Sis comentaris, quin luxe! Aviat pareixera això el blog d'aquell còmic Italià que va convocar 300.000 persones a una manifestació... No serà tant.
Encara que avui he anat a Barcelona capital per anar a veure la psicòloga, que han considerat que, havent-hi anat en Metro; ho estava superant. Però be, me fa mandra escriure tot el que m'ha passat (que tampoc ha estat tant).
En canvi, vos adjuntaré un exercici que vaig fer ahir a correcuita a la nit i que vaig haver d'imprimir amb la màquina de na Miquela ja que sa meva bistia no volia marxar i feia uns renous escandalosos. Gràcies a na Miquela, que la vaig importunar a aquelles altes hores.
·Concepte
La petjada ecològica és l’àrea del territori ecològicament productiu (boscs, cultius, ecosistemes aquàtics…) necessaris per produir els recursos i assimilar els residus produïts per una població. L’objectiu principal consisteix en evaluar l’impacte sobre la Terra d’una determinada forma de vida i de la seva conseqüent sostenibilitat.
·Càlcul
La principal limitació de la petjada ecològica és l’extremada complexitat, o fins i tot impossibilitat, del seu càlcul.
És realitza una estimació a partir dels recursos consumits i pels residus produits per una persona. Els aspectes observats son, en línies generals, els següents:
1- Quantitat d’ha usades per urbanitzar, generar infraestructures i llocs de feina.
2- Quantitat d’ha necessàries per obtenir aliment vegetal.
3. Superfície necessària per pastures per al ramat.
4. Superfície marina usada en la producció de peix.
5. Ha de bosc perquè consumeixen el CO2 que produim amb el nostre consum d’energia.
·La Petjada al món
Com queda patent en aquest estudi, no tots els essers humans presents al planeta “l’usem” en iguals magnituds, perquè si ho féssim, precisaríem d’uns quants mons més, ja que, avui en dia; els estats industrialitzats cobreixen les seves mancances de recursos i abocadors en el territori dels països pobres en el marc d’una colonització comercial mig encoberta. En relació a això, és més inquietant que curiós observar gràficament les diferencies entre diferents estats, entre diferents “categories” i conseqüents condicions de vida.
:La meva Petjada
Procedeixo a continuació a l’anàlisi de la meva petjada personal, segons els càlculs de www.earthday.net.
En primer lloc dir que el concepte de menjar és bastant abultat com a conseqüència del gran consum de productes càrnics i del seu eventual empaquetatge, ocupant, tot plegat; 1.2 ha.
La mobilitat només em costa 0.2 ha a causa del constant ús del transport públic en distàncies curtes. Així i tot, l’ús de l’avió també s’ha tingut en compte.
Per altra banda, la vivenda m’ha suposat 0.5 hectàrees habitant un pis compartit amb tres estudiants mes i amb subministrament d’electricitat.
Finalment, he ocupat 1.1 ha en concepte de béns i serveis, sumant un total de 3 hectàrees, molt per davall de la mitjana estatal situada en 4.7.
S’ha de tenir en compte, però, que un estudiant sense carnet i vivent a prop del lloc d’estudi, està condemnat a utilitzar transport públic, per la qual cosa el seu consum d’ha serà mes reduït en aquest aspecte però és compensa, almenys en el meu cas, amb el consum d’aliments precuinats i empaquetats.
Finalment, crec que aquest càlcul és podria millorar en quant a precisió ja que no és tenen en compte aspectes com ara el reciclatge o la vestimenta; però és una bona eina per conscienciar i conduir-nos cap a conductes mes responsables.
P.S.: Vos anim a fer el vostre càlcul i a reflexionar. Sería una bona opció comentar-ho... Per cert, a que es nota que el meu professor d'Economia Política és de tendències ecologistes? jeje
La petjada ecològica és l’àrea del territori ecològicament productiu (boscs, cultius, ecosistemes aquàtics…) necessaris per produir els recursos i assimilar els residus produïts per una població. L’objectiu principal consisteix en evaluar l’impacte sobre la Terra d’una determinada forma de vida i de la seva conseqüent sostenibilitat.
·Càlcul
La principal limitació de la petjada ecològica és l’extremada complexitat, o fins i tot impossibilitat, del seu càlcul.
És realitza una estimació a partir dels recursos consumits i pels residus produits per una persona. Els aspectes observats son, en línies generals, els següents:
1- Quantitat d’ha usades per urbanitzar, generar infraestructures i llocs de feina.
2- Quantitat d’ha necessàries per obtenir aliment vegetal.
3. Superfície necessària per pastures per al ramat.
4. Superfície marina usada en la producció de peix.
5. Ha de bosc perquè consumeixen el CO2 que produim amb el nostre consum d’energia.
·La Petjada al món
Com queda patent en aquest estudi, no tots els essers humans presents al planeta “l’usem” en iguals magnituds, perquè si ho féssim, precisaríem d’uns quants mons més, ja que, avui en dia; els estats industrialitzats cobreixen les seves mancances de recursos i abocadors en el territori dels països pobres en el marc d’una colonització comercial mig encoberta. En relació a això, és més inquietant que curiós observar gràficament les diferencies entre diferents estats, entre diferents “categories” i conseqüents condicions de vida.
:La meva Petjada
Procedeixo a continuació a l’anàlisi de la meva petjada personal, segons els càlculs de www.earthday.net.
En primer lloc dir que el concepte de menjar és bastant abultat com a conseqüència del gran consum de productes càrnics i del seu eventual empaquetatge, ocupant, tot plegat; 1.2 ha.
La mobilitat només em costa 0.2 ha a causa del constant ús del transport públic en distàncies curtes. Així i tot, l’ús de l’avió també s’ha tingut en compte.
Per altra banda, la vivenda m’ha suposat 0.5 hectàrees habitant un pis compartit amb tres estudiants mes i amb subministrament d’electricitat.
Finalment, he ocupat 1.1 ha en concepte de béns i serveis, sumant un total de 3 hectàrees, molt per davall de la mitjana estatal situada en 4.7.
S’ha de tenir en compte, però, que un estudiant sense carnet i vivent a prop del lloc d’estudi, està condemnat a utilitzar transport públic, per la qual cosa el seu consum d’ha serà mes reduït en aquest aspecte però és compensa, almenys en el meu cas, amb el consum d’aliments precuinats i empaquetats.
Finalment, crec que aquest càlcul és podria millorar en quant a precisió ja que no és tenen en compte aspectes com ara el reciclatge o la vestimenta; però és una bona eina per conscienciar i conduir-nos cap a conductes mes responsables.
P.S.: Vos anim a fer el vostre càlcul i a reflexionar. Sería una bona opció comentar-ho... Per cert, a que es nota que el meu professor d'Economia Política és de tendències ecologistes? jeje
2 comentaris:
Està ben clar que el teu professor és ecologista. Ja saps que has de fer quan vagis a comprar...
I també anar més a peu...
Adeu.
de vegades un ho pensa, però d´altres pensa que millor no capficar-s´hi gaire. si cada vegada que obrim una llauna o una bossa hem de pensar d´on surt....no ens faria profit!!!
el millor seria estar una micaa conscienciats en el reciclatge i en fer una mica d´esport, com ara caminar en lloc d´agafar el cotxe. el problema es que som animals, i cercam la comoditat. que hi farem?
petonets....
Publica un comentari a l'entrada