Retinosis difosa

Hauria de proseguir fent un treball de Relacions Internacionals que duc bastant endarrerit però com què ja fa molt què no escrivim, i hi ha moltes coses que contar, escriurem una mica.
Ja estam en jornada electoral així què, en aquest text, tendré el tacte de no dermanar el vot per cap candidatura. No obstant, voldria dir què és una llàstima que a la UAB els cartells d’ICV-EUiA durin tan poc, tapats de forma fulminant pels “demòcratics” simpatitzants d’Iniciativa Internacionalista les formes dels quals ja coneixem tots per devers el campus, i mira que no m’agrada gens escriure això ja què és una candidatura que me cau mitjanament simpàtica. El que també és una llàstima, per altra banda, és el fet de què l’únic cap de llista cec, o més àmpliament, l’únic candidat discapacitat és presenti per Ciudadanos de España… N’haurem de cercar un altra d’una tendència política menys nacionalista espanyola.
Deixant de banda les eleccions he de dir que dimecres varem anar a l’IMO, on em varen omplir el cap d’electrodes d’aquests per fer-me les tres proves, que segons m’informen se diuen potencials evocats, electroretinograma i electroòculs. Desprès d’això, en tornar a Cerdanyola, sa madona va anar al mercat on ses madones, especialment sa de ses hamburgueses, li va fer molt de cas donant-li dues besades cada vegada que hi va anar. Sa pollera i sa fruitera no varen ser tan efusives però amb aquestes tampoc hi tenc tanta confiança...
I va fer un poc de menjar, i va fer net es pis i dijous varem tornar, aquesta vegada amb Ferrocarrils fins a Sarrià. Com que varem arribar massa d’hora (tot i haver d’esperar una bona estona el bus), en concret quasi una hora i mitja abans de l’hora, varem començar a voltar per aquesta zona burgesa, tot veient palaus i cases de bona cuna mesclades amb escoles de pagament i fins i tot varem passejar pels jardins de la Clínica Teknon. Una llàstima no haver duit sa màquina de fer fotos...
Ens hi varem fixar i varem treure un grapat de conclusions: Per una banda, per aquella zona no hi havia cartells electorals d’ICV i, per altra banda, espeecialment per la Clínica Teknon, tots els cotxes eren de marca Mercedes, Volkwagen, Audi o BMW.
I és que qui digui que no hi ha classes en la societat actual, que compari el barri que vos acab de citar amb un pel qual ens varem perdre el dia abans i que m’he descuidat. Bé, ara això serà una mica de técnica literària de flaixbax que crec que en diuen els entesos.
Vos contaré, tornavem el primer dia de la zona alta cap a barris més “normals” i jo amb gotes als ulls, la qual cosa suposava que hi ves més enboirat de lo habitual, i mala orientació i aquestes coses; varen fer que devallassim del bus en una parada que no era i ens submergissim en uns carrerons la nomenclatura dels quals, tot sigui dit, no era molt original “Sant Pere de Dalt”, “Sant Pere del Mig” o “Sant Pere d’avall” o coses així. Sa qüestió és que a mu mare li va agradar més sa zona alta ja que en aquests carrers s’hi va sentir estreta, no se si seria literal. A jo, per la meva banda, me varen recordar al Raval però ens varen orientar i varem sortir a Via Laietana, més coneguda ja per les manifestacions AntiBolonya.
Tornam ara ja al refrescant olor d’eucaliptus que, per cert, em recordava insistentment èpoques millors d’aquell el nostre Parc Municipal de Felanitx en que tot no era ciment. Varem tornar a l’IMO, doncs, i ens varen fer esperar més d’una hora, no arribant a les xifres d’en Yarza emperò, i primer una dona em va mirar la tensió, i me va tornar a posar gotes i tot això i desprès d’esperar una altra estona ens va atendre el Doctor Adán que ens va dir, i això crec que ja fa més de cinc vegades que ho cont, que havia vist alteracions a dues de les tres proves per la qual cosa deduïa que tenia una retinosis difosa, és a dir, amb dos capes afectades. Va dir que això era degeneratiu i que ara per ara no hi havia tractament possible tot i que, com a l’11-M (aquest simil és meu), hi havia dues línies d’investigació però que encara no eren assaigs clínics perquè estaven en estadis molt bàsics. Una d’elles consistia en identificar els gens afectats i anular-los (però el problema és que n’hi ha molts d’implicats) i l’altre és mitjançant cel•lules mare. Va dir què si hi havia res ja ens ho farien saber i que, si no hi havia novetats ens veuriem d’aqui a un any.
En definitiva, no son bones notícies, però no son noves.
I res, desprès varem agafar bus (no ens varem perdre), tren i cap a El Prat per menjar una hamburguesa i partir cap a sa roca on, ja dic, no en fot ni brot. Com a nota curiosa dir que a l’avió, amb capacitat per 180 persones, erem uns 40 entre els quals, segons va apuntar mu mare, hi havía en Cañellas, aquell polític (com tants altres) corrupte.
Poca cosa més, reflexionau molt demà, i votau diumenge, que Europa importa més del que pareix.