diumenge, 27 de desembre de 2009

Petita reflexió nadalenca sobre la corrupció


En aquests dies de copiosos dinars i sopars familiars un dels temes més recurrents ha estat el de la corrupció, havent fet balanç dels nombrosos casos a les Illes (tant del PP com d’UM) apuntant molt sovint que tots els polítics son iguals i que son uns lladres tots.
En aquest sentit, m’agradaria apuntar que en totes les professions i oficis, en totes, hi ha una proporció de persones corruptes sense que això derivi en contra de l’imatge de tot el col·lectiu. Parlam des de metges fins a dependents de botigues, passant per pilots d’avió o policies. Clar està que la rellevància en els afers públics és més important per la quantitat de diners que es manejen i també perqueè, cal no oblidar-ho, aquests doblers son eminentment de tothom.
A més, la corrupció és una xacra que es dona, en major o menor mesura, per tot el món i que s’ha donat sempre. A l’Estat Espanyol, per exemple, també s’ha donat sempre, s’ha perfeccionat en les successives restauracions borbòniques en que els dos partits s’anaven tornant en el poder i seguien els interessos dels diferents cacics locals. Més tard aquest fenomen ha tengut els seus màxims exponents en les dictadures de Primo de Rivera i de Franco on els cacics s’havien vestit de militars, de capellans o de falangistes.
Més tard, havent mort el darrer dictador, a Espanya molts dels seus subdits es fan dir ara democràtics amb noves sigles com AP (PP) o UCD (de la qual, en part, en sorgirà UM) i s’aferren al poder per no perdre privilegis. Essent així, i havent ensenyat aquests personatges als seus companys de partit més joves i també a alguns d’altres formacions les tècniques de la corrupció, aquesta tendència s’ha mantingut i, crec jo, s’ha anat reduït considerablement des dels temps de la dictadura. El que passa es que ara, per una banda, els fiscals investiguen una mica més aquests assumptes (encara ho haurien de fer molt més) i els mass media s’han fet ressó d’aquests fenòmens, donant-se així un paral·lelisme amb la violència de gènere, que també s’ha donat sempre però en els darrers anys la societat ha pres certa consciència sobre aquests afers.
A més, la mala imatge que s’ha estès cap al col·lectiu fa que les persones valuoses però potencialment més honrades se’n allunyin, deixant pas a les persones amb un perfil formatiu més baix i amb trets més cínics i potencialment més corruptibles.

1 comentari:

Anònim ha dit...

"Això és es colmo, se'n van de putes amb sos dobbers d'es poble i a damunt renyen a n'ets diputats que els he fan preguntes"
Pere Sampol, mític