Aquest cap de setmana no he fet res remarcable. Dissabte vaig destinar gran quantitat del dematí a dormir i s’horabaixa a fer debats polítics a través del messenger, cosa que va fer que el dissabte passàs ràpidament sense donar-me ocasió a fer res de profit. El vespre varem mirar la pel·lícula Top Gun que, si llevam ses quatre escenes d’avions de combat, no va ser gaire cosa. Diumenge dematí el vaig destinar, encara que vaig dormir fins tard, a tirar tirar fems (sa meva tasca la setmana passada) i a fer un poc de dissabte a la república independent de la meva habitació, que ja era just i necessari.
L’horabaixa vaig ordenar un poc i me vaig posar a llegir un poc del dossier de política espanyola, en que vaig treure com a conclusió principal que la oligarquia havia impedit sempre al nostre país la consolidació de sistemes de democràcia liberal democràtica ja que havia emmotllat totes les institucions al seu domini, centralitzat i burocratitzat; cosa que provocava que els canals d’accès al poder fossin molt estrets i a vegades es col·lapsessin. Per la qual cosa les altres èlits polítiques cada vegada que arribaven al poder havien de modificar les institucions elaborant noves constitucions que rarament s’aconseguien consolidar en el poder ja que l’oligarquia i l’exèrcit (principal “partit polític”) ho impedien. Cada vegada emperò, a mesura que les classes dominades s’anaven organitzant, els va costar més imposar el seu ordre, passant de simples pronunciamientos perifèrics al segle XIX (com varem dir l’altre dia) a la dictadura de Primo de Rivera i a la Guerra Civil.
Realment no se ben bé perquè vos contava tot això però sa qüestió és que, anit, desprès de veure Aida i xerrar per msn me vaig disposar, no record com, a informar-me sobre la que serà la línia de metro més llarga d’Europa, la línia número 9 del metro de Barcelona.
Te un parell de ramals i travessa l’àrea metropolitana des de l’aeroport del Prat, on comptarà amb tres estacions, fins a s’altra punta (no record es noms).
Crec jo que serà una obra massa futurista i moderna per al meu gust i vos diré perquè. En primer lloc perquè els combois, que tindran uns cent metres de llarg i amb capacitat per a quasi mil persones, aniran sense conductor, cosa que no m’acaba de donar excessiva confiança. Per mantenir aquest recorregut, de prop de 47 km, s’haurà de disposar de 50 trens de cinc vagons units que transportaran, segons les previsions de la Generalitat, uns nou milions de passatgers l’any (més del doble que els de l’AVE).
La línia comptarà amb moltíssimes estacions dividides en tres modalitats. Les estacions en superfície en zones com el Prat o la Zona Franca (per allà on hi va sortir el nou “socavón”), les estacions subterrànies tradicionals i, per últim, les estacions “tipus L9” situades a uns setanta metres davall terra, autèntiques coves que suposen un edifici de vint plantes. Això se deu a que ha de travessar, i connectar amb, totes les línies de metro, RENFE (rodalies i AVE) i FGC ja existents. En aquestes, el tunel té un diametre d'uns dotze metres que permet situar la circulació en dos nivells, cada sentit en un. Clar, aqui es a on jo li veig majors complicacions ja que, com vos suposareu, no posaran vint plantes d’escales mecàniques sinó que posaran els meus estimats ascensors, encara que siguin ràpids i de gran capacitat. Aquests aniran, per cert, sincronitzats amb l’arribada dels trens per guanyar temps. Oooooh! Metro i ascensor units sense remei!
Per si això fos poc, i (segons diuen) per guanyar seguretat i espai, les andanes estaran tancades amb uns vidres que s’obriran de manera sincronitzada amb les portes dels vagons. Detall que augmentarà la sensació de tancat exponencialment (bé, no tant).
Per mi aquí hi haurà massa coses sincronitzades, tancades i automatitzades a gran distància de la superfície.
Desprès de fer aquest anàlisi d’inaccesibilitat penses i, clar, avui dematí anava embotit en un bus en que m’era impossible caure ja que no hi havia lloc i dius: Què te més?
De totes maneres, i amparant-me en els anys de retard que duu aquesta infraestructura cabdal, mem si quan entri en funcionament he superat la meva fòbia als ascensors i hi puc anar sense problema, encara que, vist lo vist, no me serveix cap recorregut (excepte el de l’aeroport que deu ser molt lent).
Ja ho vorem. De moment anirem en bus i en les línies de metro existents.
