Això d'agafar en prèstec (això em recorda que demà passat he de tornar un llibre que encara no m'he llegit) una notícia dels mitjans oficials pot quedar molt bé i pot resultar molt temptador a més enun cas tan proper en que un servidor ha sortit a la foto, però aquesta, fer copiar-enganxar, no és la missió d'un bloc, o almanco així ho entenc, i per tant passaré a contar-vos la mateixa feta amb un to més personal.
Per començar potser estaria bé que tornàs escriure una part de l'histèria de l'altre dia, que com ja vaig explicar es va perdre no se ben bé per on, a mode de contextualització. L'ambient s'anava escalfant des de feia dies a la nostra facultat a través de mails per part del degà que anaven en la mateixa línia que la PEF (la Plataforma d'Estudiants de la Facultat) totalment en contra de l'ocupació considerant-la antidemocràtica i violenta i, per altra banda, missatges a través del Campus Virtual per part d'assemblearis defensant-la i convidant a participar-hi.
Jo, abans de res i com a part objectivament neutral, m'agradaria afirmar que l'ocupació ha estat tot lo pacífica que aquesta hagués pogut esser sense comptar amb el suport unànim de l'estudiantat. Jo, per exemple, no m'he sentit en cap moment intimidat per part dels assemblearis encara que, especialment a primera hora, hi ha hagut nombrosos conflictes dialectics dels quals parlarem.
Encara que he dormit poc, avui al matí m'he llevat ben d'hora, en realitat era l'hora de sempre però no he badat tant, amb la intenció d'arribar prest a classe per veure el “follón”. A tal efecte he agafat la càmera nova encara que no se perquè (esper que sigui que no estava carregada). no ha funcionat.
Com deia, a l'entrada de la facultat m'he trobat un piquet informatiu (la majoria no els coneixia per la qual cosa he suposat que eren d'altres facultats) que tan sols m'ha informat i m'ha deixat passar ben tranquil. A classe de Relacions Internacionals la vintena d'alumnes que voliem fer classe hem entrat i, desprès de nosaltres, ha vingut un caramull d'assemblearis que han col·lapsat la classe. Desprès d'un debat encès entre partidaris i detractors de l'ocupació, que no s'ha interromput ni amb l'entrada del professor (que per cert també havia enviat un mail al respecte), aquest mateix ha proposat una votació per part dels matriculats a l'aula que erem, suposareu, una escasa minoria.
El resultat ha estat el següent:
13 vots a favor de fer classe.
11 vots a favor de substituir-la per un debat
7 absencions.
He de dir que jo m'hi he abstingut ja que em semblava més interessant el debat que la classe (he de dir que el meu objectiu primordial era entregar una pràctica que, de totes formes, m'he oblidat a n'es pis, cosa que m'ha sabut molt greu ja que la vaig fer ahir a les 12 de la nit) però les formes no m'han semblat correctesi, tot i el resultat, hem no fet classe ja que el professor ha considerat que les condicions no eren les adequades per fer classe.
Desprès d'això, el debat multitudinari no s'ha donat però si petits cercles en que se comentava la feta. Tot i això, a moltes aules es feia classe amb normalitat i es parlava entre l'alumnat de que certs professors “els tenien ben posats” ja que, com que imposaven respecte, els assemblearis no hi havien insistit molt. Per cert, que el (segons m'han dit) futurible rector de la UAB, un sociòleg que no se si nom Botella, encara que potser era el degà i jo no l'associo, anava passejant i discutint-se amb els okupes i amb els periodistes de no se quin rollo que no podien gravar a les aules.
A les onze, desprès d'anar al bar de la Cívica amb l'Albert, hi havia classe d'anglès a l'aula 3 (l'habilitada com a menjador) però sa teacher ha determinat que no hi havia classe i tan sols ens ha donat temps per entregar-li uns exercicis. Així les coses, he determinat que era el dia idoni per anar a veure que hi deia en Jeroni Sureda. Dit i fet, com a exilitats, hem pujat al pis de dalt amb alumnes propiament d'aquella classe i es tio (en Jeroni) tenia un mètode infalible perquè no li ocupessin l'aula: Tenia tancat amb clau!
Si, si, i així s'ha pogut fer classe, bé, a jo m'ha recordat molt a una classe d'ESO per lo molt que passa es personal però alhora per lo divertit d'en Jeroni (“This is my english, ostia puta!”) que, no se perquè, sempre posa d'exemple una frase similar a “Fa deu anys que no mui (de sucar)”. Molt bo, molt bo. A més, conscient de que no tenia fotocòpies ampliades per jo, m'anava diguent que no feia falta llegís, bé, que m'ha adaptat sa clsse d'alguna manera.
