Vaga i manifestació d'avui

Ahir vaig estar llegint "Liberalismo" fins a les dues de sa dematinada amb la qual cosa es compren que avui, en bon dia de vaga, i havent quedat amb els de l'ADUAB a les 8:45 ha estat bastant dolorós. Desprès, a les 10, he anat cap a sa facultat on estava programat un examen de lectura de Teoria Política. S'ha de dir que el professor ha vengut escoltat per un senyor de l'equip del deganat i jo en aquell moment m'he decantat per entrar a classe deixant a defora els companys que exercien el seu dret a vaga. L'aula estava plena i, tot i això, m'arrepentesc d'haver fet l'examen per una banda tenint en compte la solidaritat amb els companys que no l'han fet i, per altra, perquè l'examen en si no es que m'hagi anat d'allò més bé perquè no he tengut temps, amb tot l'enrenou, de mirar els esquemes i no m'he enrecordat de la ràpida lectura en àudio que en vaig fer.
Sigui com sigui, crec que l'actuació de la classe, entre els quals m'incloc, no ha estat en cap cas encertada ja que quan un del piquet ha vengut a fer una votació, la gran majoria de gent hem votat que no el voliem fer (d'entre nosaltres només s'ha aixecat una part de la classe...) mentre el professor ja procedia a dictar les preguntes de l'examen, i això que aquest mateix havia dit que ell "no insistiria si veia que no es donaven les condicions". Idò, menos mal perquè si arriba a insistir, enlloc de n'Argelaguet a la porta hi haguès portat la Brigada Acuirassada de Pamplona, que no se si n'hi ha però bé...
Conclusió, que m'ha faltat solidaritat i que, de totes formes, l'examen no ha anat gens bé.
Desprès he partit amb en Diego cap als Ferrocarrils on hem agafat un tren especial que anava, sense fer aturades, de la UAB a Plaça Catalunya tot ple de gent cantant i cridant.
Allà hem esperat a na Patri i hem pujat fins a Pl. Universitat on hem vist molta gent de la classe i hem començat a partir.
Com que estavem a la part de davant però, ens ha tocat pringar i, tot assegurant-nos que ens cercarien un relleu, en Diego i jo ens hem hagut de posar a aguantar la pancarta, que tot sigui dit, estava amatalassada excepte a la meva banda que, com que era un extrem, només hi havia cartró... Mala senyal, he pensat jo, perquè si els Mosos s'haguessin acostat, potser li haguès donat a les cames.
Però bé, na Pizà m'ha assegurat que no intentariem baixar per les Rambles (que es quan hostien, aquella bona gent) i això, certament, m'ha tranquilitzat, si això era possible en el marc d'una desorganitzada organització, entre els membres de la qual hi havia una sollerica, que m'ordenava contradictòriament avançar, aturar, fer via...
Sa qüestió, que no hem trobat relleu fins ben passat Urquinaona i desprès, uns carrers més envant, uns joves han pujat a un andamio davant l'atònita mirada dels picapedrers i han desplegat una pancarta en suport a en Tomas que crec que fa ja 17 dies que està en vaga de fam.
Desprès hem baixat per Arc de Triomf i quan arribavem al Parc de la Ciutadella he tornat amb na Patri cap a Cerdanyola, que ja hi havia gana.
L'experiència ha estat positiva i, tot i haver-me oblidat la càmera, vos deixaré unes fotos en les quals haureu de suposar (amb una mica de fe) que me veis, duia una jaqueta blanca.
I demà a les dues en sortir de classe, pitant cap al Prat per agafar un vol i a Mallorca fins dilluns.