divendres, 25 de gener del 2008

Combat de glosat + tancats dins es tren = glosant dins es tren


Copiaria vulgarment a na Miquela si hagués titulat aquest escrit com “dia complet”, i és que en certa manera, li podria considerar perfectament (jo en concret i els habitants del pis en general), però bé, això me passa, supós jo, per no haver escrit s’histèria abans. Vos diré que no l’he escrita abans perquè, en primer lloc, no volia restar protagonisme a s’histèria 69. Conyes apart, he de confessar-vos que ahir, fins altes hores de la dematinada (de aproximadament la una a passades les quatre menys vint) vaig estar polint el treball final de l’assignatura de pràctiques intrumentals que avui horabaixa acab d’anar a entregar.
Ahir horabaixa devers les sis varem partir cap a la UAB amb l’intenció d’agafar els Ferrocatas fins a Pl. Catalunya des d’on haviem d’anar caminant fins a l’Espai Mallorca per presenciar un combat de glosat entre una parella de menorquins i una de mallorquins. Es tema és que quan arribàvem a Barcelona na Margalida, que en aquells moments embarcava a l’aeroport de Palma, va telefonar a na Miquela per dir que havia perdut la cartera per demanar mem si la podiem anar a cercar a s’aeroport perquè no duia dobbers a damunt. Sa nostra intenció era anar a veure una estona de gloses per desprès anar a cercar-la, en principi a s’aeroport però desprès a Sants (ja que, pels incidents d’aquella línia encara és gratuita). Varen acabar els menorquins, en Miquel i na Pilar, fent qualque glosa de marcat caràcter polític i noltros mos varem dirigir cap a n’es metro (vos he de dir que vaig tenir importants problemes tàctics per sortir d’aquella sala abarrotada de gent amb taules i cadires enmig...) però en esser quasi a l’entrada na Margalida va comprovar que de Sants a Cerdanyola (com que la línia 7 també fou afectada, també és gratis). Així que noltros varem tornar entrar allà però ara vam haver d’escoltar als mallorquins, que acabaven de començar, de drets.
No estic jo molt familiaritzat amb l’art aquest de compondre gloses, ja que era la primera vegada que assistia a un acte de tals característiques. No obstant vos he de dir que, encara que un no-illnc no ho entendria ben bé, és una cosa de veure per l’espontaneïtat amb que es composen les diverses rimes.
És pot apreciar que les gloses entre illes varien molt ja que les de Menorca estan acompanyades per una guitarra mentre que les de Mallorca son “a grito pelao”.Un punt que si tenen ambdues en común son els glops d’herbes/gin i l’humor de que fan gala.
Com va dir un dels glosadors, a la sala s’hi trobaven presents diversos poetes, entre ells s’hi trobava (dues files més envant de noltros quan seiem) na Maria del Mar Bonet.
Els mallorquins, un tal Xurí i una tal Pipiu (coneguda de na Miquela) van tirar moltes conyes a, per exemple, en Mates i na Maripau (que se veu que la varen trobar a s’aeroport o això). A na Pipiu, quan li varen demanar que fes una glosa que digués que Sant Antoni era pobler, essent ella Manacorina, no li va anar molt bé. En canvi, en Xurí va dir quan li varen demanar (recordant jo sa família paterna) que la vila era Vilafranca.
En definitiva, va estar bastant bé aquesta experiència.
Posteriorment, en haver acabat, varem anar fins a Catalunya per agafar el tren de les 9:26 (havíem perdut el de les 9:21) cap a Terrassa. No se si ja he dit que tots dos ja havíem acabat ses respectives bateries dels mòbils però acabàvem de partir de Montcada Bifurcació i jo anava ben distret xerrant amb na Miquela de grups de música tradicional (S’estol d’es Gerrigó i Abeniara son felanitxers, Els Revetllers son un poc de per tot i coses així) quan m’en vaig donar compte de que feia una estona que no mos movíem. Aquí va ser quan jo vaig dir “Ui!”. Van passar uns minuts i per una megafonia que jo no havia tengut el “plaer” de sentir mai, una veu (la del conductor) que diferia molt de la de la megafonia habitual ens va anunciar que “a causa de un arrollamiento entre las estaciones de Terrasa y Sabadell Nord havia demoras en todos los servicios”. “Molt bé”, vaig dir jo. Això fou a les 9:40 i a diferència del que m’hagués pensat, i amb l’agravant de que no disposava ni de mòbil ni d’mp3 (no, encara no ha sortit) no me vaig posar excessivament nerviós. Vull dir amb això, na Miquela és testimoni (i menos mal que hi era, per altra banda), de que no me vaig posar a cridar ni vaig començar a pegar cops contra sa finestra ni res per l’estil. El que vaig fer va ser provar de caminar un poc però com que estavem un poc inclinats ho vaig deixar correr.
Així hi varem estar, tancats dins es tren, fins les 10:05, crec recordar, quan ens van fer baixar diguent que “este servicio queda suspendido” i pujar a un altre que anava fins a Martorell amb el qual vam arribar a l’estació de Cerdanyola sense major novetat, bé, varem baixar per l’altre via perquè a l’habitual hi havia un altre comboi aturat.
Segons na Miquela, el nostre havia estat el primer tren en aturar-se. També és mala sort, sobretot si pensam que haguéssim pogut quedar a sopar a n’es McRestaurant i tornar en bus.
En arribar a Cerdanyola, per acabar de completar es dia, sa madona me va fer aprendre amb el bastó un recorregut nou i més difícil.
Vaig sopar, passades les onze, de sopes de bé de sal, i he de dir que son millors ses de mu mare. Ja ho saps, eh? (jejejeje).
També,com no vos vaig mig comentar, jo totsol, vaig cuinar ses sopes i varen ser ben bones. Bé, na Miquela, que en va sopar, i na Marga que n’ha dinat, han hagut d’afegir-hi aigua.
Jo avui he dinat de pebres torrats, una cosa curiosa perquè a ca nostra no en menjava i ara que els he m’envien...
Per altra banda, he perdut tot es demati intentant imprimir el treball i he hagut d’acabar demanant assistència técnica. Com sempre!
Bé, jo ja estic cansat d’escriure així com voltros ho estareu de llegir així que m’estalviaré s’histèria d’anar a entregar el treball i sa ruta de comerços tancats d’avui horabaixa amb na Miquela.
Voldria acabar, emperò, amb una glosa que varem compondre ahir vespre dins es tren. Esper que ningú s’ofengui perquè si ho fa, és que no entén l’esperit de les gloses que, per cert, va amb una “s” o amb dues?

