¡Último aviso!

Quin estrès! Ja som a ca nostra però realment ens ha vingut ben just. Passaré, a continuació, a fer una breu descripció de la nostra histèria a través de les col·lapsades infraestructures barcelonines.
Ens hem aixecat a les 6:45, només una hora abans d'allò normal, i en Sergio, amablement, ens ha duit fins a una parada de Metro de la línia 5 on l’hem agafat (un metro modern i avui, dia de festa, no massa saturat; per tant, no he tingut problemes de tipus claustrofòbic) per anar fins a Sants. Allà ens ha costat bastant trobar, a través dels laberíntics passadissos la direcció correcta per anar a parar a Rodalies, que estan mes amunt. Ens ha vingut a un minut per agafar el tren de les vuit així que ens hem dirigit a la andana 14 on pensavem que passaría el de les vuit i mitja, però no l’hem encertada ja que quan ja feia una estona que esperavem n’hem vist venir un de s’aeroport i hem sentit per megafonia com el tren amb destinació Aeroport partiría de l’andana 8. Hi hem anat i també ens ha vingut d’un minut perquè ja l’haviem tornat perdre.
Ens hem plantejat llavors agafar l’Aerobus però al final hem optat per un taxi, que hem compartit amb un senyor que també anava a l’aeroport i havia perdut el tren, i hem fet be perqué quan hem estat allà i hem aconseguit obrir-nos pas i trobar (estaven a l’altra punta) els mostradors de facturació d’Iberia hem pogut comprovar que la cua arribava quasi a les portes giratòries així que na Margalida ha provat de facturar amb la màquina disposada a tal efecte (que realment n’hi havía sis però només una funcionava), li ha anat bé i quan m’ha vingut a cercar, jo estava fent cua, a jo ja no m’ha anat bé perquè es veu que ja faltaven només 59 minuts i el mínim es d’una hora, o això és el que hem pensat, a falta d’una altra explicació.
Sa qüestió és que m’he pogut “colar” al lloc que jo ocupava en la fila de facturació que, per cert, sempre tinc la sensació de que m’afic a sa fila mes lenta però bé. Quan hem arribat a la fi ja ens cridaven per facturar per darrera vegada en un altre mostrador però l’amo m’ha fet es bitllet.
Es show l’hem trobat a la cua del control de seguretat, que arribava a les escales mecàniques, pràcticament. Allò era un bordell, hi havia crits, renou per la gent que volia avançar a través de la cua però a la fi hem aconseguit arribar a l’escàner, hem passat i hem hagut de córrer fins al mòdul 1 on a la porta 12, crec recordar, ja lluïa l’anunci de last call. Com és de suposar, no he tingut ocasió d’anar al bany, però bé; lo important és que no ens ha deixat, hem arribat a bon port, o a bon aeroport. I és que una cosa és segura, el vol sempre duu retràs quan fas prest.
Miquela, revisa sa cuina mes a fons i presenta queixes. I gràcies per recordar-me que me toca sa bassura, ja saps que tinc molt mala memòria (esper que s’orgànic no sigui molt olorós)

···Foto d'Airliners.net···