Entreponts

Tal vegada ja sigui hora de tornar a escriure però és que darrerament estic vago inclús per escriure histèries d’aquestes, s’aproxima es final de curs i tot i faig poca feina.
Diumenge ens varem aixecar tard i, aprofitant de que a Cerdanyola és, o era, festa major, varem caminar fins a la plaça de l’ajuntament lloc on, al mateix temps, hi havia diverses colles de castellers i un parell de gegants. Dels primers vaig sentir a dir que, com que eren pocs, no podien fer res massa espectacular i dels gegants, sincerament, son bastant millors els de Mallorca, i si hem de ser precisos, els de Felanitx també.
Varem dinar de pasta i desprès varem partir cap a la Sagrada Família on me vaig indignar amb els chiringuitos que venen souvenirs per als turistes i on, a falta de senyeres o objectes típics catalans, trobam únicament merchandising de “España” amb símbols de bous. Inclús vaig arribar a veure vestits en miniatura de flamenco... No me pareix massa normal, però be.
Més tard, i sense saber que hi havia partit, varem anar al camp del Barça. Va ser interessant veure la gentada que hi ha, superant inclús a la parròquia de Son Moix. No se si vos fareu una idea però en aquest pont he fulit tres T10 en metros, renfes, i ferrocatas.
En haver recuperat les maletes de les consignes de Sants, els 4,5€ és impossible recuperar-los, varem partir cap a El Prat on varem facturar. Diria inclús que vaig ser jo qui va guiar per l’aeroport i és que un ja te certa experiència. Bé, n’hi va haver que no varen poder soportar l’emoció d’aquells instants, je je je, i no ho dic precisament per jo.
Sa qüestió és que, retards de Renfe inclosos, vaig arribar a Cerda a les dotze i, com que no havia sopat, me vaig aturar a comprar un kebab que, batuadell, tenia molt de pa i poca tita.
En aquelles hores no me vaig sentir gens tot sol ja que d’un extrem a l’altre de la ciutat em van acompanyar molts, però molts, de vehicles pitant i gent cridant coses com “¿Donde están los culés?”. En aquells moments vaig dir “I jo que me pensava que a n’es final havia anat a estudiar a Barcelona”... Això va estar agreujat pel fet de que cap dels que cantava/cridava ho feia en català, tots eren importats. No faré més comentaris al respecte, que cadascú tregui les conclusions que vulgui, lo important és que el Mallorca va guanyar i en s'estiu el Sr Grande vendra en Güiza.
I res, dilluns no vaig anar a Ciència Política, i menos mal ja que desprès vaig adonar-me de que no en tenia. De Política Espanyola millor que no em parlem perquè d’una pràctica anterior que m’havia preparat bé he tret mala nota, que serà de la d’ahir...
A la pràctica, desprès, varem jugar a un joc de rol en que haviem de pactar l’investidura del president del govern i, com a reflex de la realitat, era qüestió de negociar al ritme de “Quién da más”. Nosaltres erem el partit A (PSOE) que, encara que el Partit B (PP) oferia al partit D (PNV) 3 ministeris, va aconseguir l’investidura amb, que en prenguin nota, un govern d’esquerres pactant amb el partit E (IU) un canvi de la llei electoral i amb el PNV un nou estatut. Mai me pensava veure una anarquista fent de pepera ni a un d’Esquerra dient als nacionalistes que demanaven massa... Va ser molt instructiu, i divertit.

Quan tornava em va cridar l'atenció veure un tractor fent feina a foravila encara que son millors les ovelles, que per cert crec que pasturen amb ses cabres, hauré de confirmar aquest extrem amb so cabrer major.
Poca cosa més, ja dic, estic poc productiu i si no fos perquè tenc un caramull de treballs per fer i un examen (d’excel) divendres, crec que no valdria posar-m’hi.

P.S.: Els darrers dies no m'he pentinat, no cregueu que no m'en doni compte.