A les 12 hores, per fer Dret, hem sortit del nostre “encierro” per anar a l'aula 3 (ara “aula menjador”) on ens hem trobat un caramull de trastos de menjar enmig de l'aula i totes les cadires arraconades al fons. Tot això no ha estat un impediment per fer classe de Dret (una mica light, això si) interromputs però, davant la perplexitat del professor, per les anades i venides dels assamblearis que han montat una gelera i primer han portat per més tard emportar-se “trastos”.
La intenció és allargar tot això i fer d'aquesta la “setmana de lluita”, aprofitant que demà hi ha eleccions al claustre (no tenc massa clar a qui votar perquè els de l'assemblea em cauen millor però els de la PEF es saben vendre més) i dijous vaga convocada, encara que jo, personalment, dubt que aguantin molt no per res sinó per la manca d'un suport molt ampli entre certs sectors de l'alumnat i, entre altres coses, perquè potser els Mossos avui vespre entraran a l'aula 1 o “aula dormitori” (curiosament on es reuneix la PEF) i els faran fora.
Sincerament, aquesta situació que pot semblar (de fet ho és), força entretinguda, és una mica violenta ja que, pel caràcter que té de lluita entre els mateixos companys, em recorda a una guerra civil.
Bé, desprès d'això la de lliure elecció a Lletres (allà si que fan classe) on el profe com sempre no m'ha portat els exercicis ampliats, he anat a dinar amb el Victor i la Gemma (cúpula de l'ADUAB), que per cert hem dinat devora el senyor possible degà/futurible rector i, com de costum, hem fet tard al curs del PIUNE que avui comptava amb la participació d'un tiflotècnic de l'ONCE, i he tornat a les fosques amb bastó; però d'això ja en parlarem un altre dia.
Per començar potser estaria bé que tornàs escriure una part de l'histèria de l'altre dia, que com ja vaig explicar es va perdre no se ben bé per on, a mode de contextualització. L'ambient s'anava escalfant des de feia dies a la nostra facultat a través de mails per part del degà que anaven en la mateixa línia que la PEF (la Plataforma d'Estudiants de la Facultat) totalment en contra de l'ocupació considerant-la antidemocràtica i violenta i, per altra banda, missatges a través del Campus Virtual per part d'assemblearis defensant-la i convidant a participar-hi.
Jo, abans de res i com a part objectivament neutral, m'agradaria afirmar que l'ocupació ha estat tot lo pacífica que aquesta hagués pogut esser sense comptar amb el suport unànim de l'estudiantat. Jo, per exemple, no m'he sentit en cap moment intimidat per part dels assemblearis encara que, especialment a primera hora, hi ha hagut nombrosos conflictes dialectics dels quals parlarem.
Encara que he dormit poc, avui al matí m'he llevat ben d'hora, en realitat era l'hora de sempre però no he badat tant, amb la intenció d'arribar prest a classe per veure el “follón”. A tal efecte he agafat la càmera nova encara que no se perquè (esper que sigui que no estava carregada). no ha funcionat.
Com deia, a l'entrada de la facultat m'he trobat un piquet informatiu (la majoria no els coneixia per la qual cosa he suposat que eren d'altres facultats) que tan sols m'ha informat i m'ha deixat passar ben tranquil. A classe de Relacions Internacionals la vintena d'alumnes que voliem fer classe hem entrat i, desprès de nosaltres, ha vingut un caramull d'assemblearis que han col·lapsat la classe. Desprès d'un debat encès entre partidaris i detractors de l'ocupació, que no s'ha interromput ni amb l'entrada del professor (que per cert també havia enviat un mail al respecte), aquest mateix ha proposat una votació per part dels matriculats a l'aula que erem, suposareu, una escasa minoria.
El resultat ha estat el següent:
13 vots a favor de fer classe.
11 vots a favor de substituir-la per un debat
7 absencions.
He de dir que jo m'hi he abstingut ja que em semblava més interessant el debat que la classe (he de dir que el meu objectiu primordial era entregar una pràctica que, de totes formes, m'he oblidat a n'es pis, cosa que m'ha sabut molt greu ja que la vaig fer ahir a les 12 de la nit) però les formes no m'han semblat correctesi, tot i el resultat, hem no fet classe ja que el professor ha considerat que les condicions no eren les adequades per fer classe.
Desprès d'això, el debat multitudinari no s'ha donat però si petits cercles en que se comentava la feta. Tot i això, a moltes aules es feia classe amb normalitat i es parlava entre l'alumnat de que certs professors “els tenien ben posats” ja que, com que imposaven respecte, els assemblearis no hi havien insistit molt. Per cert, que el (segons m'han dit) futurible rector de la UAB, un sociòleg que no se si nom Botella, encara que potser era el degà i jo no l'associo, anava passejant i discutint-se amb els okupes i amb els periodistes de no se quin rollo que no podien gravar a les aules.
