Desbessonant estrigassons

Desprès de sopar molt bé he passat una vetllada d'ambientació arcaica duguent a terme tasques pageses com ara esbessonar estrigassons (pèsols) i triar ciurons. Ha estat més entretengut que mirar sa tele, ho recoman com una alternativa a sa caixa més útil i més gratificant ja que a part de relaxar, ajuda a pensar. Sa meva intenció era anar a jeure però com que sa germana deu haver deixat s'aparell informàtic en marxa, i he vist un tros de La Noria que sa madona mirava, m'he vist amb la temptació de relatar una petita histèria.

En aquests moments, sa truja ja deu haver acabat de parir i es que ho hem presenciat ben be en directe. S'horabaixa, desprès d'haver jugat amb els moixos (mirau na Baldufa, que hi va de bona), d'haver amollat en Moro i en Puc, d'haver-los alimentat i d'haver visitat ses cabres, ovelles i altre ramat; hem anat a veure una trutja que ja estava ajaguda en posició paritòria. Desprès, emperò, se deu haver asustat i mon pare vaticina que com a mínim n'hi deu haver un de mort, però en surarà qualcun. Per altra banda, sa truja feixada passetja una desena de porcs ben guapos.

Es vol ha anat més o manco bé i, afortunadament, ha duit un poc de retràs. Dic afortunadament perquè sinó potser l'hagués perdut.

I és que desprès de comprovar la suprema qualitat del meu mòbil, que ha aguantat amb cobertura fins per tot el túnel fins a Plaça Catalunya (tros que me preocupava una mica pel fet aquell de la baixada de tensió de l'altre dia), he esperat una bona estona na Patri i dues amiges seves, de visita a Barcelona per assistir al concert d'en Bon jovi i que s'han entretengut de demés al Camp Nou. Quan m'he n'he donat compte, eren les tres i quart, hora a la que havia de pujar a l'Aerobus (Renfe descartada) per arribar al Prat però, ben lluny d'això, estava dinant a un lloc per devora el MACBA (crec). M'he despedit i he partit, cames ajudeu-me, cap a n'es bus. He hagut de fer una estona de cova per entrar, i es que es sistema d'aquest bus és -almanco si frisses- inquietant perquè no partiem, i el xofer m'ha dit que el trajecte durava quaranta minuts, cosa que m'ha inquietat encara més tot es cami; ja que amb aquests càlculs a l'hora d'embarcament no seria ni al Prat.

Per cert, quan esperava davant el Corte Malayo, he vist com una manifestació que, d'enfora, pareixia cridar "Novia compartida", cosa que com a mínim m'ha cridat s'atenció; però quan m'hi he acostat he vist que era "Custodia compartida". Eren pares divorciats.
Bé, a n'es final, com és evident, hi he estat a temps i tot això.