En busca de las calles perdidas

No sé si el títol aquest és molt adient per a la histèria d’avui però, em feia il·lusió.
Des del primer moment en que em vaig assabentar de que noms com Calvià, Manacor, Alcúdia, Deià, Llucmajor (plaça amb parada de metro i tot), Bunyola, Jardins d’Alfàbia, Formentor, Valldemossa, La Selva (Selva?), Artà, i per suposat, Felanitx, formaven part del “Callejero” Barceloní, vaig tenir la necessitat de visitar-ho i avui, aprofitant l’avinentesa i acoplant-me a la parella Marga-Rafel, hi he anat.
Hem agafat el bus i a Fabra i Puig hem baixat per començar a caminar. Diguem que el primer indici no ha estat gaire positiu ja que ens hem trobat amb un carrer acordonat pels Mossos amb el que pareixia un cadàver estès al terra, però hem seguit.
El primer carrer en fer-hi parada ha estat el carrer Santanyí, ja que hi havia part implicada. En la meva opinió, i sense entrar en polèmiques, és un carrer ben normalet amb edificis no massa potables, que diguem.
Després hem continuat caminant a la recerca del Carrer de Felanitx. Aquest, en la meva opinió, és de major importància ja que té arbres, un bar i està al costat d’una placeta prou agradable. En tot cas, i essent sincers, el personal que rondava per allà no era massa condret, recordant-me a carrers de Palma de la zona de Son Gotleu, però no tothom pot dir que el seu poble té un carrer a Barcelona, eh?
Tampoc em podreu negar que la visita no hagi estat interessant. He de dir que per Internet no he pogut trobar informació (tampoc he cercat massa) sobre el quan i el perquè d’aquests noms però na Miquela va dir que havia sortit un article sobre el tema a la revista Brisas.
Fet això ens hem dirigit a la Plaça Llucmajor d’on hem agafat la línia groga del Metro. Realment he de dir que no havia vist mai un convoy de metro tan antic i destartalat...
Na Margalida i en Rafel ha baixat al Passeig de Gràcia i jo he continuat fins a Urquinaona, on havia quedat amb en Miquel Lluis i na Bàrbara per anar a dinar. Sa qüestió és que havíem quedat a la 1:30 i només eren la una però bé, mitjançant indicacions per mòbil m’he dirigit cap al Passeig de Gràcia on, més amunt, m’han localitzat i he anat a dinar amb ells, fervents militants de la lliga antiformatge; que m’han convidat, a un lloc de tapes. Ha estat bé.
Més tard hem anat fins a la Catedral i hem visitat, entre altres llocs, la Plaça de Sant Felip Neri; un lloc molt bucòlic on, en temps de la Guerra Civil, afusellaven, no sé quin bàndol, encara que supòs que els Republicans pel fet de que ho feien cap a la façana de l’església. Allà m'hi han fet una foto on es poden apreciar dues coses: Els forats de bales i metralla i que no m'havia pentinat.
També hem anat pel Call i per una plaça on s’han trobat tombes romanes que romanen al descobert.
En resum, una bona passejada pel centre de Barcelona amb els cosins, que saben per on trepitjen.
Finalment he tornat cap a Urquinaona i metro fins a Fabra i Puig on, mentre pujaven l’escala mecànica cap a la superfície un home, de no sabria definir quina procedència, em mira tot assenyalant el bastó, que encara no havia plegat, i em diu “¿Porqué tu lleva esto?”
Encara que no tenia perquè, he satisfet la seva curiositat diguent-li que en llocs oscurs el necessitava.
He agafat el bus i, al cap d’una estona, me n’he donat compte (i és que jo no m’he de morir, m’han de matar!) de que no duia claus… Afortunadament na Miquela m’ha salvat sa vida.
Finalment, voldría donar les gràcies a en Miquel Lluis i na Bàrbara pel dinar i el passeig, a na Marga i en Rafel per deixar-me acoplar (tampoc els vaig donar opció). I a na Bàrbara, lectora habitual, dir-li que, encara que no li toqui el cupó ni tan sols el miri “colabora con una gran labor social”, i això és l’important.

Per altra banda, també voldria saludar a la millor torturadora de Ciutat i a n'es millor xòfer. Tranquil Esteve, es twingo anirà de puta mare (tu no recordes es cotxo que passejava fins fa poc mun pare? Estic curat d'espant!)

Mostra un mapa més gran