Fa ja unes hores que puc afirmar sense risc d'equivocar-me que ja s'ha acabat aquest curs. Efectivament, el meu primer curs d'universitari no hagués pogut acabar, acadèmicament, d'una manera més intensa, amb un examen de fonaments.
Durant aquests (dos) dies la meva residència, sinó oficial oficiosa, ha estat enclavada a una confortable cabina de la quarta planta de la hemeroteca de la UAB, lloc que, amb aire acondicionat, telelupa, ordinador amb zoomtext (i SPSS!) era idoni per a un relaxat estudi.
Quan vaig començar a mirar-me la matèria vaig començar a ser optimista de cara aquest examen ja que, a diferència del febrer, entenia els conceptes i els exercicis; la qual cosa em va auto-sorprendre d'una forma important. Hi ha, potser, diverses variables que hagin pogut influir en aquest camp. Una d'elles, força important, ha estat l'actitud cap a l'assignatura i la matèria en general (com dic ara he estat més optmista); potser una altra que hi està prou lligada és la dedicació a l'estudi, més fluix al febrer perquè, en principi, no entenia els conceptes bàsics i, a més, hi havia altres fronts oberts.
Sorprenentment, aquest optimisme s'ha mantingut desprès de l'examen encara que, en aquestes coses de números i/o d'informàtica, una petita errada, una petita confusió pot trasbalsar un exercici sencer. Però, de totes maneres, esperam la nota amb optimisme. A més, molta gent ha coincidit en que l'examen era fàcil (no l'havia fet el nostre professor, segons m'han dit). Per cert, el professor del meu grup, segons s'ha sentit, era renyat pels altres per haver suspès tanta gent ja que ara tots haurien de corregir més.
Per altra banda, crec que podria a arribar a afirmar que he agafat, en aquests dies, cert gustet a l'SPSS.
Desprès he estat a la gespa fins que ha vengut la tiflo de la ONCE per tal de retornar les llicències del zoomtext de les aules d'informàtica. M'estim més passar per damunt aquest tema perquè crec que no val la pena enfadar-me per això.
Veureu. La plantilla d'informàtics ha mostrat des de sempre la major manca de sensibilitat i el més alt grau de desinterès i despreocupació cap a la meva problemàtica. M'explicaré, la tiflo, en tot el curs, només ha vingut dues vegades (per muntar-lo i per desmuntar-lo) i en aquestes dues tot han estat males cares i mirades de superioritat d'aquests "professionals".
Sempre i en tot lloc hi troben inconvenients, sempre. Tampoc hi tent massa idea en aquests termes tècnics però la tiflo si i m'ho ha explicat.
En primer lloc, la tiflo ha vingut des de Barcelona per tal de retornar les llicències (amb cada lot de Zoomtext en venen 3 a un pereu de gairebé 600 €, que dóna la ONCE com a prestació al lloc d'estudi) ja que al final de cada curs ho borren tot. Doncs bé, no li han deixat fer a ella, fent-ho un dels de manera ràpida en que no sabem si haurà malgastat les llicències o no.
S'ha queixat de que en aquests ordinadors en que hi havia zoomtext havien de fer les actualitzacions o no se que per separat. Això, en termes pràctics, suposa poc més d'un minut en cada un dels ordinadors però per als molt senyors informàtics (que no en foten ni brot en tot el dia) és massa.
I lo de copiar l'imatge a un servidor, cosa que no és del cent per cent legal, perquè el zoomtext estigui a tots els ordinadors i no hagi de fer el procès anterior, no ho volen fer. Això, encara que no sigui del tot legal, qui ho vendrà a mirar? A més, a una altra ubicació dins la UAB se segur que el Jaws (un lector de pantalla) està en xarxa a tots els ordinadors.
Tot depén, sens dubte, de la bona voluntat dels informàtics i està confirmat que aquesta puta fauna de SIDS no entén aquests termes. Tampoc n'entenen d'altres com sensibilització, facilitzar, col·laborar...
Bé, a n'es final n'he xerrat massa i m'he posat de mal humor. Ara, en tornar començar al Setembre, tornarem veure les males cares, els inconvenients i les queixes d'aquests poques vergonyes que haurem de sofrir jo i la tiflo i consider que ni jo, però molt més especialment ella, una treballadora assalariada per a qui les decisions en matèria de programari i llicències ja estan preses.
Com deia, ja he acabat aquest primer curs i ja estic (relativament) alleugerit.
4 comentaris:
M'ha alegrat molt lo que has escrit avui, aquest optimisme que deixes entreveure far suposar que el resultat d'aquest darrer examen serà bo,esperem que sigui molt bo.
En quant al segon tema que parles se veu que per tot arreu hi ha persones que no mareixen els càrrecs que ocupen, que hi farem???
Ara ja tan sols et deu quedar preparar l'equipatge i tornar cap a cases, ah!! i disfrutar d'un bon estiu.
Esper que tengueu un bon viatge de tornada, fins aviat.
eiiii Joan! me'n alegroo per aquest obtimismee jejeje...
segur que l'examen t'ha anat de perlas!
i perrr fi ja vacances eh... jejej...
ara a disfrutar del estiu! que ja fa falta!
wweno pos res! aquí et deixo el meu mini comentariet jijijij...
vinga guapo, que vagi bé! dewdwdwdwdwdwdwdw!
petons!
Joan, Joan, no diguis mentides... es dia que me'n vaig anar ho veies molt negre a això de fonaments... deu ser qu després d'haver fet s'examen tot t'ha parescut de color de rosa, però te puc assegurar que dissabte passat estaves ben preocupat...
Sa veritat, no m'hauria pensat mai trobar-te tan optimista i llegint que has agafat gust a s'SPSS... Un parell de dies fora de Cerdanyola i se gira sa truita...
Au idò, comentari fet l'amo en Joan. A mem si mos veim qualque dia.
Per cert, esper que a aquestes hores ja hagiu arribat per Mallorca, que sino... voldrà dir que o estau morts d'oi a s'aeroport o quedau un dia més per BCN.
jejeje
Bono, Miquela, dissabte encara no havia començat a estudiar, dona!
Publica un comentari a l'entrada