Cent histèries!

Ja no podia esperar més, desprès d’haver-ho deixat de banda un parell de dies, he de tornar actualitzar essent aquesta la histèria número cent, per la qual cosa voldria haver fet qualque cosa ben currada, però amb tot això de ses eleccions i amb la setmana tan intensa que tenc en quant a treball, actualitzaré.
Ho faig amb decepció, amb decepció per aquests resultats tan dolents per a la pluralitat democràtica, perquè la ciutadania es demana com pot ser tan injustament desproporcional aquest sistema majoritari nostro, que comdemna al l’ostracisme del grup mixt més d’un milió de votants d’esquerres. I és que cap grup d’esquerra aconsegueix aquesta legislatura grup parlamentari propi.
Però bé, tot això no ve de nou i es que a la porra de la classe, encara que les baixades d’ERC i de IU no se preveien tan estrepitoses, he estat dels que menys he fallat (i això que n’he errat un grapat). La candidatura d’Unitat, de la qual ja sabia del seu fracàs però la vaig incluir al parlament més com a il·lusió que no com a realitat.
Ja ho vaig comentar aquí, aquesta coalició només m’agradava per sa tasca que havia fet en Sampol a la dèbil i insignificant cambra que no serveix per res. Perquè varen fer una putada a EU-EV marginant-los en favor de UM, cosa que va provocar, doblement, la desorientació dels votants esquerrans així com de la conservadora d’UM, fets aquests (perdent quasi la meitat de vots) que també han afavorit l’implacable bipartidisme a les Illes.

Esper que això faci reflexionar. Coalició Progressistes al 2012!
Aquí a Catalunya ha passat una cosa, crec jo, digna d’estudi ja que desprès de la –sense comentaris- gestió del govern central en matèries com AVE, desplegament de l’Estatut, Rodalies, caos aeroportuari, apagades elèctriques... s’ha imposat sense problemes. Clar, el seu electorat format per treballadors castellans de l’àrea metropolitana (i altres) s’han estimat més, com és lògic, evitar el PP que, ni amb els sermons del diumenge ni amb tota la seva militància mobilitzada no ha aconseguit imposar-se.
Deixaré de banda altres temes com perquè tants d’artistes teòricament d’esquerres abandonen la vertadera esquerra. Bé, això te fàcil resposta, el cànon amb que nosaltres els financem. No i es que en això te raó l’himne del nou partit de caire nacionalista (espanyol) que ha aconseguit, amb més de 300.000, una butaca al Parlament: “los artistas no arriesgan dinero ni sus carrera en pos de emociones”.
En fi, esper que el canvi de color, de blau a vermell, que han experimentat les nostres illes als mapes electorals, suposi qualque cosa (positiva) per a la nostra comunitat. Que s’aprofiti la connexió ideològica entre el govern balear i el central i que se demostri, des del PSIB, que te qualque, per petit que sigui, pes o poder de decisió a la capital.
Així mateix, i en àmbit més general, esper que el PSOE recordi que, tot i pactar amb la dretana CiU, els seus vots (o una part important) els ha pescat entre els partits d’esquerres, per la qual cosa, que no traicioni la confiança que els ciutadans en ells han dipositat. Que els vagi bé.
Ja està. No diré res més de política.
Dissabte, desprès d’anar a passar una estona i dinar, molt be per cert, amb n’Andreu i na Binimelis aprofitant la seva estància a Barcelona, me vaig entretenir una estona amb la gala per triar al representant espanyol per anar a Eurovision.
Aquest festival fa trenta anys que ha passat de moda, no entenent nosaltres els lligams sociopolítics que decideixen els vots en favor dels nòrdics o dels balcànics, per la qual cosa me pareix molt encertada la cançó humorística d’en Rodolfo Chiquiliquatre. Enguany o guanyarem o quedarem darrers, ja vorem!
He de dir, per altra banda, que ahir el Mallorca va marcar els gols que no aconseguia marcar durant tots els altres partits de la temporada. Jo ja ni l’escoltava. M’en vaig donar compte quan m’ho varen dir però, sigui com sigui, és una putada no poder distribuir els gols en funció de les necessitats.
Volia titular aquest post “100 histèries i 1000 visites” però això de ses mil visites crec que és del tot incorrecte ja que quan vaig posar aquest comptador ho vaig fer basant-me en el google analitycs, que mostrava quasi mil visites però calculant-ho, crec que devien ser mensuals, bimensuals o trimestrals perquè a una mitjana de 25/30 diàries.... No quadra. (Jo ho tenc d’inici...)
Però bé, desprès d’aquesta mica d’autobombo crec que seria bo fer un poc de balanç. Es tema és que no tenc massa temps i crec que ho aplaçaré per a final de curs o així. Crec que he tengut una evolució, centrant-me més darrerament en temes polítics, però compreneu que estudii polítiques... També darrerament (i no és per presionar) han devallat els comentaris, cosa que atribuesc al desinterès en segons que.
De totes maneres, i ja per acabar, dir que no m’esperava quan vaig començar (ni més envant) arribar a escriure cent vegades a aquest bloc. Sense dubte aquest ha superat les meves expectatives i, aquella planta de la qual vos vaig parlar es primer dia, ja deu haver crescut. Va bé i esperem que duri. Gràcies per llegir-me.

Salut i república!