Ahir migdia, tot just quan vaig acabar d'escriure l'histèria precedent, vaig procedir a elaborar-me el dinar que havia de consistir en una superensalada del xef (és a dir, amb surimis, tonyina, olives, maís, embotit, entre d'altres) però em vaig trobar amb un impediment important, la primera llauna que vaig obrir és va revoltar i va disparar la seva part superior contra el meu dit gros de la mà esquerra. Va ser una incisió, tot i que no molt grossa, prou profunda que va començar a sagnar.
Sa gent que me coneix sap que sa sang, per norma general, no me fa moltes manies encara que, si som jo qui la perd, ja és un altre tema. Crec que vaig procedir correctament posant-hi aigua i fent-hi pressió amb un torcaboques ja que, si hi havia “tiritas” no ho sabia. Es tema és que quan feia una estona que m'hi aplicava es paper i m'hi havia posat un glassó (un cubito, vamos) i més aigua, quan ho destapava tornava començar a sortir sang cosa que m'impacientava d'una manera important.
Desprès de fer consultes vaig decidir, devers les cinc, anar a sa farmàcia a comprar “tiritas” o coses d'aquestes i abans de sortir del pis vaig comprovar alleugerit que el tall ja no vertia més sang. Així i tot vaig decidir anar a veure el farmaceutic i vaig fer bé perquè en ser allà, i sense donar-me'n compte, ja tornava brollar. Aquell bon homo m'ho va curar amb iode (o similar) i, encara que me va posar una “tirita”, n'hi vaig comprar, apart d'altres coses, per allò de fer despesa.
Aquest fet, per diverses vies i canals, crec que ja serà conegut per Felanitx però així i tot val la pena d'explicar-lo. Per altra banda, davant incidents petits com aquests un s'en dona compte de com seria de positiu fer a totes les escoles qualque mena d'assignatura de primers auxilis, substituint, és una idea, la religió o això.
Avui, desprès de votar al referèndum sobre el procès de Bolonya, he anat a l'assemblea multitudinària que s'ha celebrat per parlar de l'ocupació de l'altre dia. Ha estat una cosa grossa, l'aula estava plena de gom a gom, quedant-se molta gent dreta, asseguda en terra o al passadís; hi havia, fins i tot, un ca que pasturava per allà.
No vos explicaré tot el que s'ha discutit, més que res perquè ha durat de dotze a quatre de la tarda (i perquè els de torn d'horabaixa havien de començar la seva classe, que sinó...) només he de dir que la meva posició inicial de neutralitat davant l'ocupació ha variat, he passat de la neutralitat amb simpatia cap a l'assemblea a l'adopció quasi absoluta de les posicions d'aquesta.
L'assemblea ha estat l'única entitat estudiantil de la Facultat que ha lluitat en contra de l'aplicació d'aquests nous plans d'estudis perquè el que ha fet la PEF ha estat venir en bloc a intentar boicotejar l'assemblea i a amollar un mitin electoral partidista i demagog.
S'han de fer nous actes de mobilització en contra de la mercantilització de la universitat pública i s'han de fer ara, en el context de que Lletres i Comunicació estan ocupades, dilluns s'ocupa Psicologia i Educació i mentrestant segueixen també a la UB i a València (a Palma es veu que no...).
I és que això d'organitzar una ocupació duu molta feina, ara s'està ocupant Lletres i Comunicació, aquests darrers compten amb el suport del seu deganat i han elaborat un projecte d'unes 18 pàgines on es detalla el projecte d'ocupació. I és imprescincible que sigui una ocupació d'aules i de classes ja que si només s'ocupa el passadís no cridarem l'atenció, sortint als mitjans de comunicació de masses i així donant compte a la societat de la situació, i és que no només protestam en contra dels plans de Bolonya sinó en favor d'una educació i d'una universitat pública de qualitat, que s'hi inverteixi més. Està molt bé aixó d'ocupar el Rectorat de la Central perquè està al centre de Barcelona i els veïnats els han portat menjar i han sortit a tv3, però a la UAB no funcionaria ocupar el Rectorat ja que estem aïllats, pensant-ho bé aquests eren els motius pels quals els cabdills feixistes varen ubicar l'autònoma aïllada, perquè els avalots dels anys seixanta i setanta quedassin aquí.
Un altre tema és el del consens envers les accions, és molt dificil amb tants d'estudiants que tenen prejudicis i clixés en contra de l'assemblea, tenir consens en un marc de que la pròpia aplicació dels plans pilot de Bolonya (avaluació continuada, pràctiques evaluables...) és el motiu pel qual no és poden realitzar mobilitzacions en contra del propi procès de Bolonya, és a dir, per culpa de Bolonya no es pot protestar en contra de Bolonya.
Per altra banda, com ja s'ha dit, preparar una ocupació duu molta feina i no se fins a quin punt és legítim que la gent de l'assemblea que hi dedica temps, desprès perdí una votació amb els vots d'aquells que no hi participen mai i que, com avui, només han vingut a boicotejar i protestar contra les accions de l'assemblea però, en cap moment, han presentat cap acció alternativa (tot i dir que estan en contra de Bolonya).
Bé, desprès d'això he comprat un entrepà i m'he dirigit cap a l'ADUAB (haviem quedat a les dues i mitja) on hem entregat el projecte de dia 3. Posteriorment, al curs del PIUNE avui tocava pissarra digital, cosa de que, com sabreu, en som un expert, tot i no ser el mateix programa, desprès d'haver-la utilitzat al batxillerat.