I jo vos voldria dir
ja que esteim aqui tancats
i no podem no, sortir
es de Renfe son uns tarats
hi ha hagut atropellats
i no mos deixen seguir
aquests putes catalans
mos volen fer dormir aqui
Joan posa’t ben tranquil
que hem canviat de ferrocarril
però seguim sense partir

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure si aprens a fer gloses i podràs "barallar-te" amb qualqú de la terra de ton pare.
Ho vàres fer molt bé si no vares cridar ni res per l´estil a dins el tren tant de temps aturat,pensa que abans havies d´agafar una pedra...
Si el menjar de bé de sal no és massa bó, no importarà comprar-ne més.
Records.

Anònim ha dit...

Molt bona sa glosa feta dins es tren. Quin dels dos és el glosador?

Ara jo te´n faré una. Allà va!



Ai, Joan, què no saps
que sa sonora no sona
com sonaria "cassola"
enmig de dues vocals?

No passis pena,Joan,
que sa paraula "glosa"
porta una essa sola
com també la duu "glosat".


I si mai has de mester
lliçons d´ortografia,
qualque pic un poc en sé
i me tenc per bona amiga.


I ara ve sa darrrera:

Això de dur una pedra
com quan eres petit,
manco mal que ha finit
per què a Barcelona no hi diu:
Pareixeria que viviu
a l´època dels Picapiedra!!!

Anònim ha dit...

Maria Margadena, sa glosa la varem fer a mitges, cada un anava diguent i cercant qualque cosa que hi anas bé.
Per cert, enhorabona per sa teva, que està la mar de bé. No coneixia aquesta faceta teva.

Joan M. Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan M. Roig ha dit...

M'agradaria fer un aclariment.
Això que surt de que he eliminat un comentari és cert (ho podria llevar però tampoc és pla), però aquest comentari l'havia fet jo mateix per doanr s'enhorabona a ses gloses de na maria magdalena i, com que desprès he escrit allò altre. L'he suprimit.
No és que estigui vulnerant sa llibertat d'expressió ni res, eh?

Anònim ha dit...

ara estic començant a viure les meves pròpies aventures d´anar amb tren de rodalies....com que és gratuit....però avui m´han cobrat un billet!!! per lo vist se pot reclamar..
me va bé saber que el que va de sants a cerdanyola també és gratuit jajajaj coses meves...
no vos ofengueu habitants del pis del carrer toledo, però com a glosadora vos guanya d´un bon tros na MM...

petonets!!!!