La meva generació?!

Encara que avui no volia escriure, acabaré per fer-vos dos mots. En primer lloc dir-vos que fa dos dies que no veim es sol, però tampoc es que plogui molt, cosa que emprenya un poc.

Ahir horabaixa varem anar amb na Margalida a n'es Macabro a comprar un caramull de trastos, no imprescindibles per a la nostra subsistència (com gairebé tots). Així, entre una cosa i s'altre (agafam es carro, baixam i comença a ploure i el tornam pujar, treim es paraigues, hi deixam es bastó dedins...) varem predre es temps i sa llavor, com se diu en bon mallorquí.

Per sopar me vaig fer (o millor dit, va fer na Miquela) dues piteres de pollastre que havia comprat ahir mateix amb una recepta molt facil que a ella mateixa havia copiat. Així, entendreu que ho compartís amb ella, no?

Avui he anat a classe, sense encara haver-me adaptat al nou horari, de sociologia (2 hrs) i d'història (també 2) en que el professor ens ha fet arribar les notes de l'examen. He de dir que les qualificacions han estat bastant altes, havent jo, concretament, tret un 7,75 sobre 8 de l'examen; que es complementa amb un 0,9 sobre u de la ressenya (que crec que valdrà dos punts...).

Desprès d'això he comprat un altre totxón de dossier de sociologia, encara que aquest no ho és tant com el de política espanyola. Ja vorem la meva evolució sociològica ara que, aparentment, serà més interessant amb pràctiques més pràctiques (valgui la redundància).

N'Arus m'inspira per escriure encara que hagués desenvolupat més aquest tema si hagués trobat algun video al youtube que ho complementàs. Se tracta del programa que al late night va fer antena 3 ahir, puntodoc, en que es va posar en evidència la preocupant incultura d'aquesta, la nostra generació; alimentada a base de bollicaos i botellots i educada pels personatges més vastos que apareixen als OT's i GH's de torn.

Me fa vergonya veure com practicament ningú va saber l'any en que va començar la Guerra Civil Espanyola, essent sumament divertides algunes de les respostes i d'altres, simplement, preocupants ("¿la primera o la segunda?"), jo tampoc vaig molt fort en literatura però se (afortunadament) qui va escriure El Quijote així com també se qui és el ministre de l'interior (no és ni n'Esperanza Aguirre ni, actualment, en Rajoy). Una cosa que pràcticament tothom va saber era qui era en Jaime Cantizano. No faré més sang del tema...

Aquest programa podria anar de la mà de Física y Quimica, la serie que la mateixa cadena emet abans (aqui som més de n'Horacio), en que una professora contagia gonorrea als alumnes o no se que.

Tampoc arriba a aquest extrem la situació (a Felanitx ses coses no les record ben be així) però lo que si és cert és que aquesta generació nostra ha tocat fons, ens hauriem de replantejar moltes coses com a societat.

Mentre la classe política no és capaç d'aconseguir un pacte estatal en l'educació, el baix nivell educatiu fa que baixi l'esforç (d'alumnes i professors) i això fa que baixí el nivell, que al seu torn torna fer que baixí l'esforç. Conformant tot això un cercle viciós que...

Perquè clar, no estic jo a favor de l'educació autoritària i memorística del franquisme, no fa falta saber la llista de los reyes godos ni tots els afluents de l'Ebre, però d'aqui a no assolir coneixements bàsics hi ha un bon tros.

No és unicament que faltin inversions, que en falten, en educació; falten moltes coses però bé.

Al final vaig posar l'enquesta i veig que ha tingut bona acollida (hi vaig fer publicitat) encara que esper, o aspir, a que la xifra de vots augmenti i que qualcu voti en Rajoy (en aquesta enquesta), que no se menajarà ni un rosco, com se sol dir.

No se si vos hi haureu fixat però més avall he inserit un nou enllaç del bloc Fent dissabte, elaborat aquest per uns quants companys de classe, al qual vos recoman fer una visita. Jo vos he de dir qua a través d'aquest he trobat molts de blocs cerdenyolins molt interessant i també amb un atractiu component polític. En algun d'ells hi vaig veure un "pronòstic" electoral similar al que jo pensava fer-vos un dia d'aquests.

També vos volia analitzar els diferents cartells que per aqui hi romanen penjats en que, per exemple, en ZP manetja un aura de lider soviètic, blanquinós (quasi una deïtat), i amb la mirada cap a l'infinit; mentre que n'Herrera mostra una imatge més propera i amistosa. Bé, més o manco el vos he fet...