificultats que hem tengut, s´"operació merluza" i s´"expedició aguador" han finalitzat amb èxit.
Això sí, ses meves mans encara estan adolorides pel pes de ses bosses i ses garrafes.
Però, i amb lo molt que he rigut!

Anònim ha dit...

Està comprovat que això d'anar de compres se vos dona be,sa fotuda és haver de pagar!!

Anònim ha dit...

Què feis, tant d´anar a comprar? tot lo dia estau igual!!

I això d´ "Operació Merluza" que m´ho podríes explicar? S´"Expedición aguador" ho he entés. Hi ha documents gràfics. Però merlussa, lo que se diu merlussa...

Anònim ha dit...

Què feis, tant d´anar a comprar? tot lo dia estau igual!!

I això d´ "Operació Merluza" que m´ho podríes explicar? S´"Expedición aguador" ho he entés. Hi ha documents gràfics. Però merlussa, lo que se diu merlussa...

Joan M. Roig ha dit...

jejeje
Si, això d'haver de pagar és un inconvenient però sempre podem repetir la típica i alhora enginyosa frase aquella que diu: "Papá, manda dinero".
Lo de sa merlussa es que, a n'es macabro, varem agafar primer de tot els congelats, majoritariament merluza d'aquesta, amb l'agravant de que no duiem bossa isotermica, per tant, s'objectiu era fer via perquè no se descongelàs es producte

Anònim ha dit...

Aaaah! val. Ja m´he tret es gat des sac amb lo de sa merlussa.