Nit de Sant Joan i altres histèries

És gros. Millor que avui vespre no intenti estudiar sociologia ja que, per tots els punts cardinals, se senten constantment coets i petardos que atravessen el cel amb menor o major potència. Aqui, per aquesta festivitat, les institucions s'estalvien una gran quantitat de dobbers que son, suposam, abonats per part dels veïnats que, ells mateixos, tiren. Deuen gastar una quantitat important de diners perquè, tal com vos hem anat informant, ja fa més d'una setmana que n'amollen però avui es impactant. Des de s'horabaixa això ha agafat un ritme curiós.

És una cosa impressionant perquè els coets que aqui tiren els al·lots de curta (i bastant curta) edat, son gairebé els mateixos que a ca nostra tiren els professionals contractats pels ajuntaments.

Vos he de confessar, per altra banda, que estic certament preocupat perquè quan vam fixar amb s'estació central de Sa Mola la data d'avui per a l'enviament del que, suposam, serà el darrer paquet del curs, no varem (vaig, obviant l'hom majestàtic) anar a pensar que demà aqui és festa sagrada. Me preocupa especialment perquè aquest paquet és, integrament, de menjar. Tot en gros, però, lo que pitjor pot anar es la paletilla de cabrit (D.O. de Sa Mola) que m'envien que, tot i estar congelat i en una bossa isotérmica, no crec que se conservi dos dies. Prunes i patates de Sa Mola aubercocs, tomàtigues i carabassins (crec que) de Porreres, son una altre història encara que amb aquesta calor...

Sigui com sigui, demà (o passat demà... o s'altre) vos informaré.

Per altra banda, avui dematí m'havia posat el despertador a les nou per mirar d'estudiar una mica abans d'anar a una revisió d'examen de Política Espanyola amb el Dr. Molins. Idò bé, tot i que na Miquela m'ha avisat quan ha partit a fer el seu examen, m'he adormit arribant una mica tard a la tutoria.

Això ha suposat que hagi hagut d'esperar més de dues hores perquè me revisas l'examen. Jo me pensava que, com havia fet amb tothom, m'hauria dit que la meva redacció era inmadura o que no aplicava el vocabulari politològic adient però, sorprenentment, s'ho ha anat llegint silenciosament i m'ha dit que estava puntuat molt baix, me pujaria nota i que s'ho miraria amb l'altre professor encara que era "numèricament difícil". També vos explicaré si haurà servit de qualque cosa perdre tot es jornal. Lo que si que vos puc dir es que crec que SS (SarbuS) deu haver adoptat l'horari d'estiu perquè el "3" (ampliació de l'A3) ja no passa, o a aquesta conclusió he arribat quan, desprès d'esperar mitja hora suant com en Camacho davall el sol del migdia. Encara que no m'estranya tampoc perquè per la poca gent que hi ha per la UAB...

A més, no se si vos he comentat que fa poc l'Ajuntament de Cerdanyola havia posat en marxa el Servei Urbà 3 que arriba fins a Renfe-UAB i d'allà pot connectar amb els del campus. Sa putada es que, ara, d'aquests també en passen molt pocs.

He de confessar que ahir vespre me vaig emocionar quan la seleccíó estatal va passar de quarts. Jo anava amb sa roja, per si hi havia dubtes. Aquest tema és un poc complex i hi ha gent per aqui que no va amb Espanya, com suposareu, encara que també n'hi ha bastants (tots, diria jo, els meus veïns sense excepció) que hi van. Un dia m'hi centraré amb més tranquilitat.

Només diré una cosa, una qüestió: Aquest dijous, a quina plaça roja riuran i a quina ploraran?

I res, des d'aqui enviam una salutació cordial però embolicada d'enveja cap a na Marga que ja mos va abandonar dissabte i deu estar per Mallorca fruïnt de s'estiu. Lo que t'has perdut avui vespre!

Dissabte, d'això ja fa més temps però no per això hem de deixar de relatar-ho, na Miquela i jo varem partir de compres.

Jo vaig firar un ventilador que tenc aqui aprop fent fresqueta (va la mar de bé) i que me va sortir 7€ més car que si hagués anat a Carrofort, però que hi farem.

Na Miquela va adquirir a n'es Crack (situ a Av. Catalunya) una tumbona que, s'ha de dir, pesava bastant per pujar fins a n'es pis però ho varem aconseguir, no sense fer un descans a una terrassa amb un granissat (que no va ser barat, s'ha de senyalar).

Com a dada curiosa podriem dir, potser, que quan tornavem, a davant el mercat de Serraparera hi havia una festa infantil i no dirieu de quin grup era la música? S'admeten apostes.

Diré només com a pista que era un grup que molts nins i nines mallorquines han escoltat... i ballat.

Molts d'anys a n'es Joans (gràcies), a ses Joanes i a totes i tots en general. Salut i disfrutau, que a partir d'ara els dies s'acursen.