Pedagogia

Crec que el titol es prou explicatiu per tal de fer referència al que vull escriure avui.

Arrel de les meves crítiques a la companyia alemanya Air Berlin (que per cert he vist que s'ha vist obligada a cedir una mica) he comprovat un grapat de coses. Potser se resumirien en el fet de que hi ha una gran catalanofòbia per tot arreu. Aquesta s'esten des d'arreu dels Països Catalans, o "territoris de parla catalana", amb més intensitat a les terres perifériques, especialment a la Franja i al Pais Valencià, encara que a les Illes també hi és present en forma de gonellisme que, tot i defensar l'idioma mallorquí, ho fan en castellà.

Per altra banda també n'hi ha per la resta de l'Estat Espanyol, segons vaig comprovar amb els amics que tenc arrel de les meves estades a Pontevedra i altres indrets.

Sóc conscient de que és un tema molt complex amb molts de factors que hi juguen un paper important, així com també ho sóc de que en aquesta època no dispòs de massa temps per filosofar sobre aquest o altres assumptes. Si més no, voldria fer-ne un breu esborrany del qual esper que vosaltres, apreciats lectors i lectores que valorau el temps que jo -en època d'exàmens- dedic a fer certes divagacions, faceu qualque comentari per breu que sigui.

Potser estaria bé començar pel rebuig de molta gent dels mencionats territoris perifèrics cap al terme "Països Catalans". He de dir que no el comprenc perquè fins i tot molta gent que està d'acord en que parla un dialecte del català, li té al·lèrgia a aquest mot. Potser ho veuen com un terme polític, si fos així, valgui dir que un terme realment polític seria els de "Estats Catalans". Així, "Països" té una significació del que realment és, vol reflexar unes similituds presents des de fa molts de segles, amb una mateixa llengua i una cultura única. Estic d'acord en que, per molts aspectes com ara l'insularitat o la marginació i prohibició (innegables) que l'Estat ens ha atorgat des de, especialment, el regnat dels Borbons; la llengua i la cultura han evolucionat d'una manera distinta a cada territori donant com a fruit, per exemple, els distints dialectes que, per diversos motius, han anat agafant els noms populars de les respectives zones on es parlaven. Amb tot, a aquests que diuen que els catalans volen destruir el seu dialecte els diria que l'única manera de conservar el seu dialecte propi és mitjançant el català, no mitjançant el castellà. Perquè ensenyant el català s'ensenya, al mateix temps, el dialecte. Arribats a aquest punt potser valgui dir que els catalans també tenen els seus propis dialectes i formes de xerrar diferenciats.

Per altra banda, es innegable que a Balears no ballam Sardanes, però tot i no entendre massa de balls tradicionals, diria que els balls típics de les Illes tenen més similituds amb els del Principat o amb els del Pais Valencià que amb els de Madrid o Andalusia.

En un altre ordre de coses, he sentit a parlar molt d'imperialisme català com si fos un ens maligne que pretén, amb sang i foc, anar conquerint els territoris veïnats per aconseguir el seu espai vital com els Nazis. Hi ha una certa histèria col·lectiva en relació a això però m'agradaria recordar que les forces polítiques catalanistes, que tant molesten a certs sectors, han aconseguit sempre la seva representació de manera democràtica, no han imposat la llengua en cap territor d'on aquesta no fos típica ni coses per l'estil.

Un altre tema és el fet, no menys important, de que a la resta de l'estat entenguin el nostre interès per defensar la nostra cultura. Ells, la inmensa majoria, no entenen com volem, és un exemple, que Air Berlin a ca nostra parli en català quan el castellà és oficial als Països Catalans (que estan dins Espanya)

En primer lloc, jo diria que si el castellà és oficial ho és per raons polítiques i militars que ara no venen al cas, no perquè la llengua en si sigui millor. Així, a mesura que es separaven del llatí, les llengües romàniques anaven evolucionant d'una manera diferent donant lloc a nous idiomes. Aquests, cadascun d'ells, tenia el seu propi espai on es xerrava i el castellà no es va introduir a ca nostra fins a la imposició duta a terme a partir de la guerra de Succesió (principalment perquè els distints territoris de parla catalana havien donat suport a l'Arxiduc, més flexible amb l'autogovern).

Així, entenent que jo entengui el castellà i ho parli sense cap problema amb ells (els coneguts de Madrid, Galicia, Andalusia...), i que inclús ho pugui xerrar amb persones castellanoparlants de Mallorca, crec que estaria bé, ja que -cal no oblidar-ho- el català també és llengua oficial que les persones, ja siguin físiques o jurídiques, que viuen o treballen aqui, l'aprenguin per, com a mínim, poder-ho entendre.

I és que, sinó el defensam nosaltres, qui ho farà?

Potser en aquest moment un integrant integrista de la Yihad Hispànica te podria amollar que com que estem a Espanya hem de parlar en castellà. Aquests son els que, prou adoctrinats per la Cope, El Inmundo i Libertad Digital, em faran tornar independentista, cosa que, tot i creure fermament en el dret a l'autodeterminació, encara no som.

I és que, en aquest sentit, molta gent confon gran quantitat de termes que no s'haurien de confondre. Es confon per exemple estat amb pais, es confon independentista amb catalanista. Aquesta darrera paraula, curiosament, molts no la saben definir tot i que li mostren gran rebuig.

Com deia, i per no entretenir-me més (que m'he de posar a estudiar) s'hauria de fer als mateixos territoris de parla catalana així com a Espanya una campanya de pedagogia i sensibilització. Curt i ras, donar-nos a entendre.

En el primer àmbit seria per reduir l'autoodi i la incultura política i en el segon, també per un estil, per tal demostrar que no tots els catalanistes son independentistes i perquè hi ha una possibilitat que està entre l'autonomia i l'independència que se diu federalisme.

Amb tot cas, ja sigui perquè s'entenguin les ànsies federalistes o independentistes fora de les fronteres lingüístiques i culturals, s'hauria de dur a terme aquesta tasca, per una banda per si no volen que, amb la seva visió tancada, tots tornem independentistes i, per altra banda, per si hi tornem que entenguin perquè hi tornam.

Potser estaria bé incidir, per acabar, en que els castellans, alguns, potser no ens entenen perquè ningú no-espanyolista no els ha anat a explicar el perquè de les coses. Vull dir que molts no ho fan amb mala intenció i que inclús podrien ser complices nostros d'es d'allà.

Bé, això només ha estat una petita aproximació, burda i potser fins i tot incoherent, d'aquesta qüestió. Se que cosa però esper els vostres comentaris, per enriquir i demés.