Eleccions sense sabatades, per ara

Me disposava a encendre l’ordinador i escriure aquesta histèria quan he vist damunt el teclat un d’aquests paperets quadrats amb una línia lleugerament adhesiva a la part superior que, amb lletra majúscula i subratllada de caligrafia apurada deia “Estendre”. Si, aquest és el burocràtic procediment habitual de distribució de tasques d’aquest tipus així com funcionam, almanco, en aquest pis. Com hem vist a la pràctica d’avui de sociologia no a totes les llars es segueix una distribució de les tasques doméstiques sense diferenciar entre els géneres dels distints habitants, però bé, no parlaré excesivament ara, més que res per falta de temps, d’això sinó que només diré que avui hem tingut seminari del treball de sociologia, allà m’ha tocat exposar les meves entrevistes (virtuals) i altres conclusions.
Avui se celebraven eleecions a la junta de facultat i, com podreu suposar he anat a votar, i ho he fet abans de que na Maria, número dos per l’Assemblea, m’oferís una papereta (un fol) preparat. Apart de l’Assamblea, que presentava 18 candidates, s’hi presentava una tal Plataforma d’Estudiants de la Facultat, devers 7, i un grapat d’independents. El sistema d’elecció era de l’estil del senat, amb llistes obertes, encara que aquí havies de fer quinze creus.
Totes les quinieles auguren una important victòria de l’Assemblea, que com a mínim en treurà deu. De totes formes, la junta de facultat aquesta s’em presenta a jo personalment com un òrgan que hem transporta a l’Antic Regim, essent nosaltres, lògicament, el tercer estat. De totes formes, i com va dir un dirigent xinès quan un periodista occidental li va demanar per la democràcia, “és dificil jutjar aquest fenòmen ja que només té escassos dos cents anys de vida” (I què és això comparat amb el milenari imperi xinès?).
I res, també vos parlaria, de fet qualque dia ho faré, d’història en que ara feim la Guerra Freda i és que, com l’ha definida el profe: “A diferència de les altres guerres, la Guerra Freda no era calenta, era freda”.
Si és que aquest tio és una font inesgotable de recursos per a Patata Brava però és que alguns, fora de context, no s’entendrien massa bé. Altres si. És mortal.
Bé, avui hagués escrit sobre la manifestació de l’escola concertada d’ahir a Ciutat, però en vista de que no m’han passat les fotos, ho deixaré anar. No vos penseu que defensi l’escola privada, jo crec en unes condicions igualitaries entre el professorat, al mateix temps que crec, emperò, que s’han d’aturar els convenis amb les entitats religioses perquè en un suposat estat aconfesional em sembla inconcebible que les monjes, que el que han de fer és resar (i baixet, a poder ser) tenguin el poder de controlar tantes escoles. Jo, modestament, apostaria per una integració total d’aquests centres, una desamortització no seria de demés, a l’escola pública, tot equiparant al seu personal amb les mateixes condicions.
Desprès, i per altra banda, està el tema dels suposats polítics d’esquerrà (tampoc direm noms) que duen els seus fills a escoles privades (no ja concertades) ¡A la hoguera con todos!
Com anava a dir, inseriré (si el trob) un video d’en Beiras, un líder del BNG que, a imatge del que va fer Kruschev, lider soviètic que, no essent escoltada la seva proposta de desarmament nuclear va començar a pegar sabatades al bell mig d’una sessió de l’ONU. Ja sabem en qui s’inspira el rei en les seves sortides de to…
A ca una puta! No ho he trobat perquè al 93 encara no devia existir el youtube (jejeje), ja ho cercareu si voleu. Conformau-vos amb aquesta foto.