Escric aquesta histèria, feia dos mesos que no podia dir això, des d’un ordinador propi i és que ja som a s’ECSA (s’Estació Central de Sa Mola). En efecte, ahir horabaixa devers les cinc vaig partir de Cerdanyola i, tenint en compte que vaig fer via a arribar a l’estació i que vaig arribar a Sants només un minut abans de que passes el tren de l’aeroport, hi vaig ser massa d’hora, però val més que sobri temps que no que en falti, no?
Jo no recordava que a s’estació d’allà hi hagués tant poc llum, anava a treure el bastó però, de totes maneres, amb tanta gent no hauria estat pràctic. I res, per allà molt poca confluència i és que, si ho pensam, era un dia feiner de temporada mitjana o baixa (això n’Aina ho sabrà concretar millor que jo) cosa que va fer que a Ciutat encara hi hagués menos gent, estava desert.
El vol puntual i sense incidències. He de dir que vaig veure, o ell me va veure a jo, en Marti, un company de classe de l’any passat.
I res, els senyors m’havien renyat perquè deien que arribaria massa tard però, en realitat, havia d’arribar a les nou i mitja i a i quart ja havia davallat veloçment el passadís mecànic i desert per sortir a l’exterior. Encara varem tenir temps de passar per Montuïri a menjar un bon pa amb oli. I això de “bon” no només ho dic per dir, tres llesques de pa de generoses dimensions carregades de pernil, llom i formatge, amb moltes olives i un pebre coent. Se veu que la crisi no afecta tothom ja que, en dimecres, el restaurant aquell se buidava i se tornava a omplir. I es que sa gent en això de menjar hi creu.
Avui dematí, per no pedre sa costum, he berenat amb sos pagesos de pa amb oli amb camaiot torrat i botifarró per agafar forces per anar a cercar gírgoles que, per cert, per dinar han estat ben bones.
I res, hauria de fer qualque cosa acadèmicament útil però, com me va dir na Miquela (m’ho diu cada vegada que venc): “Tanmateix no faràs res”. I es ben vera.
Supòs que la festa de l’autònoma deu haver anat bé. N’Obama, o “el negro” com diria la reina dona SoPPhia, va guanyar les eleccions d’Estats Units encara que el Sr. Bush encara hi estarà fins l’any que ve!
Per cert, ja vaig comentar lo de les fotos del rei però ara, quan ha sortit la sentència/represàlia política aquesta que condemna a una multa de 2.700 € per cremar unes fotos dels reis en ple segle XXI en un estat suposadament democràtic i amb llibertat d’expressió;, uns reis que per cert foren triats pel darrer dictador feixista que quedava al Continent. A més, en el pla estrictament econòmic, aquests 2700 € son proporcionalment bastant superiors als 1500 (i recurribles) que condemnen al jutge, que deu tenir més capacitat econòmica, Tirado per la negligència que va provocar la mort de na Mari Luz.
Si, si, en aquest país de jutges de l’Àntic Règim, surt més car cremar trossos de paper que incomplir l’ordre d’enviar un reincident a presó. I així va Espanya!
Jo no recordava que a s’estació d’allà hi hagués tant poc llum, anava a treure el bastó però, de totes maneres, amb tanta gent no hauria estat pràctic. I res, per allà molt poca confluència i és que, si ho pensam, era un dia feiner de temporada mitjana o baixa (això n’Aina ho sabrà concretar millor que jo) cosa que va fer que a Ciutat encara hi hagués menos gent, estava desert.
El vol puntual i sense incidències. He de dir que vaig veure, o ell me va veure a jo, en Marti, un company de classe de l’any passat.
I res, els senyors m’havien renyat perquè deien que arribaria massa tard però, en realitat, havia d’arribar a les nou i mitja i a i quart ja havia davallat veloçment el passadís mecànic i desert per sortir a l’exterior. Encara varem tenir temps de passar per Montuïri a menjar un bon pa amb oli. I això de “bon” no només ho dic per dir, tres llesques de pa de generoses dimensions carregades de pernil, llom i formatge, amb moltes olives i un pebre coent. Se veu que la crisi no afecta tothom ja que, en dimecres, el restaurant aquell se buidava i se tornava a omplir. I es que sa gent en això de menjar hi creu.
Avui dematí, per no pedre sa costum, he berenat amb sos pagesos de pa amb oli amb camaiot torrat i botifarró per agafar forces per anar a cercar gírgoles que, per cert, per dinar han estat ben bones.
I res, hauria de fer qualque cosa acadèmicament útil però, com me va dir na Miquela (m’ho diu cada vegada que venc): “Tanmateix no faràs res”. I es ben vera.
Supòs que la festa de l’autònoma deu haver anat bé. N’Obama, o “el negro” com diria la reina dona SoPPhia, va guanyar les eleccions d’Estats Units encara que el Sr. Bush encara hi estarà fins l’any que ve!
Per cert, ja vaig comentar lo de les fotos del rei però ara, quan ha sortit la sentència/represàlia política aquesta que condemna a una multa de 2.700 € per cremar unes fotos dels reis en ple segle XXI en un estat suposadament democràtic i amb llibertat d’expressió;, uns reis que per cert foren triats pel darrer dictador feixista que quedava al Continent. A més, en el pla estrictament econòmic, aquests 2700 € son proporcionalment bastant superiors als 1500 (i recurribles) que condemnen al jutge, que deu tenir més capacitat econòmica, Tirado per la negligència que va provocar la mort de na Mari Luz.
Si, si, en aquest país de jutges de l’Àntic Règim, surt més car cremar trossos de paper que incomplir l’ordre d’enviar un reincident a presó. I així va Espanya!
1 comentari:
Vaja berenar que has fet avui dematí! Per aquí no te lleu fer aquests menjars...
Sa festa de s'autònoma m'imagin que sí que ha anat bé, do+ hi he passat un moment amb na Pues i hi havia bastanta gent.
I res, aprofita per fer i menjar coses que per aquí no pots fer, que feina aquí tens temps de sobres per fer-ne.
Publica un comentari a l'entrada