A les onze, desprès d'anar al bar de la Cívica amb l'Albert, hi havia classe d'anglès a l'aula 3 (l'habilitada com a menjador) però sa teacher ha determinat que no hi havia classe i tan sols ens ha donat temps per entregar-li uns exercicis. Així les coses, he determinat que era el dia idoni per anar a veure que hi deia en Jeroni Sureda. Dit i fet, com a exilitats, hem pujat al pis de dalt amb alumnes propiament d'aquella classe i es tio (en Jeroni) tenia un mètode infalible perquè no li ocupessin l'aula: Tenia tancat amb clau!
Si, si, i així s'ha pogut fer classe, bé, a jo m'ha recordat molt a una classe d'ESO per lo molt que passa es personal però alhora per lo divertit d'en Jeroni (“This is my english, ostia puta!”) que, no se perquè, sempre posa d'exemple una frase similar a “Fa deu anys que no mui (de sucar)”. Molt bo, molt bo. A més, conscient de que no tenia fotocòpies ampliades per jo, m'anava diguent que no feia falta llegís, bé, que m'ha adaptat sa clsse d'alguna manera.
A les 12 hores, per fer Dret, hem sortit del nostre “encierro” per anar a l'aula 3 (ara “aula menjador”) on ens hem trobat un caramull de trastos de menjar enmig de l'aula i totes les cadires arraconades al fons. Tot això no ha estat un impediment per fer classe de Dret (una mica light, això si) interromputs però, davant la perplexitat del professor, per les anades i venides dels assamblearis que han montat una gelera i primer han portat per més tard emportar-se “trastos”.
La intenció és allargar tot això i fer d'aquesta la “setmana de lluita”, aprofitant que demà hi ha eleccions al claustre (no tenc massa clar a qui votar perquè els de l'assemblea em cauen millor però els de la PEF es saben vendre més) i dijous vaga convocada, encara que jo, personalment, dubt que aguantin molt no per res sinó per la manca d'un suport molt ampli entre certs sectors de l'alumnat i, entre altres coses, perquè potser els Mossos avui vespre entraran a l'aula 1 o “aula dormitori” (curiosament on es reuneix la PEF) i els faran fora.
Sincerament, aquesta situació que pot semblar (de fet ho és), força entretinguda, és una mica violenta ja que, pel caràcter que té de lluita entre els mateixos companys, em recorda a una guerra civil.
Bé, desprès d'això la de lliure elecció a Lletres (allà si que fan classe) on el profe com sempre no m'ha portat els exercicis ampliats, he anat a dinar amb el Victor i la Gemma (cúpula de l'ADUAB), que per cert hem dinat devora el senyor possible degà/futurible rector i, com de costum, hem fet tard al curs del PIUNE que avui comptava amb la participació d'un tiflotècnic de l'ONCE, i he tornat a les fosques amb bastó; però d'això ja en parlarem un altre dia.
3 comentaris:
Veig que has tengut un dia molt entretingut, és una llàstima que hagis deixat es treball al pis, ets un poc despistat...
Aquest personatge de llinatge Botella, podria esser parent de sa ex-dona den Joan Bordoy des Babo?
He llegit tota s´histeria a ton pare, però ja és a dormir, diu que es llit guarda de molts de mals...
M´agradat es sistema den Jeroni Sureda, així no molesten i el deixen fer sa classe.
Bé, que demà vagi bé i no hi hagui massa trui. Vota a consciència per un bon futur.
Records.
Quina frase final més lapidària mu mare: "Vota a consciència per un bon futur". Està bé, està bé, pareix s'eslogan d'un partit polític i, si no ho és, em deman s'idea!
La vendrem a nen Colau, per exemple...
Si que es vera que es llit guarda de molts de mals, ho hauré d'aplicar amb més convicció.
En quan a lo d'aquell, no ho sé, aquest xerra català i tal però a banda d'això, no se cap fet que els pugui relacionar, encara que tampoc que els pugui no-relacionar.
Veig que en Jeroni encara haurà d'impartir lliçons de pedagogia (enlloc d'aquestes de capellans).
Salut
A mem lectors del bloc den Joan, després d'haver tengut una petita discusió amb so senyor, m'agradaria sabre a mem què heu entès quan heu llegit la frase de'n Jeroni Sureda del "muiar". Si vos quedaria clar què vol dir sense s'aclariment de sucar. Si ho entendrieu millor si hagués posat mullo enlloc de mui o mull. Si vos sona bé mull. Bé, i tot lo que volgueu dir al respecte.
Esper que vos aclarigueu amb tot això. I també m'agradaria la participació del major número de gent. ;)
Publica un comentari a l'entrada