Treball de pràctiques

Estic preocupat, i no per la deriva feixista d’alguns comentaris del bloc, perquè cada dia, quan arrib al pis, me trob damunt es llit un paquet, avui dos, de MRW amb llibres en audio (daysi o cassette) de la ONCE. No se ben bé si qualque dia aconseguiré llegir-me’ls tots, però s’intentarà.

Aquests dies estic (un poc) estressat per un treball de Pràctiques Instrumentals que, en principi, ens pensàvem que haviem d’entregar avui. Per això, ahir dimecres, desprès de passar per la psicòloga que em va dir que tenia (cosa que em va sorprendre bastant) una ansietat baixa i un alt coneixement de mi mateix (això em sorprengué més), vaig anar amb metro fins a la Plaça de Sants, lloc on no trobava, a través dels laberíntics passadissos, la sortida on havia quedat amb na Pizà. Al final, però, la vaig trobar, tot i que per això vaig haver, en un determinat moment d’anar per avall, cosa incongruent perquè jo volia anar cap a la superfície.

Sa qüestió és que em va trobar i vam anar fins a casa seva, passant per l’històrica presó modelo i arribant davant un monument a José Antonio, precisament, el dels comentaris.

Potser era per l’infernal renou d’una taladradora però no vam aconseguir treure el net del puta treball aquell.

Només una cosa ens van confirmar, no era per avui (dijous) sinó per divendres.

Bé, jo vaig tornar, també descobrint nous camins a través de la línia blava fins a Sagrera i vermella fins a Fabra i Puig on vaig sortir, bastó en mà, a la cerca del bus per venir cap aquí.

Avui, com, per si no ho havia dit, ahir; he estat l’únic dels tres integrants del grup de Pràctiques que he anat a classe, he deixat les dues hores de Sociologia per anar a consultar unes quantes coses a la professora però com que hi havia sis o set grups al davant i cada un estava, de mitja, mitja hora o tres quarts m’he n’he anat a dinar (que no ha estat massa bo, patates a la texana i cous cous, un estufat amb espècies molt dolent) i desprès hi he tornat perquè em deixàs un altre treball que ja li vam entregar (que no ha tengut...).

Però esperant, tots asseguts al passadís, ha vingut un peculiar personatge que, per lo que ha dit, crec que es aquell professor d’anglès mallorquí i “catxondo” del qual ja vaig fer referència.

Ha vingut amb un puro a la boca i uns aires (...), ens ha dit que era professor d’anglès de segon (“que té 15 crèdits”) i s’ha estranyat ja que ell “no te mai cap client”. Ens ha demanat que no xerréssim molt fort perquè se’n anava a fer la sesta i que si sentíem roncar, ja sabíem que era ell. No se si haurà aconseguit adormir-se però, de totes maneres, està preparat ja que el seu és l’únic despatx que té el vidre de la porta tapat amb papers de diari...

Els meus companys, aliens (o quasi) a les modalitats insulars del català han cregut que el citat professor tenia un estrany accent americà, ja ja ja ja. Un bon mallorquí amb article salat inclòs!

Bé, ara m’han comunicat que per la setmana que ve hi ha un comentari d’història i unes pràctiques de sociologia. Això vol dir que m’hauria de posar a llegir, però no se per on començar.