Animalada08 o ¡Quién fuera perro!

Podria començar, de fet ho faig, diguent que me fa una vessa important posar-me a escriure aquesta histèria però ho intentarem. Ahir, ja no se a quina hora, me vaig posar a fer una sèrie de respostes a n’es comentaris nous i si, he de xerrar, encara que sigui només un poc, de sa famosa Animalada aquesta d’es veterinaris i ses veterinàries.
Idò això, divendres horabaixa varem desemvolupar una gran tasca d’organització domèstica per tal d’assignar hores i torns per a la dutxa i s’opcional clenxinat ja que tots tres havíem de partir a una hora similar cap a Barcelona. No hi va haver problema en aquest sentit i varem partir devers les vuit i mitja, per la qual cosa varem veure encendre’s ses faroles i anar-se’n es sol mentre caminàvem cap a l’estació de la RENFE per pujar al darrer vagó (i darrer seient) del primer tren que havia de passar per Cerdanyola procedent de Terrassa, on havia pujat en Miquel.
Noltros tres baixarem a Catalunya, deixant na Marga dins es tren fins a Sants (on havia d’anar a cercar en Rafel), i baixarem per Les Rambles fins a n’es Moka, on varem sopar per més tard agafar metro L3 fins Maria Cristina.
D’allà caminarem fins a l’Illa i varem fer una volteta per allà, mirant una exposició de ràdios antigues que era, si mateix, interessant.
Fent un parèntesis, diré una cosa de la qual m’havia oblidat per complet: Divendres dematí, quan na Marga i jo varem sortir d’es pis varem trobar un subjecte que dormia plàcidament dins es menjador i és que en Sergio havia sortit. Publicam sa imatge entenent que queda salvaguardada la integritat de l’individu.
Prosseguim. En haver esperat una estona allà defora, havent arribat ses amigues de na Miquela, varem procedir a entrar.
No se molt be que vos hauria de contar, sa música va anar a estones però aquests catalans, jo que abans de venir aquí me pensava que no passaven de Sopa de Cabra i Els Pets, només varen posar una puta cançó en català, una i dolenta. En aquest sentit me va fer gràcia na Miquela que va dir, “Ui! Els de sa teva facultat n’hi posarien poooques en castellà”. Idò bé, a veterinària no varen abundar. Així i tot, s’aposta que na Miquela i jo férem en relació a musica bona o no, qui faria el sopar o no; crec que pot quedar anul·lada.
Per altra banda, dir que me vaig sentir un poquet estafat perquè jo, que havia fet meditacions i havia optat per sortir sense ses ulleres perquè, total, per sa tasca que fan es vespre... Sa qüestió és que na Mica me va dir, en haver comprar s’entrada (detall important) que enguany no hi hauria estreaptise, o com ho volgueu escriure, de dones perquè no hi havia hagut voluntàries. Jo! Vaig pensar jo.
Però va resultar que desprès del de tios n’hi va haver, i jo sense ulleres... En definitiva, vaig trobar que va estar molt bé, va ser molt artístic i tot això. ¡Quien fuera perro! podríem dir per s'aspecte de ses senyores noves veterinàries. Sa de sa foto, una d’elles volem dir, és illenca i com bé va dir en Miquel, “Visca es producte Balear!”. En relació a això, agrair ses fotos a na Miquela que, així i tot, no les va fer quan ses madones s’havien llevat més coses per “solidaritat femenina”. Sense comentaris al respecte.

Abans d'això, quan els de cinquè varen pujar a s'escenari i varem poder apreciar la seva numerositat, era per qüestionar-se, quina por tants de veterinaris.
Un inconvenient va ser per anar a desbeber, que a lo vist, els homos havien d’anar a uns d’aquests banys portàtils, obscurs i claustrofòbics. He de dir que no vaig renunciar a anar a un water no-claustrofòbic, encara que fos només per a individus del sexe oposat. Me vaig sentir un poc estrany i potser me miraven, però com que no mos coneixen... No problem.
Com podreu suposar, no estava massa disposat a anar-hi perquè, entre altres coses, mai havia sortit tant de temps i me preocupava avorrir-me un poc, però, potser sigui cosa d’actitud, les cinc no se varen fer massa enfora i va ser bo de dur. Inclús, podria dir que m’ho vaig passar bé i tot, inclús me vaig moure un poc, dir ballar seria un poc agosarat.
En aquest sentit, he de dir que na Bel se va asustar un poc quan, al demanar-me “I que hi ha, trens tota sa nit?” i jo li vaig dir que començaven a les sis, però bé. Crec que va dormir perquè de jo se’n fia, fins que se demostri lo contrari.
Quan varem arribar a Cerdanyola varem veure, ja aprop d’es pis, apagar-se ses faroles i, en haver-me dutxat, vaig saludar en Sergio que ja s’en anava.
Sa putada va ser que a les onze m’havia d’aixecar perquè havia quedat per anar a veure el campionat de Catalunya de goalball per veure a companys del campament de Pontevedra que feia temps, tot i ser de Barcelona ells, que no veia. Na Laia, en Guille i na Carla. Vaig esser a temps de veure el darrer partit i l’entrega de trofeus, encara que ho vaig haver de fer des de les grades perquè un segurata no me va deixar baixar. En acabar, vaig anar a dinar amb ells i, com que ells eren jugadors, me va sortir gratis i tot.
Ahir horabaixa en tornar vaig anar a comprar amb na Miquela, tot i no tenir-ne especial necessitat, i poca cosa més.
Avui els renault ha fet aigua, per la qual cosa, els aficionants/ades de n’Alonso que no han anar a veure-ho, no s’han perdut res. I el Mallorca, bé, això ja es una altra histèria (però de moment va bé).