Loteria de Nadal

Ja torn a agafar la insana costum d’escriure cada dia, però avui seré breu.
En primer lloc dir, com ja vaig comentar, que na Miquela i jo vam anar a comprar i, entre menjar i títols de transport, vaig fotre uns cinquanta euros, què es diu aviat. Per sopar, com que arribava en Rafel (s’atl·lot de na Margalida) havíem de fer unes cuixes al forn, havíem de fregir patata… I de fet ho vam fer, encara que ells desprès no venguessin (així així vam tocar a més per cap) i tot i que sa cuina va tornar patir les conseqüències d’un vessament, en aquest cas de oli amb ceba i pastanagó (que havia d’anar al forn).Sa putada és que aquesta setmana toca sa cuina al menda i no. No va ser culpa meva, eh!
Bé, apart d’aquesta feta, valgui ressenyar que avui a la dematinada m’ha pegat una neura consistent en que tenia la puta impressió de que el despertador no sonaria, com em va passar l’altre dia, la qual cosa m’ha restat unes quantes hores de son.
Avui hi ha hagut classe, on he pogut comprovar que els professors, de Pràctiques Instrumentals, per exemple; no pensen en jo mai, i si dic mai és mai. Això ha estat de nou a abans de les onze, desprès m’he n’he anat a fer pràctiques amb l’SPSS en que la intenció era practicar per a l’examen però, no sé com, he acabat intentant comparar variables com freqüéncia sexual amb intenció de vot. No m’ha anat massa bé.
Desprès, de dotze a una, hem fet una espècie de xerrada en el subgrup d’economia sobre petjada ecològica i decreixement. Ara no em posaré a teoritzar sobre el tema, però de totes maneres ha estat molt bé.
Més tard he anat a dinar on m’he trobat a na Marga i en Rafel.
Però si jo avui escrivia això era per parlar de la loteria. Com ja haureu vist, he comprat a un company una participació d’aquestes de les JERC. La meva intenció inicial era comprar-n’hi dels castellers, però com que d’un partit polític no n’havia vist cap mai; m’ha fet gràcia. També manda huevos, com hagués dit aquell ministre, que les JERC participin en això de la Loteria Nacional (de la Nació Espanyola).
No s’aprecia gairebé perquè el contrast és dolent, però el mural aquell dels 300 anys està pintat, o un d’igual, al camí que faig jo cada dia entre Cerdanyola i la UAB.
Per altra banda, si voleu dècims de loteria de Cerdanyola ho deis, tenint en compte una petita propina en concepte de transports i tot això.
Aquí al pis tenen la costum de comprar-ne quatre cada un i intercanviar-los, per tenir-ne un, en aquest cas, de Velilla, de Cala Figuera (bé, Santanyí), de Felanitx i de Porreres. Si, com que mu mare és Porrerenca d’adopció, em vaig oferir a dur-los jo d’allà, perquè no hi hagués repetició. I és que, tanmateix, a la administració d’es port la duen de Porreres.