L’horabaixa vaig ordenar un poc i me vaig posar a llegir un poc del dossier de política espanyola, en que vaig treure com a conclusió principal que la oligarquia havia impedit sempre al nostre país la consolidació de sistemes de democràcia liberal democràtica ja que havia emmotllat totes les institucions al seu domini, centralitzat i burocratitzat; cosa que provocava que els canals d’accès al poder fossin molt estrets i a vegades es col·lapsessin. Per la qual cosa les altres èlits polítiques cada vegada que arribaven al poder havien de modificar les institucions elaborant noves constitucions que rarament s’aconseguien consolidar en el poder ja que l’oligarquia i l’exèrcit (principal “partit polític”) ho impedien. Cada vegada emperò, a mesura que les classes dominades s’anaven organitzant, els va costar més imposar el seu ordre, passant de simples pronunciamientos perifèrics al segle XIX (com varem dir l’altre dia) a la dictadura de Primo de Rivera i a la Guerra Civil.
Realment no se ben bé perquè vos contava tot això però sa qüestió és que, anit, desprès de veure Aida i xerrar per msn me vaig disposar, no record com, a informar-me sobre la que serà la línia de metro més llarga d’Europa, la línia número 9 del metro de Barcelona.
Te un parell de ramals i travessa l’àrea metropolitana des de l’aeroport del Prat, on comptarà amb tres estacions, fins a s’altra punta (no record es noms).
Crec jo que serà una obra massa futurista i moderna per al meu gust i vos diré perquè. En primer lloc perquè els combois, que tindran uns cent metres de llarg i amb capacitat per a quasi mil persones, aniran sense conductor, cosa que no m’acaba de donar excessiva confiança. Per mantenir aquest recorregut, de prop de 47 km, s’haurà de disposar de 50 trens de cinc vagons units que transportaran, segons les previsions de la Generalitat, uns nou milions de passatgers l’any (més del doble que els de l’AVE).
La línia comptarà amb moltíssimes estacions dividides en tres modalitats. Les estacions en superfície en zones com el Prat o la Zona Franca (per allà on hi va sortir el nou “socavón”), les estacions subterrànies tradicionals i, per últim, les estacions “tipus L9” situades a uns setanta metres davall terra, autèntiques coves que suposen un edifici de vint plantes. Això se deu a que ha de travessar, i connectar amb, totes les línies de metro, RENFE (rodalies i AVE) i FGC ja existents. En aquestes, el tunel té un diametre d'uns dotze metres que permet situar la circulació en dos nivells, cada sentit en un. Clar, aqui es a on jo li veig majors complicacions ja que, com vos suposareu, no posaran vint plantes d’escales mecàniques sinó que posaran els meus estimats ascensors, encara que siguin ràpids i de gran capacitat. Aquests aniran, per cert, sincronitzats amb l’arribada dels trens per guanyar temps. Oooooh! Metro i ascensor units sense remei!
Per si això fos poc, i (segons diuen) per guanyar seguretat i espai, les andanes estaran tancades amb uns vidres que s’obriran de manera sincronitzada amb les portes dels vagons. Detall que augmentarà la sensació de tancat exponencialment (bé, no tant).
Per mi aquí hi haurà massa coses sincronitzades, tancades i automatitzades a gran distància de la superfície.
Desprès de fer aquest anàlisi d’inaccesibilitat penses i, clar, avui dematí anava embotit en un bus en que m’era impossible caure ja que no hi havia lloc i dius: Què te més?
De totes maneres, i amparant-me en els anys de retard que duu aquesta infraestructura cabdal, mem si quan entri en funcionament he superat la meva fòbia als ascensors i hi puc anar sense problema, encara que, vist lo vist, no me serveix cap recorregut (excepte el de l’aeroport que deu ser molt lent).
Ja ho vorem. De moment anirem en bus i en les línies de metro existents.
2 comentaris:
Bueno, des des meu punt de vista, és una peli bona Top Gun, encara que no t'apasioni en Tom Cruise.
Amb lo de sa L9, crec que pot ser un bon alicient perquè te proposis ben en serio superar es teu pànic als ascensors, ja que si un dia haguéssis d'anar amb aquesta línia, no sé com ho faràs. I, per cert, amb lo que dius des bus... a mem si me demostres que ets capaç de dir: què té més? amb s'ascensor ;)
Quin futur, Joanet, amb tanta infraestructura viària previsible!...
Res. Que t´hauràs d´espabilar i fer un pas més per envant. Quin remei!
"I què le vamos a hasser?"
Publica un comentari a l'entrada