Economia: A 2,5 punts

Tenc tantes coses que contar, tantes histèries que durant aquesta setmana hagués escrit però no he pogut per mirar estudiar una mica perquè, no només es el simple fet d'escriure el post, hi ha molts d'entreteniments implicits a encendre l'ordinador.

Però avui escriure, encara que el word no me funcioni (des de fa setmanes, perquè me diu que falta un element de nose quina instal·lació), que la barra inferior d'internet desaparegui, que el teclat canvii de configuració desapareixent o cnavinat de lloc els accents... Com dic, avui escriuré.
Procediré, doncs, a fer certes reflexions de les que la meva malmesa memòria no s'ha oblidat despres de l'examen d'economia d'avui. Encara que eren tres preguntes curtes, no eren gens senzilles ni concretes ni facils, en la línia del professor d'economia política, que pretén que ens xuclem el cervell cercant conceptes, interrelacionant-los, etcétera. Encara que es dificil dir-ho, no m'ha anat massa bé encara que te la bondat de que si de l'altre quatrimestre vaig treure un 6 i del treball d'aquest tenc un 1,5 sobre dos, me basta amb un 2,5 d'aquest examen per aprovar per curs, sinó, hi ha examen de juliol.

No ho vaig molt impossible encara que, si aprov, serà gràcies a les divagacions metalògiques de les preguntes 2 i 3, que han estat una mica xungues, per al meu gust.

A causa d'aquest examen m'he posat molt nerviós, no ja quan el feia (o quan ho intentava) sinó en l'estona d'abans i, especialment, ahir vespre quan tenia la desagradable sensació de que el que havia estudiat no m'havia quedat, cosa que me posava més nerviós encara.

Un dia d'aquests, les respectives estacions centrals varen enviar un paquet al pis enviant, entre d'altres coses, unes raccions de caragols amb un all i oli deliciós. També ha estat bo un confit de taronges i unes tomàtigues.

I res, un horabaixa d'aquests, desprès d'haver conversat amb sa família unes sis vegades, me va tornar cridar n'Aina perquè posàs el Diario de Patrisia perquè hi havia un felanitxer prou conegut, n'Eloy aquell, no faré massa comentaris al respecte (quina vergonya per al gremi...) Només diré que tenia muy buen asento l'homo... i sa madona. Una llàstima que aquelles madones (que me recordaren, no se perquè, a les filles de Bernarda Alba.

Però bé, aquest programa, ras i curt, me pareix un espectacle humiliant. com tants altres, mostra d'una societat que té problemes greus, i no només ens referim a la recessió a la crisi de la construcció ni de la sequera.

Això va ser dimecres, crec recordar perquè no vaig fer res profitós en tot el sant horabaixa, i ya puestos vaig quedar a veure el no-do en que vaig veure el un espectable que també em va produïr un poc de vergonya aliena. Aquell locutor d'humor d'aquella cadena d'humor i bon rollo per antonomàsia, essent demandat pel maricomplejines del batlle de Madrizz per injúries i coses d'aquestes. Jo crec que, si la classe política l'escoltàs, especialment els rotjos i els separatistes, aquell senyor tendría judicis cada dia. Seria molt entretengut, haurien d'habilitar un jutjat aposta (la sala número 1 de lo Federico). Deu ser que les esquerres no se rebaixen al seu nivell, perquè això seria donar-li massa protagonisme.

No te preu, però, veure a ex-ministres radicals del PP declarant en contra de Federico.

Però, resumint, el que no te preu son les declaracions d'en Fede: "No me fio de los políticos, por eso soy liberal". Ah, cabrito! No t'en fies dels polítics liberals i per això ets liberal?

Bé, deixem el tema.

Com deia, dimecres no vaig estudiar però és que ja ho havia fet, passant apunts, dilluns i dimarts i clar, si no ho deixam tot pel darrer dia, amb la característica pressió insoportable, no tendria emoció.

Ara record moltes vegades que durant aquesta setmana m'han dit que això podria ser una histèria però ara...

Bé, dir-vos que n'Aina té un ca, un labrador negre encara que no se per quan de temps ja que és un mascle, potser l'hauriem de dur a n'es port i si n'Aina s'en va el curs que ve... En aquests casos d'indecisió familiar, sempre s'em sol consultar perquè me posicioni, cosa que si puc, evit encantat (com a futur bon polític? -És broma-)

Avui horabaixa fa quaranta vegades que crida un tio de ya.com d'accent extrany i en llengua castellana demanant per l'usuari d'internet. Sa primera vegada he contestat però ses altres...

Bono, i demà partim (hom majestàtic) cap a Sa Roqueta fins dimarts, hauria d'estudiar però en ser-hi ja veurem.

Finalment, m'agradaria fer com l'Assemblea de la Facultat convocant un referendum d'un tema senzill. Bolonya, si o no?

Potser en aquest el resultat serà més equilibrat que el de la facultat (de 233, jo inclós, només 4 si's a Bolonya). Dic això perquè avui he tornat sentir per Cerdanyola Ràdio que hi ha hagut, de nou, incidents per evitar la reunió de la junta de govern.

Quedarà així per un altre dia el tema proposat per na Miquela, eriçó o conill de rata, entre altres coses perquè no sabem exactament com és això de conill de rata en català estandart.

Per cert, Visca la República Federal del Nepal!