Menjant cabrit de Sa Mola

Ja seria, potser, una bona ocasió per actualitzar encara que an aquestes hores no crec que digui sa missa molt llarga.
Començaria potser amb l’arxifamós tema Franki, de rabiosa actualitat al Principat, encara que els mitjans de comunicació s’entestin en no parlar-ne sinó és perquè alguns activistes d’aquesta causa se penjen a una de les grues de la Sagrada Família o coses similars. Sa qüestió és que diuen que aquest jove, veïnat de Terrassa, va espenyar una bandera d’aquelles que tenen tres franges, essent les dels costats vermelles i la d’enmig groga, fa uns sis anys. Havent-se penedit, i és que amb sis anys hi ha temps d’haver-se retractat d’un acte com aquest, ara resulta que hi varen anar dos mossos de paisà a la porta de ca seva i el varen detenir per aquest motiu, demanant-se per a ell quasi tres anys de presó (dos anys i set mesos).
Aquest fet, com vos podreu suposar, ha cridat a s’enérgica reacció de moltes persones que creuen que això no és just. A jo realment me costa de creure i, de ser així els fets, puc afirmar amb seguretat que me sum a totes les iniciatives en contra d’aquest acte.
Encara que no justific el fet aquest de rompre una bandera, pens que abans que res és un tros de tela i crec que en ple segle XXI aquestes actuacions judicials son, com a poc, desproporcionades, donant-me la imatge d’un fonamentalisme a l’estil de d’islàmic d’Iran, Afganistan o similar. I és que això, de passar-li a un turista occidental a un país del tercer món ens hagués indignat a tots.
Bé, respecte a la meva rutinària vida quotidiana d’aquesta setmana ja no record cap fet que pogués esser mínimament de ressenyar, i és que la gresca de dimecres dels meus veïnats de Cerdanyola ja queda lluny, així que passaré a explicar-vos que ahir divendres vaig tenir examen (parcialillo) d’Excel i, en haver acabat, vaig partir cap a Renfe per, a Sants, agafar un altre tren (potser el darrer que agafaré gratis) fins a El Prat on vaig arribar massa prest però val més així que passar pena amb Rodalies. Emperò, tot i ja haver facturat, no me vaig aburrir ja que vaig mirar avions, llibres i vaig anar a menjar una hamburguesa amb patates. Me la vaig menjar pensant que en arribar haviem d’anar a Randa però vaig trobar que valia més volar amb sa panxa plena que passar pena, I vaig fer bé, perquè els col·legues d’Spanair varen tenir certs problemes per repostar perquè per les condicions meteorològiques havien hagut de regular lo dels combustibles, he de dir, no obstant, que més tard a Randa no vaig menysprear un bon plat de frit. A banda d’això, i per lo que plovia, varen haver de posar mantes al finger perquè no caiguéssim con varen fer ses empleades de la neteja, que potser varen trobar un duro.
He de dir que l’únic moment que vaig veure el sol divendres no va ser ni a Barcelona ni a Mallorca, va ser volant amunt, amunt.
Ahir vespre, desprès d’anar a Manacor per qüestions técniques d’MP4, varem torrar carn i avui també hem dinat de cabrit i coses de cultiu propi.
Avui a la matina he anat a sa pelu encara que no vos preocupeu, no se nota, i s’horabaixa hem anat a n’es port que feia temps que no hi pegava un bot.
I res, estic un poc estressat no per qüestió d’examens sinó, abans que això, per un caramull de treballs que he de fer i no faig, un d’integració i immigració, un de treball de sociologia, una reseenya d’història, entre d’altres.
Demà, ja avui, dinar de caragols, si voleu venir...