I res, ja veurem que passa en els propers dies. Per cert, aquell jove que volia fer un calendari eròtic de l'ADUAB ho ha fet per motu propi, el vendrà ell i tot. Ja en son ganes...
Sa gent que me coneix sap que sa sang, per norma general, no me fa moltes manies encara que, si som jo qui la perd, ja és un altre tema. Crec que vaig procedir correctament posant-hi aigua i fent-hi pressió amb un torcaboques ja que, si hi havia “tiritas” no ho sabia. Es tema és que quan feia una estona que m'hi aplicava es paper i m'hi havia posat un glassó (un cubito, vamos) i més aigua, quan ho destapava tornava començar a sortir sang cosa que m'impacientava d'una manera important.
Desprès de fer consultes vaig decidir, devers les cinc, anar a sa farmàcia a comprar “tiritas” o coses d'aquestes i abans de sortir del pis vaig comprovar alleugerit que el tall ja no vertia més sang. Així i tot vaig decidir anar a veure el farmaceutic i vaig fer bé perquè en ser allà, i sense donar-me'n compte, ja tornava brollar. Aquell bon homo m'ho va curar amb iode (o similar) i, encara que me va posar una “tirita”, n'hi vaig comprar, apart d'altres coses, per allò de fer despesa.
Aquest fet, per diverses vies i canals, crec que ja serà conegut per Felanitx però així i tot val la pena d'explicar-lo. Per altra banda, davant incidents petits com aquests un s'en dona compte de com seria de positiu fer a totes les escoles qualque mena d'assignatura de primers auxilis, substituint, és una idea, la religió o això.
Avui, desprès de votar al referèndum sobre el procès de Bolonya, he anat a l'assemblea multitudinària que s'ha celebrat per parlar de l'ocupació de l'altre dia. Ha estat una cosa grossa, l'aula estava plena de gom a gom, quedant-se molta gent dreta, asseguda en terra o al passadís; hi havia, fins i tot, un ca que pasturava per allà.
No vos explicaré tot el que s'ha discutit, més que res perquè ha durat de dotze a quatre de la tarda (i perquè els de torn d'horabaixa havien de començar la seva classe, que sinó...) només he de dir que la meva posició inicial de neutralitat davant l'ocupació ha variat, he passat de la neutralitat amb simpatia cap a l'assemblea a l'adopció quasi absoluta de les posicions d'aquesta.
L'assemblea ha estat l'única entitat estudiantil de la Facultat que ha lluitat en contra de l'aplicació d'aquests nous plans d'estudis perquè el que ha fet la PEF ha estat venir en bloc a intentar boicotejar l'assemblea i a amollar un mitin electoral partidista i demagog.
S'han de fer nous actes de mobilització en contra de la mercantilització de la universitat pública i s'han de fer ara, en el context de que Lletres i Comunicació estan ocupades, dilluns s'ocupa Psicologia i Educació i mentrestant segueixen també a la UB i a València (a Palma es veu que no...).
I és que això d'organitzar una ocupació duu molta feina, ara s'està ocupant Lletres i Comunicació, aquests darrers compten amb el suport del seu deganat i han elaborat un projecte d'unes 18 pàgines on es detalla el projecte d'ocupació. I és imprescincible que sigui una ocupació d'aules i de classes ja que si només s'ocupa el passadís no cridarem l'atenció, sortint als mitjans de comunicació de masses i així donant compte a la societat de la situació, i és que no només protestam en contra dels plans de Bolonya sinó en favor d'una educació i d'una universitat pública de qualitat, que s'hi inverteixi més. Està molt bé aixó d'ocupar el Rectorat de la Central perquè està al centre de Barcelona i els veïnats els han portat menjar i han sortit a tv3, però a la UAB no funcionaria ocupar el Rectorat ja que estem aïllats, pensant-ho bé aquests eren els motius pels quals els cabdills feixistes varen ubicar l'autònoma aïllada, perquè els avalots dels anys seixanta i setanta quedassin aquí.
Un altre tema és el del consens envers les accions, és molt dificil amb tants d'estudiants que tenen prejudicis i clixés en contra de l'assemblea, tenir consens en un marc de que la pròpia aplicació dels plans pilot de Bolonya (avaluació continuada, pràctiques evaluables...) és el motiu pel qual no és poden realitzar mobilitzacions en contra del propi procès de Bolonya, és a dir, per culpa de Bolonya no es pot protestar en contra de Bolonya.
Per altra banda, com ja s'ha dit, preparar una ocupació duu molta feina i no se fins a quin punt és legítim que la gent de l'assemblea que hi dedica temps, desprès perdí una votació amb els vots d'aquells que no hi participen mai i que, com avui, només han vingut a boicotejar i protestar contra les accions de l'assemblea però, en cap moment, han presentat cap acció alternativa (tot i dir que estan en contra de Bolonya).
Bé, desprès d'això he comprat un entrepà i m'he dirigit cap a l'ADUAB (haviem quedat a les dues i mitja) on hem entregat el projecte de dia 3. Posteriorment, al curs del PIUNE avui tocava pissarra digital, cosa de que, com sabreu, en som un expert, tot i no ser el mateix programa, desprès d'haver-la utilitzat al batxillerat.
I res, ja veurem que passa en els propers dies. Per cert, aquell jove que volia fer un calendari eròtic de l'ADUAB ho ha fet per motu propi, el vendrà ell i tot. Ja en son ganes...
1 comentari:
Estic d´acord amb tu que a Primària haurien de possar una assignatura de primers auxilis o cosa similar, ja que és molt important sabre curar-se una ferida.
Records.
Publica un comentari a l'entrada